"És la seva salvadora": la història del rescat de l'Ana a Adamuz

Còrdova"Era a casa quan em vaig assabentar del descarrilament de trens", explica l'Ana. Ja era de nit i aquesta veïna d'Adamuz (Còrdova) ja anava amb pijama, però amb la seva parella, en Francisco, ni s'ho va pensar: van agafar el cotxe i es van apropar al màxim fins a les vies on s'acabava de produir la tragèdia ferroviària. "Hi havia molta gent cridant, una dona a punt de morir, més gent baixant dels vagons, plens de sang, alguns inconscients…", recorda. A hores d'ara encara no entén com va ser capaç de quedar-se i ajudar els ferits. "Normalment, amb una gota de sang ja em desmaio", admet.

El Mauricio no dubta a dir que l'Ana i en Francisco són els "salvadors" de la seva mare. “Li acaben de donar l'alta”, explica, aquest dimarts, a les portes de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova. Encara està nerviós i li tremolen una mica les mans, conseqüència d'haver passat dues nits molt dures. Però avui somriu. La seva mare, que també es diu Ana, va viatjar divendres a Màlaga per veure la família i celebrar l'aniversari d'unes amigues. Diumenge tornava en tren cap a Madrid, on viu amb el seu fill i el seu marit, també Mauricio. La seva mare li ha explicat que, de cop, va notar que en lloc de transitar sobre les vies ho feien sobre pedres i que el seu vagó s'inclinava fins a bolcar. Recorda encara com hi havia passatgers tancant els ulls, rendint-se. En canvi, ella va veure la cara de l'Ana, que s'havia saltat un control de seguretat per arribar fins al vagó.

La mare del Mauricio intentava sortir del comboi amb un fort trau al cap. Sagnava molt i s'havia hagut de fer un nus amb el jersei per evitar que n'hi sortís més. L'Ana va agafar-la, juntament amb dues passatgeres més, i les va portar en cotxe fins a l'hospital Reina Sofia. "Semblava que es desmaiava, no parava de fer-li preguntes perquè estigués desperta", va recordant la veïna d'Adamuz. Un cop a l'hospital, es va quedar amb ella, al seu costat, en pijama, fins que van arribar el Mauricio pare i el Mauricio fill, a qui havien pogut trucar prèviament. Mentre era a l'hospital, l'Ana diu que encara somia amb la tragèdia i el seu cap li recorda els cadàvers dels qui l'acompanyaven al tren cada cop que tanca els ulls.

"Té l'alta, té l'alta", diu el fill pel mòbil somrient encara a la porta de l'hospital. A l'altra banda del telèfon hi ha l'Ana, l'heroïna de la seva mare. Tots dos bromegen que es retrobaran a Madrid, on la parella "sempre tindrà una casa".

Tristor i esperança

Fa dos dies que la tristor i l'esperança es barregen més intensament que mai al Reina Sofia de Còrdova, el centre sanitari on han anat a parar una setantena de ferits com l'Ana, sobretot els de més gravetat. D'aquí que la pregunta més repetida a les persones que deambulen fora del recinte és si hi són per l'accident ferroviari. "No, tinc el meu marit ingressat per la pressió", respon la María. "No, només m'havia de fer una anàlisi", comenta en Pedro. "Sí, hi soc per l'accident. Un familiar meu ha mort. Entenc la teva feina, però no vull parlar". Aquesta última resposta la dona un jove a l'entrada d'urgències. Pocs segons abans parlava per telèfon, visiblement emocionat, dient que molta gent els estava trucant i estava agraït.

Hi ha imatges de felicitat com la de l'Ana i els dos Mauricios o la de les mares que surten amb el seu fill després de parir. "Vigilem que no li toqui molt el sol", comenten. O d'àvies que esperen que la cesària de la seva neta hagi anat bé. Són històries de vides que comencen. Alhora n'hi ha d'altres que s'acaben. El Fidel s'ha aturat a parlar un moment amb els periodistes. El seu és un testimoni colpidor, ja que ha perdut la seva mare en l'accident i el seu germà està ingressat a la unitat de cures intensives (UCI). Quan l'han desintubat, li ha hagut d'explicar que la mare ja no hi és.

L'escena contrasta ràpidament amb el moment d'alegria d'alguns assistents a l'hospital —que no tenen res a veure amb el sinistre ferroviari— al saber que els reis d'Espanya visitarien el centre sanitari. El jove que parlava per telèfon visiblement emocionat després de conèixer la pèrdua d'un familiar ha quedat envoltat de persones que ho celebraven: "Que venen els reis, que venen els reis", repetien. Una cinquantena de persones han esperat l'arribada dels monarques a la porta d'urgències, el mateix accés per on van entrar diumenge a la nit desenes de ferits.

Primeres altes hospitalàries

La Rosa va trucar a una ambulància diumenge perquè el seu marit va notar dolor al pit. Emergències va arribar en pocs minuts. "Si ens arribes a trucar deu minuts més tard no hauríem pogut venir, hi ha hagut un accident molt preocupant a Adamuz", li va comentar el personal sanitari. Un cop a l'hospital, des de la zona d'urgències, aquesta dona va ser testimoni de la terrible processó de lliteres i més lliteres que entraven amb ferits de l'accident ferroviari, alguns d'ells amb membres amputats.

Un responsable del centre admet que mai havien viscut res com això. "Dins del descontrol, ens vam poder organitzar", matisa. La majoria dels ferits anaven indocumentats i poc després van començar a arribar les famílies. "Els demanaven que ensenyessin una foto del ferit i la comparaven amb la seva cara per deixar-los passar a veure'l", exemplifica. Molts infermers i metges que no treballaven van acudir a l'hospital per ajudar i aquest dimarts la direcció del centre ha fet arribar un missatge d'agraïment.

Esperes a l'hospital

Ara que molts dels afectats ja són a planta, la situació s'està normalitzant. Enmig del drama, comencen a saber-se les primeres bones notícies, com l'alta d'un afectat de nacionalitat sueca. Els mitjans d'aquest país l'estaven esperant a la porta de l'hospital a primera hora del matí. Ha sortit en cadira de rodes. Hi ha altres pacients que sí que reben l'alta, però esperen a l'hospital que els seus familiars es millorin. És el cas de l'Ana. La seva germana, la Raquel, està embarassada de cinc mesos. Segons un amic de la família, l'Alberto, la Raquel segueix inconscient i el nadó, en principi, "està bé". Aquesta família segueix buscant el Boro, el gos que els acompanyava i que va desaparèixer després del xoc. S'asseia al costat de la Raquel. Tots venien de passar un cap de setmana a Màlaga, on viu la seva àvia.

El xoc va precedir un caos absolut. El sergent Paco de la Guàrdia Civil va arribar al lloc dels fets i va veure com, de lluny, anaven sortint supervivents. No s'imaginava que un vagó havia anat a parar tants metres enllà, expliquen fonts policials. Hi va anar i va veure una nena de sis anys caminant al costat d'una adolescent. No es coneixien. En aquell mateix moment, va sortir del comboi la María. Era víctima, però també és agent de la Guàrdia Civil. I una coincidència: coneixia a un familiar de la nena de sis anys. Així, la va portar fins a un lloc segur i va parlar amb els seus familiars perquè la recollissin. La criatura era al tren amb quatre membres de la seva família i venien de veure el Reial Madrid. Tots van morir.

A hores d'ara encara hi ha 43 denúncies per desaparicions, i encara hi ha tasques de recerca i excarceració pendents de fer al lloc dels fets, en concret a la zona on es va despenjar el tren. Mentre continua aquesta cerca incessant, els cordovesos també s'han bolcat amb l'accident. El Sergio acudeix a primera hora a la comissaria de la Guàrdia Civil per donar sang. També ho fa l'Antonio. La resposta que reben és que ja en tenen prou.