El metge 'influencer' del dopatge que traficava amb pastilles a gimnasos
La xarxa de distribució il·legal de medicaments feia servir societats a l'estranger per blanquejar els beneficis
BarcelonaEra un fenomen a les xarxes socials, on donava consells d'esport, culturisme i nutrició emparat per la seva formació mèdica. D'aquesta manera li era molt més fàcil captar potencials clients. Els Mossos d'Esquadra han explicat aquest dimecres com era el modus operandi del metge endocrinòleg que va quedar detingut fa dues setmanes juntament amb vuit membres més d'una xarxa que subministrava medicaments dopants i que operava sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, però que també actuava a escala nacional i internacional, almenys des del 2020.
El principal investigat, un endocrinòleg exculturista, era l’encarregat de prescriure medicaments il·legals, entre els quals destaca l’ús d’hormona del creixement, indicada per al tractament del nanisme, i que cada vegada és més popular al món del culturisme per afavorir l’augment de la força i la qualitat muscular, reduir el greix i ampliar l'efecte dels esteroides. El metge operava escudant-se darrere de clíniques que deien oferir un assessorament mèdic als clients –que no reuneixen els requisits per obtenir un tractament d'aquest tipus– amb l'objectiu de potenciar el seu rendiment físic i augmentar la seva capacitat de musculació.
En els tretze escorcolls que van dur a terme en diferents domicilis i espais, els agents van trobar uns 40.000 comprimits, més de 500 pastilles per a la millora de la condició sexual i 2.500 vials d’hormona del creixement. Aquestes últimes, a més, provenien de laboratoris il·legals i sovint eren falses. Per superar els controls de seguretat les feien passar per cosmètics o productes sanitaris des dels països bàltics per al seu posterior condicionament i distribució. Entre la substància intervinguda s’han localitzat diversos medicaments falsificats sota el nom de medicaments legals a l’estat espanyol.
Segons el cap de la Unitat Central de Consum dels Mossos d'Esquadra, Santi López, que va desarticular la xarxa ara fa dues setmanes juntament amb la Unitat Central de Blanqueig de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), "el blanqueig de capitals de l'organització era molt sofisticat". El grup tenia 300.000 euros en comptes bancaris, 250.000 en efectiu, més de 150.000 dòlars en criptomonedes i un bloqueig d'immobles i mobles que arriba al milió d'euros.
La investigació va començar el gener del 2025 i ha durat pràcticament tot l’any i, segons els agents, la dificultat de l'operació –que ha comptat amb la col·laboració d'efectius de l'Europol i la policia d'Estònia– ha estat lligar els vèrtexs de la xarxa, que tenia societats bancàries en diversos països de la UE per dificultar el rastreig de la seva activitat. Per blanquejar els beneficis de l'entramat, els clients pagaven en efectiu o amb transferència bancària directament a aquests comptes corrents a l'estranger.
El grup tenia una gran capacitat per captar clients, especialment a partir de la figura del metge endocrinòleg. Els investigadors van demanar a l’autoritat judicial que bloquegés determinats perfils a les xarxes socials i pàgines web, una mesura que va ser concedida. En els escorcolls també es van identificar documents relacionats amb la compravenda dels fàrmacs, i la policia investiga ara l'origen de la documentació i com es podria relacionar amb altres investigacions europees vinculades a través d'Europol.
Perill de l'autoconsum
La cap clínica del servei d'endocrinologia i nutrició de l'Hospital de Bellvitge, Núria Vilarrasa, alerta dels perills de consumir aquests medicaments sense prescripció mèdica. "Els efectes adversos poden ser irreversibles, i els riscos per a la salut van de l'ictus a la diabetis, passant per tota mena de cardiopaties". A més, diu que "l'absència de garanties del mercat il·legal pot fer augmentar aquesta perillositat", perquè els medicaments contenen dosis superiors a les declarades o presenten altres principis actius.
Vilarrasa també ha explicat que, "cada cop més", els hospitals reben pacients joves que han pres tractaments amb esteroides anabolitzants, que s'utilitzen per tractar alguns trastorns hormonals, però que també es fan servir de manera inadequada per augmentar la massa muscular o el rendiment esportiu. Un dels efectes secundaris de consumir l'hormona del creixement o testosterona quan no és necessària és la infertilitat i la impotència sexual. Per això el sergent Santi López creu que, per a la xarxa, "la distribució dels fàrmacs per millorar la condició sexual hauria estat un negoci secundari" sorgit de la venda d'aquestes hormones.
El dispositiu policial va actuar en diversos municipis de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, i dels nou detinguts, set van passar a disposició del jutjat d'instrucció 9 de Vilanova i la Geltrú. Ara se'ls atribueixen delictes contra la salut pública, blanqueig de capitals, falsificació de documents públics i pertinença a organització criminal.
