El Constitucional avala les devolucions en calent a Ceuta i Melilla

Els magistrats rebutgen la prohibició d'enregistrar policies perquè entenen que és censura prèvia

El Tribunal Constitucional ha avalat gairebé la totalitat de la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a  llei mordassa, incloses les devolucions en calent d'immigrants i les sancions per disturbis en les concentracions conegudes com Envolta el Congrés. D'aquesta manera tanca la polèmica que hi ha hagut durant els últims anys a nivell polític i social per una norma que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2015 i que s'ha mantingut vigent malgrat els diversos intents frustrats de derogació o modificació a les Corts. 

Després de diversos mesos abordant l'assumpte, els magistrats afirmen que l'expulsió en frontera dels migrants que travessen a Ceuta i Melilla encaixa en la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ja va sentenciar a favor de l'estat espanyol en el cas de dos immigrants de Mali i de Costa d'Ivori que van ser expulsats al Marroc després d'haver entrat sense autorització a Melilla l'agost del 2014. L'aval a la mesura expeditiva és total, independentment del fet que l'entrada es faci en solitari o acompanyat o de si hi ha hagut o no ús de violència per part del migrant.

L'únic que matisa el Constitucional és que les expulsions s'han de fer d'acord amb les obligacions internacionals adoptades per Espanya: de manera individualitzada –ara la majoria són col·lectives– i amb ple control judicial. També diu que s'ha de prestar una atenció especial a les persones més vulnerables, com ara menors, dones embarassades o persones d'edat avançada.

La reacció de les ONG

Per a les ONG humanitàries, en canvi, les expulsions en calent vulneren els drets de les persones migrants perquè se les deixa sense garanties jurídiques per poder exposar per quina raó emigren i, en conseqüència, se'ls denega el dret de sol·licitar asil, en el cas que compleixin els requisits establerts per la llei, o d'apel·lar l'expulsió.

La sentència, l'argumentari de la qual es coneixerà d'aquí uns dies, ha comptat amb els vots contraris de Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer, que redacta un vot particular, i resol els recursos presentats fa cinc anys del PSOE, Esquerra Plural, UPyD, Chunta Aragonesista i dos diputats del Grup Mixt. Juan José González Rivas, president del Constitucional, s'ha encarregat de redactar la sentència, perquè ha substituït Fernando Valdés, que va renunciar per un cas de presumptes maltractaments masclistes.

Per contra, els magistrats tomben l'article de la llei que penalitza les gravacions "no autoritzades" a les forces i cossos de seguretat de l'Estat durant les seves actuacions en manifestacions i actes públics perquè entenen que hi ha un alt risc que s'apliqui una censura prèvia sobre els enregistraments i, per tant, es limita el dret a la informació.