Una teràpia més personalitzada per al càncer de bufeta
L’Hospital del Mar participa en el dibuix del mapa genòmic
BarcelonaUn estudi internacional amb participació catalana ha permès descriure el mapa del genoma del càncer de bufeta. Es tracta de l’anàlisi més important feta fins ara per dibuixar el mapa genòmic i servirà per introduir un tractament més personalitzat per als pacients d’aquest càncer. El director de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el doctor Joaquim Bellmunt, és un dels autors d’aquest estudi. Explica que el treball suposa tenir “una visió més àmplia de les diferents varietats i alteracions genètiques del càncer de bufeta urinària”. La investigació s’ha publicat a la revista científica Cell i forma part del projecte americà TCGA, un atles dedicat a la descripció dels genomes de diferents tumors.
Més de 40 centres de tot el món han participat en l’anàlisi, entre els quals l’Hospital del Mar. L’estudi ha fet un examen de 412 càncers musculars invasius de bufeta. De les 412 mostres, 131 havien format part del primer treball del mapa del genoma d’aquest càncer, que es va publicar l’any 2014. Des de llavors, els últims tres anys s’han analitzat les 281 noves mostres. D’aquesta manera, l’examen de 412 càncers ha permès elaborar la descripció genètica més acurada d’aquest càncer. En aquesta investigació, Bellmunt concreta que s’han utilitzat sis plataformes de perfil molecular, que han servit per obtenir un mapa complet de les mutacions entre els diferents tipus de tumors.
Amb aquest estudi de 412 mostres, s’han pogut identificar 58 gens mutats que fins ara no es coneixien (en la primera anàlisi, amb 131 mostres, van ser 32 gens mutats). A més, se n’han pogut identificar 158 més de silenciats, que es poden convertir en objectius terapèutics. Els investigadors també han pogut dividir els diferents tumors en cinc subtipus. Un dels subtipus, que es denomina neuroendocrí, encara no s’havia descrit. Malgrat que presenta un pronòstic de supervivència més dolent, i per tant dificulta el diagnòstic, s’han pogut identificar mutacions per pronosticar un 75% de supervivència a cinc anys. Les troballes poden servir per escollir, a partir d’ara, tractaments personalitzats en funció de la resposta, ja que els cinc subtipus mostren una correlació amb l’evolució dels pacients. Bellmunt destaca que això permet determinar quin tipus de tractament pot ser el “més eficient”.
Noves expectatives
El director de l’Institut Hospital del Mar, que també és professor associat a la Universitat de Harvard dins del Dana-Farber Cancer Institute de Boston (EUA), afegeix que l’estudi crea una base per poder “optimitzar” una teràpia més personalitzada per als pacients. “Saber si el tumor és més agressiu que un altre, si és millor la quimioteràpia o la immunoteràpia”, diu Bellmunt. Amb les troballes, per tant, es pot definir cada tractament d’una manera més concreta. Tot i això, Bellmunt apunta que es tracta d’hipòtesis que falta confirmar. “Són noves expectatives per tractar els pacients de càncer de bufeta”, assegura.
“El disseny dels tractaments permet aplicar-los en una fase més precoç de la malaltia”, explica el doctor de l’Hospital del Mar, que subratlla que l’estudi posa una “base molt sòlida”. Segons les dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, es calcula que a l’Estat es van diagnosticar més de 20.000 càncers de bufeta l’any 2015 i prop de 400.000 a tot el món. Aquest tipus de càncer és el quart més habitual en homes i l’onzè en dones. El tumor és més habitual en pacients d’edat avançada i l’edat mitjana de diagnòstic és de 73 anys (aproximadament un 90% dels malalts en tenen més de 55). El càncer de bufeta està fortament vinculat a l’hàbit del tabaquisme, i l’exposició a determinats productes químics industrials en els llocs de treball pot incrementar el risc de desenvolupar-ne.
Bellmunt conclou que “cal continuar investigant per trobar els millors tractaments i confirmar les hipòtesis de noves modalitats de teràpia”. L’estudi del projecte TCGA del mapa del genoma del càncer de bufeta es dona per tancat amb les 412 mostres, ja que “ara s’ha d’invertir en prospeccions de pacients”.
