Els superpoders de la rialla converteixen el Besòs en una platja
Assistència multitudinària a la festa dels 25 anys de Pallassos Sense Fronteres
BarcelonaUn nen amb la cara pintada i una capa de superheroi es mira divertit un número del Tortell Poltrona enfilat a les espatlles del pare. És el número en què el pallasso intenta fer desaparèixer un nen posant-li a les mans una bomba de mentida. El presenta com un número de màgia que va fer a Gaza la primera vegada que hi va actuar. “ Todo el mundo al suelo! ” -crida quan la bomba de mentida està a punt d’explotar i a més d’un li fa pensar en altres bombes imaginàries-. I, constatant que ningú s’ajup, afegeix: “ Todo el mundo al suelo... o ja no us enrecordeu?!”, i encara provoca més rialles.
Em fixo en el nen superheroi perquè em sembla que és un d’aquells miralls que ens regala la realitat i ens estalvia giragonses per posar el llacet d’una metàfora dins una crònica. Aquell nen amb capa i cara de felicitat és un dels milers d’infants que el dia de la Mercè van passar per la llera del riu Besòs, a la festa de Pallassos Sense Fronteres. La capa d’aquell nen és la que s’han posat durant més de 25 anys les companyies col·laboradores d’aquesta ONG que recorre llocs en conflicte per trencar fronteres i tristors.
És la capa que un dia el Tortell es va posar perquè milers d’infants poguessin veure “una vegada a la vida” un espectacle de clown. Però no ho va fer com a superheroi, sinó per fer el número de l’americana que es posa al revés, amb el qual avui torna a fer riure el públic: comprovar el corrent magnètic del Tortell amb petits i grans és veritablement màgic. Té superpoders.
De Sarajevo a Kivu
Són vora les dotze del migdia, fa un sol de ple estiu i l’assistència de famílies ja és multitudinària: el pont i la catifa verda de les lleres del Besòs són un formigueig de gent que es reparteix entre els vuit espais d’actuacions que Pallassos Sense Fronteres ha habilitat. Porten el nom de les ciutats més destacades on han fet expedicions: Sarajevo (Bòsnia) -on va començar el projecte-, Gaza (Palestina), Cúcuta (Colòmbia), Bekaa (Líban amb Síria), Melkadida (Etiòpia), Tinduf (Sàhara), Xatila (Líban) i Kivu (República Democràtica del Congo).
Una cinquantena de companyies d’arreu de l’Estat i una del Líban -Beirut era la ciutat convidada d’aquesta Mercè- participen en una festa on també hi ha actuacions musicals -Joan Garriga i De Mortimers- i tallers de circ i jocs. “Obriu el vostre cor!”, proclama unclownamb trompeta.
A la llera de la banda de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, els jocs de tota la vida -cursa de sacs, joc de les cadires, saltar a corda...- fan les delícies dels petits. Hi ha divertiments sortosament aliens a les noves tecnologies. Les ombres van cares i famílies senceres s’arrengleren sota el pont, on hi ha qui ja ve a punt per al pícnic. És el cas de la Sandra, que hi ve amb el fill, alumne de l’escola de circ Quina Gràcia (que avui imparteix tallers). O la Natàlia, que hi veu “molta més gent” que l’any passat, quan la llera ja va ser l’espai per a les arts de carrer.
A quarts d’una les existències de cervesa ja s’han exhaurit, una bona mesura de l’afluència, que fins i tot sorprèn la mateixa ONG, que mai havia fet una festa d’aquestes dimensions a Barcelona. L’excusa és celebrar el 25è aniversari -va ser l’any passat, però no van arribar a temps de programar-la- i difondre la seva tasca i recaptar fons (les companyies, que sempre regalen la feina a l’ONG, avui cobren però li donen un 30% del catxet).
El Besòs fet platja
La paradeta de marxandatge de l’ONG va a ple ritme, com la successió d’espectacles i rialles. L’ambient s’encomana i propicia una altra imatge màgica: molts nens i pares s’animen a remullar-se al riu, que abans pudia i ningú es mirava. Els superpoders dels pallassos han passat de mà en mà i han convertit el Besòs en una platja.
