Andrea Camilleri va començar a publicar tard: ja havia superat la cinquantena quan va aconseguir que El curs de les coses veiés la llum, i no va ser fins a l'any 1994 que va crear el seu personatge més conegut, el comissari Salvo Montalbano, que a partir de La forma de l'aigua protagonitzaria divuit novel·les i mitja dotzena llarga de reculls de narracions. Personalment en persona , la festa de fans de l'escriptor -organitzada per Edicions 62, Moritz i Time Out Barcelona - va fer evident que l'escriptor sicilià nascut l'any 1925 a Porto Empedocle té una divisió important, i d'edats molt diverses, de seguidors catalans.
Gràcies a la seva fidelitat han aconseguit que en poc més d'una dècada hagin aparegut prop d'una trentena de referències camillerianes, de les quals 25 han estat publicades a Edicions 62. Si bé el primer traductor al català de Camilleri va ser Pep Julià ( Un mes amb Montalbano , 1999), gairebé de manera simultània el lingüista i escriptor Pau Vidal va assumir el repte d'encarar-se amb un text de l'autor sicilià i, durant uns anys, va intercalar la traducció de les seves novel·les amb Anna Casassas. "Només hi ha dos mites literaris que no m'hagin caigut als peus quan els he conegut -reconeixia ahir Vidal-: Erri de Luca i Andrea Camiller i. No el vaig conèixer en persona fins al gener de l'any passat. Després d'un congrés de camillerians a Milà m'havia fet saber que si l'anava a visitar m'obriria la porta amb molt de gust. Hi vaig anar i va ser una gran experiència".
Durant la trobada, Vidal no va aconseguir que Camilleri deixés anar cap de les paraules sicilianes que fan dels seus llibres un àpat gustós i amb l'exclusivitat del quilòmetre zero , expressió que, en el seu cas, supera les denominacions d'origen més localistes. "Abans d'ell, ningú no s'havia atrevit a fer servir el sicilià com a llengua literària. Camilleri s'ha hagut d'inventar una ortografia i una sintaxi; aquesta invenció li ha permès poder escriure amb una llibertat total. Estic segur que s'ho passa pipa". Si no fos així -i si no fos també perquè els seus llibres són un bon negoci: més de 10 milions d'exemplars venuts a tot el món-, Camilleri no seguiria escrivint a una velocitat de quadre futurista. El vestit gris , l'última novetat catalana, va ser publicada en italià l'any 2008; després d'aquesta novel·la han aparegut, pel cap baix, mitja dotzena de títols més. A punt de fer 86 anys, Camilleri segueix treballant a tota màquina.
"¿En quin episodi el comissari rep un tret de pistola que l'envia a l'hospital? El protagonista de La presa de Macallè és un vailet de sis anys amb un tret fisiològic que el fa especial. Quin?" Aquestes van ser algunes de les preguntes que els fans de Camilleri van respondre ahir a la tarda al Velódromo durant la festa d'homenatge a l'autor. Dels 25 títols publicats a Edicions 62 se n'han venut més de 85.000 exemplars. "Les vendes de Montalbano se situen al voltant dels 5.000 exemplars per cada títol -ens feien saber fonts editorials-. D'aquests, els tres més venuts són Foguerada d'agost , Un mes amb Montalbano i La pista de sorra ".
Un CamiTrivial amb premi
El públic del Velódromo contestava sense problemes les preguntes del CamiT rivial. Les respostes eren esperonades o bé per glops llargs de cervesa o bé per mossegades a entrepans de bull negre i blanc. Tres dels guanyadors s'emportarien exemplars signats per l'autor: valia la pena pensar-s'ho una mica, potser no tant com Pau Vidal assegura que medita els títols de cada Camilleri.
"Els editors treballen molt. Una de les seves grans feines és canviar sistemàticament el títol", va dir Vidal amb una ironia que esgarrapava els ulls de Pilar Beltran, editora d'Edicions 62. "Quan vaig proposar que Il giro di boa es digués El tomb de la boia , la resposta va ser un no directe. La segona proposta, Virada de boia , era més poètica, però ni això em va salvar: el llibre es va acabar dient... L'òpera de Vigata ", va explicar Vidal.
