Citen a declarar l'autor dels anònims a Helena Jubany
La policia certifica que l'home va escriure alguns dels missatges que va rebre la víctima dies abans de morir
BarcelonaAvança la nova línia d'investigació en el cas d'Helena Jubany, la bibliotecària que va morir a Sabadell després que algú la tirés al buit des de dalt d'un edifici a finals del 2001. El jutge ha citat a declarar X.J.M., que és l'últim sospitós que ha entrat en joc en el cas, després que la policia científica hagi conclòs que és l’autor d'una part dels anònims que va rebre la víctima abans del crim. El desembre del 2021, quan faltaven hores perquè el crim prescrivís, el jutge va atribuir a X.J.M. la condició d'investigat. La imputació l'havia demanada l'advocat de la família Jubany, Benet Salellas, que després de tornar a repassar totes les proves del cas va trobar un correu electrònic al disc dur de l'ordinador de l'ara acusat que el vinculava amb els anònims.
El 10 de gener, el titular del jutjat de primera instància número 2 de Sabadell va requerir a X.J.M. que aportés documents escrits a mà per ell mateix de l'època dels fets. És a dir, de fa vint anys. Però la seva advocada va assegurar que el client havia estat "rebuscant" sense èxit algun document d'aquell moment. Tres dies després es va prendre una mostra d'escriptura al sospitós i es va encarregar a la Policia Nacional que comprovés si la grafia es corresponia amb la dels anònims que va rebre la víctima. La conclusió del laboratori de grafoscopia de la policia científica és que l'escriptura coincidia. Per això s'ha citat X.J.M. a declarar en qualitat d'investigat el divendres, 1 d'abril.
L'home havia sigut company de Jubany a la Unió Excursionista de Sabadell (UES). La resolució judicial arriba després que la família demanés investigar tres persones –entre les quals X.J.M.– i presentés nous indicis al jutge per evitar que el crim prescrigués. Si no s'ordenaven noves proves, el cas hauria quedat tancat definitivament el 22 de febrer del 2022. Inicialment, el jutge va rebutjar la petició, però finalment va decidir cenyir la investigació al principal sospitós del crim, Santi Laiglesia, per a qui es va reobrir el cas l'estiu del 2020, i aquest nou sospitós.
Correus sospitosos
El que va fer canviar de criteri el jutge, que en un primer moment va rebutjar la petició de la família, van ser les converses per correu electrònic entre Jubany i l'ara investigat. El magistrat va considerar que els missatges tenien una "connexió clara i directa" amb un dels anònims. Aquests escrits eren, segons el jutge, una mena d'endevinalla perquè la noia pogués esbrinar qui els escrivia. Tant el segon anònim com els correus intercanviats amb el nou investigat parlen de tornar a coincidir en alguna activitat de la Unió Excursionista de Sabadell. “Considero que la coincidència no podria ser casual”, va afirmar el jutge, que també va recordar que una testimoni va declarar que la víctima, quan va rebre la segona nota, li va dir que creia que les enviava X.J.M. Ara els informes confirmen que és l'autor d'una part dels anònims que va rebre Jubany abans de morir.
![L'advocat de la família Jubany, Benet Salellas, a la sortida dels jutjats al costat del germà d'Helena Jubany, Joan Jubany](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La primera nota que va rebre la víctima anava acompanyada d'una orxata –X.J.M. sabia que li agradava– i el segon manuscrit, d'un suc de taronja que Jubany va portar a analitzar perquè no se li havia posat bé. Els resultats van indicar que hi havia benzodiazepines, una substància que també van trobar en grans quantitats a la sang de la víctima quan va ser trobada morta.
El jutge també va manifestar que hi havia contradiccions en les declaracions de l’ara investigat i un altre testimoni, un amic seu de la UES, quan es van fer les primeres diligències: X.J.M. va assegurar que el 30 de novembre del 2001, el dia del crim, havia estat en una reunió de treball fins a les tres del migdia i que, després de dinar, va anar a la Universitat Autònoma a treballar a l’ordinador. Més tard es va dirigir a la UES, on havia quedat amb un company de l’entitat, amb qui va anar a fer una cervesa fins a quarts de dotze de la nit.
No obstant això, l’amic primer va declarar a la policia que aquell divendres, 30 de novembre, havia estat treballant fins a les 8 i que després va marxar a Barcelona amb uns amics. En canvi, en la seva testifical en seu judicial, va dir que havia estat amb l’investigat al local de la UES i que va marxar a casa seva cap a dos quarts de nou o les deu del vespre. El jutge va practicar un cara a cara entre tots dos, però no es va arribar a aclarir el lloc on van estar ni a quines hores el dia del crim.
