“Van tapiar la porta quan els nens encara dormien”

BarcelonaLa Noemí assegura que té mal de cap des de divendres passat. “Vaig passar tanta angoixa que arrossego mal de cap i cansament des d’aleshores”, assegura aquesta cap de família que viu en un pis ocupat amb els seus fills a Ciutat Meridiana, a Barcelona. Aquell dia, segons confirmen els Mossos, els bombers van haver de rescatar els nens, que havien quedat tancats durant hores al pis després que la propietat, el Banc Sabadell, tapiés l’immoble quan els menors, de 16, 12 i 5 anys, encara eren a dins.

L’Ajuntament de Barcelona i l’entitat bancària van intensificar ahir el diàleg per intentar resoldre el cas, que es va fer públic el cap de setmana. Segons va poder confirmar ahir l’ARA, l’immoble encara és en mans del Banc Sabadell però pertany a un paquet de pisos que aquesta entitat va decidir traspassar a un fons d’inversió, una operació que encara no s’ha tancat.

Ahir a la tarda la tinent d’alcaldia d’Urbanisme i regidora de Nou Barris, Janet Sanz, va assegurar a través de Twitter que “després de parlar amb la propietat” l’Ajuntament ja havia arribat a un acord amb Sogeviso, la gestora del Banc Sabadell que gestiona els temes d’emergència habitacional: “Podem anunciar que la família és quedarà al pis amb un lloguer social”, va celebrar Sanz. Però el banc no ho veia tan fàcil. “Hem dit que els atendrem i veurem quines alternatives hi ha”, mantenien des de l’entitat. Per la seva banda, a hores d'ara, la família afectada assegurava que ni l’Ajuntament ni el banc s’havien posat en contacte amb ells per explicar-los res.

Mentrestant el portaveu de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, va avançar dimarts a l'ARA que aquest dimarts demanarien a la Fiscalia de Menors que investigués el cas. “Ens sembla un delicte de segrest i fins i tot un intent d’homicidi”, assegura Bravo. L’associació de veïns, que aquest matí compareix en roda de premsa, assegura que “no és la primera vegada que una entitat bancària fa això”. “En molts casos aprofiten quan no hi ha ningú per tancar el pis i deixen totes les pertinences a dins”, assenyala Bravo.

Segons han explicat aquest dimecres al matí, els veïns volen que s'investigui la responsabilitat de Banc Sabadell i la immobiliària Solvia, propietària del pis, i la "mala pràctica dels operaris, que haurien d'haver comprovat si hi havia algú", assenyalen. Les entitats veïnals valoren que l'Ajuntament de Barcelona hagi negociat un lloguer social per a la família però no volen que sigui "un rentat de cara" de la immobiliària. També reclamen una "altra consideració" per a Ciutat Meridiana, el barri amb la renda més baixa de la ciutat.

Els Mossos investiguen el cas

L’historial d’ocupació d’aquest pis ve de lluny. Segons fonts del banc, “havia sigut ocupat fa mesos” i això va fer que es desallotgés i que posteriorment s’hi instal·lés una porta de metall reforçada (el que es coneix com a porta antiocupes) “per evitar casos de delinqüència i per la seguretat de la resta de veïns”. Però divendres passat, segons expliquen aquestes mateixes fonts, “algú va avisar la propietat” que la porta de metall tornava a estar esbotzada i van anar a reparar-la.

Segons van fer públic les entitats veïnals i després van confirmar els Mossos, després de l’avís a la propietat un operari va tornar a tancar el pis arreglant la porta de metall. En aquell moment hi havia a casa els tres fills menors de la Noemí. “Me’n vaig anar a treballar a primera hora del matí i ells tenien vacances; quan el gran es va llevar em va trucar dient que estaven atrapats”, explica.

Fonts del banc asseguren que l’operari va trucar a la porta però la mare ho nega: “M’asseguren que no van sentir ningú”. Quan va tornar a casa, la Noemí va trucar al 112 i van ser els bombers els que van tornar a esbotzar la porta per alliberar els nens. La família continua vivint al pis a l’espera que el banc, el fons d’inversió o l’Ajuntament els donin una alternativa: “Jo tot just aquest mes he trobat una feina de neteja i no em puc permetre un lloguer de 600 o 700 euros”, es justifica la mare. Segons explica la Noemí, abans d’ocupar la família havia passat per albergs i centres de família fins que van decidir fer vida “il·legalment” en aquest pis.