Yago García Zamora: “És més fàcil respondre qui va matar Helena Jubany que per què”

4 min
El periodista Yago García Zamora, autor del llibre 'Qui va matar l'Helena Jubany?'.

BarcelonaFa sis anys Yago García Zamora (Barcelona, 1995) va descobrir l’assassinat d’Helena Jubany, que va passar el desembre del 2001, perquè amb una companya de classe, Anna Prats, buscaven un tema per al treball de fi de grau. Els va cridar l’atenció que, com ells, Jubany havia estudiat periodisme a la UAB. De la recerca que van fer García n’ha escrit un llibre: Qui va matar l’Helena Jubany? (Ara Llibres, 2022).

El 22 d’abril està citat el nou investigat per aquest assassinat, Xavi Jiménez, autor d’una part dels anònims que va rebre Jubany. Què pot canviar amb la seva declaració?

— Més que la declaració, l’important és que la policia científica hagi determinat que va escriure els anònims. És molt rellevant perquè el jutge, des de sempre, es va negar a fer cal·ligràfiques a algú que no fos Montse Careta i Ana Echaguibel. I fa que el cas vagi molt més enllà del que havia anat mai i estigui més a prop de resoldre’s. I era perillós perquè si el resultat hagués estat que Jiménez no havia escrit els anònims, que encara que no els hagués escrit no deixaria de ser sospitós perquè hi ha altres indicis, això podria haver mort el cas.

Si ara es vol investigar els altres sospitosos de la Secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell, ja no es podrà perquè, excepte per a Jiménez i Santi Laiglesia, els fets han prescrit. És un problema?

— Si ara sortís una prova definitiva cap a Jiménez, això no resoldria el cas del tot. Perquè si ell va matar Jubany sol, què hi fa el cos d’ella al carrer Calvet d’Estrella? Qui és el vincle amb aquest lloc? Laiglesia. La investigació no s’hauria d’aturar amb Jiménez perquè tot apunta que va ser cosa de més d’un. I després hi ha els altres, com Jaume Sanllehí i Francesc Macià, per als quals el cas ha prescrit. Algú ha de parlar. Hi ha hagut una mena d’omertà entre aquest grupet i no em crec que ningú hagués vist o sentit alguna cosa o pogués donar una pista. També hi ha la possibilitat que sàpiguen qui va matar Jubany i estiguin callant.

Un pèrit informàtic ha extret un e-mail de l’ordinador de Jubany 20 anys després del crim. En què ha fallat la Policia Nacional?

— Hi ha errors des del principi, com per exemple que la policia no és capaç de situar el cos de Jubany al pis de Careta i Laiglesia perquè no hi busquen empremtes dactilars ni restes d’ADN. És força sorprenent. El primer que has de fer al lloc que consideres l’escena del crim és buscar-hi coses. Ho fan a la terrassa, però si donen per suposat que la van tenir al pis, no hi van. Tampoc es busquen empremtes dactilars al cotxe de Jubany. Però el que de seguida fa el jutge és fixar uns objectius i a partir d’aquí la instrucció del cas no es dedica a intentar resoldre’l sinó a sustentar les acusacions.

D’entrada el jutge només investiga Careta i Echaguibel i no és fins més endavant que imputa Laiglesia, però llavors la investigació s’encalla.

— La policia fa un recull de diligències de tot el que tenen i ho passen al jutjat. Ho llegeixes i veus dos sospitosos clars: Careta i Laiglesia. Però què fa el jutge? Ordena les detencions de Careta i Echaguibel. I la pregunta és per què en aquell moment no es deté Laiglesia. És inexplicable.

Per què passa això amb Laiglesia?

— No crec que hi hagi cap mà negra i arran de Crims s’han dit coses que no eren certes. No era poderós. Possiblement, al jutge li va ser més fàcil detenir una mestra que un advocat. Quan després l’imputa ja és força evident que el cas no anirà a judici.

¿Careta va callar per la relació de parella que tenien amb Laiglesia?

— Em sembla força clar que Careta també va ser víctima. No sé si sabia alguna cosa, si hi va participar o si va encobrir Laiglesia. Crec que estava en una relació en què ell tenia el poder. Expliquen que ella tenia la percepció que estaria sola tota la vida i volia tenir parella i fills. I de sobte apareix un noi guapo que és advocat i ella s’acaba allunyant de la família i els amics. És un cas paradigmàtic de violència de gènere.

Helena Jubany en una fotografia cedida pels seus familiars.

Què t’ha faltat aclarir?

— Hi ha dos interrogants irresolubles, que són: per què van matar Jubany, perquè qui va matar-la és força més fàcil de respondre que per què, i l’altre és el suïcidi de Careta. Per què es va suïcidar? He intentat reconstruir aquesta relació amb Laiglesia en què és evident que ell l’està empentant cap a la culpabilitat.

I sobre el mòbil del crim?

— És un cas amb tants forats que és molt difícil. Però s’ha parlat d’un joc macabre o de rol, que és una teoria força estúpida del principi, que fa desviar l’atenció de la certesa que tenim, que és el mòbil sexual. Això va ser un feminicidi i la van violar. ¿Ho van fer un, dos, tres o quatre? No ho sé. Però estic bastant segur que els anònims i les benzodiazepines tenien com a objectiu la violació.

stats