Transistors esgotats i cerveses a les terrasses: “És com la pandèmia, però amb tothom al carrer”

Barcelona"És com la pandèmia, però amb tothom al carrer". És una de les múltiples frases que s’han sentit aquest dilluns als carrers arreu de la península Ibèrica. El centre de Barcelona, com totes les ciutats del país, s’ha convertit aquest dilluns en una gimcana per aconseguir ràdios, piles, lots, bateries externes per al mòbil i espelmes, per sobreviure a la incertesa del tall d'electricitat que ha deixat més de 50 milions de persones sense llum durant hores. També hi havia cues per intentar comprar carburant a les gasolineres, –fins i tot amb garrafes– i desenes de persones esperant davant dels caixers per treure diners.

Aquesta imatge ha xocat amb una altra de totalment diferent: la dels ciutadans que han sortit a gaudir del bon temps i les terrasses —que servien només menjar fred—, mentre els interiors de les botigues restaven a la penombra i moltes tenien les persianes abaixades o bé els dependents mataven el temps asseguts en cadires als portals. Els parcs s’han omplert de gent fent esport i aprofitant per llegir durant l’apagada informativa. A l’hora de dinar encara hi havia excepcions enmig del desconcert: en un restaurant del carrer Pintor Fortuny sis plats de paella en dues taules improvisades a la vorera cridaven l’atenció dels vianants, mentre un cotxe feia sonar la ràdio a un volum ben alt per escoltar les notícies.

“Dona-me’n una altra per a la veïna, que està sola”. La Juana ha passat per segona vegada a comprar espelmes a la botiga de regals del Zhaidul al carrer del Carme del Raval. Una estona abans ja se n’havia emportat pels seus nets, perquè tenen por de la foscor i no volen quedar-se a les fosques aquesta nit. “Els gelats que els havia comprat i tenia al congelador ja s’hauran desfet”, diu fent broma. El venedor amb prou feines veu les monedes sota la llum d’una petita espelma i confirma que ja no li queda “res de res”: han esgotat les ràdios, les piles i les llanternes.

Al basar de l’Ali, al carrer Joaquim Costa, les ràdios s’han esgotat en mitja hora. L’Elisabet ha vingut en bicicleta des de Sants perquè la seva mare de 89 anys viu sola al Raval i patia per ella. Li ha comprat un lot petit per tres euros. Els fanalets més grossos valen 25 euros i 30 si ja porten les piles. Uns metres més enllà, al carrer Petritxol, la Isabel crida la seva mare que viu al quart pis d’un edifici com es feia abans des del carrer, perquè li llenci les claus per pujar-hi: “Treballo en un supermercat i, com que viu sola, li porto menjar”.

També al barri Gòtic, al carrer Banys Nous, una treballadora de la neteja parla enfadada amb el propietari d’un pis. “Per què no m’has avisat que no havia de venir?”, li recrimina. “Perquè no podia dir-t’ho, no hi ha internet”, li respon. Així i tot, ella insisteix molesta que li podria haver enviat un missatge de text. “Tampoc es podia!”, li recalca.

Fogonets de càmping i moltes piles

A la ferreteria Vert del carrer Joaquim Costa, la Mar treu algunes monedes per pagar una petita llanterna que li permeti il·luminar casa seva. “És un pis molt gran i els companys ens estem començant a quedar sense bateria al mòbil”, explica. Una altra clienta busca “piles de les gruixudes”, mentre el dependent entrega a un home un fogonet taronja de càmping perquè hi pugui cuinar si cal. En una altra botiga d’accessoris per a mòbils del barri, una dona que passeja el gos entra a preguntar quina hora és perquè fa estona que s’ha quedat sense bateria. “Nosaltres estem aprofitant per passar la tarda parlant amb els veïns”, diu el propietari del local. Aquesta ha estat una altra de les estampes de la jornada: veïns fent petar la xerrada als portals de casa seva.

La Lucía ha hagut de fer servir la barbacoa que té al pati per preparar pollastre per dinar als seus fills. “Depenem tantíssim de l’electricitat i la informació, que és fins i tot còmic. Vinc de la Gran Via i hi havia un home amb una ràdio a tot volum perquè els veïns poguessin sentir què passava”, diu, mentre fa cua a una botiga de la ronda Sant Antoni. En un altre negoci, un dependent ofereix targetes SIM de Vodafone perquè durant alguns moments corria la veu que funcionaven a diferència de les altres operadores: “Te la venc per 20 euros i demà la pots revendre per 25”.

"Ha tornat la llum"

No ha estat fins hores després que, en alguns comerços, ha tornat l'electricitat. Però no ha estat de cop ni a tot arreu. De fet, ni els mateixos veïns s'expliquen per què en alguns portals hi ha llum i en altres no. En una carnisseria del carrer Joaquim Costa tot de gent feia cua per comprar la carn que no havia pogut endur-se abans. "Tot just fa deu minuts que hem tornat a obrir", diu en Zacarías, el propietari del local. La fruiteria del davant també és seva, però allà l'electricitat encara no ha tornat.

A la botiga de queviures del costat també acaben de recuperar la llum. La Mary Cris hi entra tota esverada preguntant si es pot pagar en targeta. Però els datàfons encara no tenen cobertura. "He anat a tot arreu i només accepten efectiu. És pitjor que durant la pandèmia", lamenta. No sap què menjarà perquè té la nevera buida.

Per davant hi passeja l'Evelyn empenyent un cotxet amb la seva filla. Se sorprèn de veure llum en una drogueria i també entra a preguntar. Diu que viu al portal del costat, però allà encara no hi ha electricitat. "Hem aprofitat per passar el dia a fora, però ja tenim ganes de tornar". Fa més de vuit anys que viu aquí i mai havia vist res similar, sosté.

Però hi ha persones per a qui ni tan sols una apagada general és motiu per anar mal arreglat. Uns metres enllà, al carrer del Carme, el Júnior està assegut a l'esglaó d'una barberia. Fa més de vuit hores que està incomunicat i que volta pel barri buscant una perruqueria oberta. "M'he assabentat del tall elèctric, però no podia anar així [s'assenyala el cap] de cap manera", diu. Finalment, l'ha trobat.