FESTES

Els túnels de llum, la nova (i cara) moda nadalenca

Reus, Platja d’Aro i Rubí trien instal·lacions de gran format per animar el comerç

L’encesa dels llums de Nadal es converteix cada cop més en un acte de primer ordre a les agendes dels alcaldes, que hi veuen una oportunitat de promoció. Vigo n’és un bon exemple després que el seu alcalde, Abel Caballero, desafiés grans ciutats com Nova York i Tòquio a igualar la sumptuositat del seu enllumenat nadalenc. El dia de l’encesa, barrejant el castellà i l’anglès -al crit de “ With the lights, with the music,very welcome everybody here ”-, va aprofitar l’avinentesa per convidar visitants de tot arreu a passar per la ciutat gallega aquestes festes.

A Catalunya els governs municipals també se les empesquen totes per impressionar. Després de la febre de les pistes de gel, els alcaldes ara volen apostar amb força per l’enllumenat nadalenc als carrers. La innovació arriba en forma de túnels -o illes- de llum, unes estructures d’il·luminació led que juguen amb el so i que permeten als visitants interaccionar-hi mentre els creuen.

La idea, importada d’Andalusia, s’ha anunciat a so de bombos i platerets als butlletins municipals de ciutats com Reus, Rubí i Platja d’Aro. Totes tres han optat per aquestes instal·lacions noves al centre del municipi com a plat fort de la campanya de Nadal. Reus va ser la primera a encendre aquest nou format d’enllumenat de Nadal: un túnel de 20 metres de llargada a la plaça de la Llibertat que s’incorpora als ornaments de les places centrals. La despesa total, sense comptar l’arbre de Nadal, se situa al voltant dels 16.000 euros, segons dades del consistori. “Volíem ser innovadors i fer-ho en una ubicació prop de la zona comercial, perquè buscàvem la interacció amb els visitants i que es poguessin endur un record de la nostra ciutat”, explica la regidora de Projecció de Ciutat, Montserrat Caelles.

Els túnels dibuixen motius nadalencs mitjançant centenars de punts led i làmpades flaix que remeten a les il·luminacions de les fires andaluses. De fet, l’empresa encarregada de la instal·lació a Reus ha sigut la cordovesa Porgesa SA, el fabricant responsable de l’enllumenat de la Fira d’Abril de Barcelona del mes de maig passat.

Si hi ha una imatge recurrent de llums de Nadal faraònics a l’Estat és la de Màlaga i el seu carrer Larios, el més comercial i decorat i també el més reproduït. Potser per això Platja d’Aro s’hi ha inspirat per instal·lar el túnel de llum més gran fins ara a Catalunya -de 60 metres de llargada- per captar turistes i compradors al seu eix comercial principal. La regidora de Turisme de la ciutat, Imma Gelabert, admet que el túnel és una “aposta clara de l’Ajuntament per destacar” entre altres ciutats de la Costa Brava. “Buscàvem una decoració fora de sèrie, innovadora i curiosa, i no negarem que ens hem inspirat en la malaguenya”, afegeix Gelabert.

Crítiques pel cost elevat

Darrere del túnel de Platja d’Aro -que ha costat uns 220.000 euros a l’Ajuntament- hi ha l’empresa cordovesa Iluminaciones Ximénez Ximénez SA, la mateixa que engalana el carrer Larios i el Poblet de Nadal d’Andorra. El del municipi de la Costa Brava no és l’únic que s’ha instal·lat a Catalunya aquest any, perquè la mateixa companyia s’ha encarregat de muntar el túnel de llum a Rubí: 34 metres de llums amb un cost de quasi 136.000 euros.

La delegació catalana de Ximénez creu que cada cop més municipis del país estan obrint les portes al turisme de llum. La regidora de Platja d’Aro assegura que, si bé hi havia veus dissonants i crítiques respecte al projecte, “a l’hora de la veritat no hi va haver oposició”. En canvi, l’adquisició per part del govern socialista de Rubí de la superestructura ha aixecat polseguera entre l’oposició, que ho veu un exemple de malbaratament de recursos públics a les portes de les eleccions municipals. En un comunicat, l’alcaldable per ERC, Xavier Corbera, qualificava de “desmesurada” la despesa i assegurava que amb el seu cost es podrien “oferir activitats diverses per a tota la ciutadania”, com ara inaugurar un saló de Nadal i oferir més espectacles de qualitat al carrer. L’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) també s’ha sumat a les crítiques: “Creiem que les festes de Nadal són ideals per a un oci més cultural, que involucri els joves i els infants. Però en aquest mandat es fan les coses superficialment, i es gasten els diners públics sense coherència i per a capritxos”, denuncia Jordi Muntan.

Màrqueting experiencial

Els experts certifiquen que hi ha un vincle entre els guarniments com els llums i el consum. El professor en psicologia del consum a l’Escola Universitària del Comerç (Escodi-UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Vinyals, assegura que la decoració nadalenca motiva a comprar de manera inconscient. “És un incentiu claríssim per consumir que ens va dient: «Enrecorda’t de la gent que estimes i fes-li un regal». Enlloc hi ha un cartell que ens convidi a comprar, però són estímuls que ens fan sortir al carrer i, per tant, consumir”.

Sortir de l’enllumenat tradicional agrada a la població, i formats com els túnels de llum són encara més efectius. Vinyals apunta que les persones se senten atretes per les experiències que no només inclouen passejar i observar, sinó també sentir i formar part de l’atractiu. En el cas del túnel, l’èxit es basa en la sincronització del so amb els efectes lumínics, que aconsegueixen embadalir grans i petits. D’això se’n diu màrqueting experiencial. Les xarxes socials també hi tenen molt a veure, diu l’expert: “El postureig enganxa. Són instal·lacions vistoses i boniques, que triomfen visualment i que també funcionen com un reclam”. Per exemple a Instagram. I afegeix: “És màrqueting nu i cru”.