El teletreball obre un futur de possibilitats per a les zones despoblades

GironaEl principal motor de les migracions són les oportunitats laborals. I sense possibilitats de treballar, no hi ha repoblació possible. ¿Però com es poden crear nous llocs de treball a les zones menys poblades que vagin més enllà del turisme, l’agricultura i la ramaderia?

Josep Maria Piñol, geògraf i tècnic de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili, defensa que el foment de l’activitat econòmica passa per tres elements essencials. El primer, garantir els drets de la ciutadania, “i això vol dir que el fet de viure en un entorn rural no suposi una infradotació de serveis bàsics que l’administració hauria de donar”. “Però com que no hi ha gent, diuen que no és viable, no s’implementen i això facilita la migració”, sosté Piñol, autor de l’estudi Innovació i desenvolupament rural: nou paradigma i la Catalunya Sud com a espai d’oportunitat. En segon lloc, s’haurien d’aplicar polítiques transversals amb una discriminació positiva del medi rural, “per exemple, des del punt de vista fiscal, amb exempcions”. I, sobretot, s’han de solucionar “alguns estrangulaments clau en infraestructures, com la xarxa elèctrica, el transport i internet” per establir les bases per atraure noves empreses.

Per a Piñol, s’hauria de seguir l’exemple d’altres països: “A Escòcia hi ha estudis universitaris ubicats en espais rurals i a Finlàndia fins i tot al poble més llunyà tenen accés a hospitals i internet”.

“S’ha de teixir una xarxa de pobles i ciutats a nivell comarcal repartint els serveis bàsics. Si ho articules amb bones comunicacions, gairebé ningú en quedarà fora. Llavors sí que la gent podria realment triar el lloc on vol viure, perquè a tot arreu tindria els mateixos serveis i oportunitats”, conclou l’expert.

Des d’advocats fins a informàtics

A l’era de les noves tecnologies, ja no és necessari estar físicament en un espai per desenvolupar segons quines feines. Així, qualsevol dissenyador, arquitecte, telefonista, analista, historiador, informàtic, gestor, administratiu o advocat pot treballar des de casa, i desplaçar-se a la seu de l’empresa dos o tres dies a la setmana. I es poden crear espais de coworking en pobles petits on puguin ajuntar-se els autònoms i compartir instal·lacions, com fa l’Associació Coworking, que connecta una xarxa d’espais d’arreu del país.

Així mateix, una altra via que cal explorar són les energies renovables i l’autosuficiència energètica. Micropobles com Sinan fa temps que treballen per desconnectar-se de la xarxa i autoabastir-se gràcies a plaques fotovoltaiques. “Un altre dels punts forts és la gestió del patrimoni, perquè moltes de les zones deshabitades tenen un patrimoni històric i paisatgísic molt rellevant. I també la gestió forestal, que, a més de ser important per evitar grans incendis, pot ser una font de noves oportunitats”, apunta Joaquin Recaño, professor de geografia de la UAB.

Dins del sector agroalimentari, hi ha tot un món a explorar, segons el president de l’Associació de Micropobles, Mario Urrea, que també és alcalde de Torrebesses (Segrià): “Ens hem de diferenciar per la qualitat dels nostres productes, no per la quantitat. I hem de promoure iniciatives que ajudin els petits productors. Per exemple, al poble hem fet un molí d’oli cooperativista i poden venir emprenedors i fer oli, embotellar-lo i comercialitzar-lo”. El coordinador tècnic de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, Eduard Trepat, afegeix que també s’ha de promoure la incorporació de nous pagesos i l’accés a la terra. “Hi ha propietaris de sòls agrícoles que no volen llogar o vendre a gent de fora, i hem de donar una oportunitat als joves que volen començar i no tenen terra per treballar”. A més, cal crear una xarxa de distribució per fer arribar al consumidor els productes locals del territori.

Administracions més eficients

Ara bé, perquè qualsevol família o empresa s’instal·li en un poble, calen administracions que disposin de recursos i competències. “Els ajuntaments petits no tenen eines ni pressupost per dinamitzar el territori, i tampoc solen tenir capacitat d’interlocució amb la Diputació o la Generalitat”, indica el professor de geografia de la Universitat de Lleida (UdL) Jesús Burgueño, que també creu que “no és un bon negoci tenir ajuntaments que tenen tanta dependència i tan poca capacitat d’actuar”. Burgueño va ser un dels autors de l’informe Roca, que, fa 20 anys, va proposar sense èxit una redistribució territorial consistent en agrupar petits municipis i dividir el país en vegueries. “Es pot respectar la identitat local de cada poble, però si es comparteix un sol ajuntament, serà més fort i tindrà més recursos. I un exemple que funciona és la Vall d’en Bas”.

Però cap política o iniciativa no servirà de res, subratlla Trepat, si no es comença a veure el món rural com el que és: “Una zona clau i estratègica del país. Perquè és on es produeixen els aliments i perquè el paper de la pagesia és essencial per a la sobirania alimentària”.