Seguretat

Així es preparen els Mossos davant l'augment dels crims amb armes de foc

Creixen un 30% els homicidis comesos amb una pistola

3 min
Un agent de la policia científica dels Mossos treballant en el microscopi electrònic.

Sabadell“Catalunya no és un país d’armes de foc relacionades amb el crim. Però, any rere any van pujant els incidents”, afirma el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, el comissari Ramon Chacón. El 2023 es van cometre tretze homicidis amb arma de foc, quatre més que la mitjana dels últims anys. També l’any passat hi va haver vuit incidents crítics (una persona que s’atrinxera en un domicili amb una arma de foc i pren ostatges), quan el 2022 n’hi va haver dos. I pràcticament un sol element n’explica l’augment: “La marihuana és el punt d’inflexió”, diu Chacón. 

Dels tretze homicidis amb armes de foc, només n’hi ha dos que no estiguessin vinculats amb el crim organitzat o amb el tràfic de drogues. Els Mossos tenen constància de 87 narcoassalts vinculats al tràfic de marihuana el 2023, i en la meitat es van fer servir o es van exhibir armes de foc. “És un tema que ens preocupa i, per això, s’està fent aquest impuls”, conclou Chacón. I aquest impuls està arribant en forma de noves tecnologies per a la policia científica. 

“És una inversió superior al milió d’euros per situar-nos a l’avantguarda de les policies europees”, explica el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. De cop, l’auditori del complex central dels Mossos, des d’on han intervingut aquest dimarts Sallent, Chacón i també el cap de la policia científica, l’intendent Xavier Sellart, s’ha quedat a les fosques. En una pantalla gegant ha començat un vídeo. Un home vestit de negre entrava al mateix complex de la policia catalana, pujava fins a una sala superior i treia un rifle. Tot seguit, col·locava l’arma a través d’una finestra i apuntava a l’auditori, on estava intervenint un agent. I disparava. El franctirador fallava, però els Mossos havien d’iniciar una investigació.

Trajectòries

Per fer-ho entrava en joc el LIDAR, un escàner 3D que captura l’escenari del crim i el recrea en un ordinador. Així, es pot veure a la perfecció per quin punt del finestral ha entrat la bala i també la zona exacta en què ha impactat. Unint aquests dos punts, l’aparell crea una mena de con que ressegueix la trajectòria més lògica de la bala fins a conduir a la sala des d’on l’han disparat.

Si els Mossos haguessin trobat alguna persona sospitosa de ser el franctirador, li haurien agafat mostres (sobretot, de la mà) i les haurien analitzat amb una nova eina: el microscopi electrònic SEM. Aquesta tecnologia permet saber, bàsicament, si aquella persona acaba de disparar. Amb aquest microscopi, que és molt més precís i està actualitzat als nous tipus de munició, la policia catalana va detenir dos sospitosos d’haver participat en un tiroteig aquest any i que tots dos negaven. I una altra eina que la policia científica hauria fet servir és l’EVOFINDER, adquirida fa pocs mesos. És un escàner d’alta precisió que descriu les “probabilitats de matx” entre bales. Dit d’una altra manera, diu si dues bales han sigut disparades per la mateixa pistola. Fa poc els Mossos van descobrir que un homicidi d’aquest any es va cometre amb una pistola que ja es va disparar el 2022 en un narcoassalt.

Un agent de la policia científica dels Mossos fent servir l'EVOFINDER.
Sallent, Chacón i Sellart aquest dimarts al complex central dels Mossos d'Esquadra.

Distàncies

Si la bala del franctirador hagués impactat en una persona, haurien d’entrar en joc dues noves eines. Primer, la càmera d’alta velocitat, que pot capturar fins a un milió d’imatges per segon i això permet gravar a la perfecció l’impacte d’una bala. A la sala de proves, la superfície és una gelatina amb capes a dins que simulen els ossos. Van fent proves amb diversos calibres i quan l’orifici s’assembli molt a la ferida real de la víctima voldrà dir que la policia haurà trobat el calibre.

També serveix per marcar la distància de l'impacte i aquesta dada també la dona una nova eina, la iForenLIBS. En aquest cas, la màquina escaneja tots els elements químics que han quedat al voltant de l'orifici de bala de la roba de la víctima. Si la concentració és molt alta voldrà dir que l'han disparat de prop. Això va permetre desmentir un home que assegurava que va disparar de lluny a la seva dona mentre feia punteria al jardí. En realitat, li va disparar a menys d'un metre.

stats