La llarga i tràgica espera dels familiars a Còrdova: "L'esperança no la perds, però saps que ja no hi és"

CòrdovaUn home i una dona estan asseguts a la cafeteria Roche, que fa cantonada entre dos carrers residencials de Còrdova. Ell pren un cafè i ella un got de llet mentre escuren les engrunes de dues pastes que ja s'han menjat. Pràcticament no parlen. Tots dos miren al carrer a través d'un gran finestral. A fora tot és fosc i amb prou feines passen cotxes. Tenen la mirada completament perduda. Ella es diu Blanca i ell es diu José, i fa poc han sabut que un familiar seu ha mort en l'accident entre dos trens d'alta velocitat a Adamuz, a la província de Còrdova.

Al costat, set persones s'asseuen en una taula gran. Dues dones ploren. Un home surt a fora a parlar per telèfon. "Sí, era un gran home", va repetint. Un altre home també surt per fumar; li tremolen les mans quan embolica la cigarreta, que xucla amb intensitat. També han conegut la mala notícia de la mort d'algú proper aquesta tarda. El José s'aixeca i paga a la barra amb monedes. Surten de la cafeteria i obren el cotxe per tornar a obrir camí cap a Huelva.

Aquest era el destí del Víctor, el seu cunyat. Els últims dies els va passar amb la seva dona i el seu fill, de només set anys, a Nicaragua. Ella és d'allà; ell és de Bolívia. Vivien a Huelva. "Un retard del vol va salvar la vida de la meva germana i el nen", explica la Blanca. No saben ben bé per què, però el bitllet de la dona i del nen no va funcionar i van haver d'agafar un altre vol per tornar a Madrid. El Víctor va agafar el vol que li tocava. I un cop a Barajas l'anava a portar a casa. Hi va arribar just, però a temps. "Si no haguessin endarrerit el seu vol, la meva germana i el nen també estarien morts", afirma la Blanca. Des del vagó, el Víctor va enviar un àudio a la seva parella en què deia que tot anava bé. Però no va dir res més. "Ja feia dos dies que el buscàvem", descriu, resignat, el José.

Han buscat per tots els hospitals de Còrdova sense trobar-lo. "Teníem l'esperança que s'hagués quedat en un forat, viu; que aixequessin un tros del vagó i el trobessin bé", diu la Blanca. Es van posar en el pitjor escenari quan van decidir que el fill donés el seu ADN als serveis forenses per saber si el seu pare era alguna de les víctimes, un gest que molts familiars han fet durant aquests dies. "No perds l'esperança, però en el fons saps que ja no hi és", continua.

Han esperat al centre cívic Ponent, al costat de la plaça de toros de Còrdova, en una sala amb altres famílies que també estaven esperant. És un punt d'atenció psicològica amb voluntaris de la Creu Roja. "Ens hem fet suport entre nosaltres", descriu el José. El pitjor escenari ha arribat quan els han fet pujar al pis de dalt. Ja sabien què volia dir. Els han dit que l'ADN del nen ha donat positiu amb una de les víctimes.

Epicentre del dol

En aquest centre cívic de Còrdova es concentra el dol dels familiars de les víctimes de l'accident ferroviari. Un dol retransmès en directe per diverses càmeres de televisions que esperen a fora del cordó policial que s'ha muntat al voltant del recinte. Es repeteix la imatge de famílies aixecant la línia policial i entrant a dins. I d'altres que en surten amb males notícies. Un home lamenta que ha mort el seu fillastre. "I Renfe encara no ens deixa enterrar-lo. Només parlen de tràmits i més tràmits. És injust. La burocràcia no pot anar per davant", es va queixant, visiblement emocionat, mentre passeja un petit gos pels voltants del centre cívic.

Paradoxalment, Còrdova s'ha convertit en l'epicentre d'una tragèdia que no afecta el seu poble. L'accident va tenir lloc a la perifèria d'Adamuz, en una zona boscosa. Cap afectat era d'aquest petit poble. La majoria de víctimes viatjaven a Huelva o a Madrid, i eren d'aquestes localitats. El tren Alvia el conduïa el Pablo, originari d'Alcorcón, finat en l'accident.

Entre els morts hi ha Ricardo Chamorro, exdirector suplent del centre penitenciari de Huelva, que regentava una coneguda acadèmia d'oposicions i tornava de la capital després d'acompanyar els alumnes a un examen. També ha perdut la vida el preparador de les oposicions Andrés Gallardo. I opositors, com el Mario, la Pepi o la seva filla Ana. També han mort el periodista Óscar Toro i la fotògrafa María Clauss. Hi ha noms i més noms que completen la llista negra de víctimes de la pitjor tragèdia ferroviària de la dècada.

Per què va passar és una pregunta que segueix sense resposta. També busquen respostes els familiars de les víctimes. A primera hora de dimarts, una dona reclamava poder entrar a la Ciutat de la Justícia de Còrdova, on descansen els cossos dels difunts del sinistre. La dona explica que primer ha anat a l'hospital, després al punt d'atenció psicològica instal·lat en un centre cívic i a la Comandància de la Guàrdia Civil. Però no troba el seu tiet.

La Blanca i el José reben una trucada abans de pujar al cotxe. És un amic de la família que els dona el condol. "És una absoluta merda", va dient la Blanca amb el telèfon. Finalment, li agraeix el gest, penja, el vehicle s'encén i tornen cap a Huelva.