José Ángel Merino, cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra, ha dit que “l’organització publicitava anuncis a pàgines web i xarxes socials en què oferien la possibilitat d’invertir en empreses molt conegudes i també en empreses relacionades amb el sector de les criptomonedes”. A més, en molts casos l’organització instal·lava aplicacions de control remot als ordinadors de les víctimes per accedir als seus comptes i gestionar els fons directament. El frau podia prolongar-se durant mesos o, fins i tot, anys. Un dels casos investigats va revelar que una víctima havia perdut més de 700.000 euros en un període de dos anys.
El grup criminal també recorria a tècniques sofisticades de manipulació psicològica per enganyar les víctimes. El primer pas era establir un vincle emocional amb elles, amb l’objectiu de guanyar-se la seva confiança i, progressivament, animar-les a fer transferències econòmiques cada cop més elevades, en un procés que ells mateixos anomenaven el “cremat dels seus comptes”.
