Professionals de la Vall d'Hebron equipant-se per atendre pacients afectats per covid-19

Sanitat

Des de les UCI dels grans hospitals: "Tenim pacients relativament joves en estat molt greu"

Testimonis dels professionals en primera línia de l'atenció als pacients més greus per covid-19

Professionals de la Vall d'Hebron equipant-se per atendre pacients afectats per covid-19 / Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus.
GEMMA GARRIDO GRANGER / CRISTINA MAS

La pandèmia de covid-19 ha provocat una allau de malalts amb pneumònies molt complexes que ha saturat les unitats de cures intensives (UCI) de tots els hospitals de Catalunya. El virus provoca greus insuficiències respiratòries i, com que no existeix cap tractament específic, l'únic que es pot fer és connectar els pacients a un respirador per intentar fer reaccionar els pulmons. Les dades oficials xifren en 1.512 els ingressats per covid-19 i els professionals consultats per a aquest reportatge expliquen que gairebé tots estan intubats amb dispositius de respiració mecànica. Una petita part hospitalitzada a planta i a les zones de semiintensius està conscient i rep tractament d'oxigen.

"Estem esgotats i les ulleres ens deixen marques a la cara"

Jordi Gómez Infermer d'UCI de Vall d'Hebron

"Quan arriben a la unitat tenen insuficiència respiratòria: els sedem, els intubem i els fem les analítiques", resumeix. El malalt intubat tendeix a voler respirar més ràpid del que li és permès. "En aquests casos també se li han de donar relaxants musculars per evitar que lluitin contra la màquina", explica la presidenta de la Societat Espanyola d'Infermeria Intensiva i Unitats Coronàries, Marta Raurell. A molts també se'ls ha de posar en posició decúbit prono –de bocaterrosa– per facilitar-los l'oxigenació dels pulmons. Col·locar els pacients en aquesta posició és una maniobra delicada que requereix la intervenció de fins a quatre professionals experimentats. "No és només intubar el pacient i que la màquina vagi fent. El malalt requereix una vigilància continua, cures i extraccions de secrecions, però també un maneig molt acurat. Els canvis de postura els ha de fer personal preparat perquè estan plens de catèters i cables i a la mínima es poden descompensar", diu Raurell.

En situació de pandèmia, tots els pacients amb problemes respiratoris són tractats com malalts de covid-19. L'experiència demostra que no és del tot cert que el virus sigui perillós només entre la gent gran: la majoria dels ingressats tenen entre 50 i 70 anys sense patologies prèvies. A l'espera d'identificar un tractament eficaç, metges i infermeres treballen al límit i miren d'ajudar els pacients amb diferents combinacions de fàrmacs: ataquen el virus amb Lopinavir, un antiretroviral que s'ha demostrat útil per combatre el VIH; fan servir Interferó beta, una molècula antiinflamatòria que s'utilitza, entre d'altres, per al tractament de l'esclerosi múltiple, o els administren hidroxicloroquina, un medicament per combatre la malària i que segons alguns estudis preliminars reduiria la presència del virus en sang. 

Per absorbir l'allau de pacients greus, s'han habilitat quiròfans, boxs d'oncologia i pneumologia i fins i tot despatxos

Fa un mes que els hospitals es preparen per donar resposta al virus. En les últimes dues setmanes han aconseguit duplicar la seva capacitat de llits d'UCI i esperen triplicar-ne la disponibilitat aviat. El tan desitjat pic de contagis encara queda lluny. Per absorbir l'allau de pacients greus, s'han habilitat quiròfans, boxs d'oncologia i pneumologia i fins i tot despatxos; qualsevol espai que permeti aïllar els pacients i que tingui preses d'oxigen, endolls per als respiradors i monitors és útil. "Estem molt plens i estem arribant gairebé al sostre de l'hospitalització convencional", explica la cap d'urgències de l'Hospital de Sant Pau, Mireia Puig, tot i que afegeix que "confia" que fins dimarts el centre pugui continuar absorbint l'elevada demanda. A la majoria dels centres s'han recuperat respiradors obsolets dels magatzems, els de les ambulàncies, quiròfans i els d'altres serveis com els de pediatria, on no són tan necessaris. 

Quines són les zones de Catalunya més afectades pel coronavirus?

Poc protegits tot i l'enorme esforç

"Tothom col·labora molt i estem fent tot el que podem, però hem d'ocupar-nos de molts malalts i molt greus", explica un intensivista del Parc Taulí de Sabadell que vol conservar l'anonimat. "Amb el especialistes que som no donem l'abast i ens han d'ajudar altres companys de la casa", relata. Els anestesistes i professionals d'altres serveis han reforçat els equips de les UCI, però aquest és el problema més difícil de resoldre: les infermeres de malalts crítics són altament especialitzades i no és fàcil trobar reforços. Un metge pot controlar molts pacients però, a peu de llit, una infermera només es pot fer càrrec de dos malalts com a màxim. En alguns centres les retallades de personal han fet que s'eliminessin els reforços. El coronavirus està escanyant uns recursos assistencials que arrosseguen des de fa anys una falta generalitzada de personal i materials.

La Covid-19 porta al límit els hospitals petits i tensiona els grans

Ara la feina s'ha reorganitzat en torns de 12 hores en què tot l'equip treballa sense descans. "La nostra manera de treballar ha canviat radicalment: tots els pacients són de covid-19 i ara semblem més un hospital de primera línia de guerra que una UCI", reconeix Jordi Gómez, infermer de la UCI de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Acumula 18 anys d'experiència en cures intensives i reconeix que ni ell ni cap dels seus companys havien viscut una situació com aquesta. 

L'esforç dels professionals és doble perquè han de protegir-se amb equips que són molt incòmodes. "Portem la bata impermeable, les ulleres antiesquitxades i la mascareta FFP3 i és difícil aguantar més d'una hora i mitja dins un box. Les ulleres sobretot ens fan lesions a la cara. I cada cop que ens canviem hem de fer-ho amb molta atenció per no contaminar-nos. Encara que ho hem practicat mil vegades, el cansament et fa cometre errors i per evitar-ho tenim un cartell amb les fotografies de cada pas, però el millor és que et supervisi un company", afegeix l'infermer. 

A les UCI tenen equips de protecció, però han d'economitzar-los. En part per la falta de material. "Abans ens canviàvem cada cop que entràvem a veure un pacient, però ara com que ja tots tenen covid-19 només ens canviem la part externa i de vegades allarguem el material quan veiem que en faltarà", relata Gómez. La presidenta de l'Associació Espanyola d'Infermeria de Prevenció i Control d'Infeccions, Immaculada Fernández, subratlla la importància de dotar-los de materials de protecció: "No anem a la guerra, anem a cuidar malalts en una situació complexa. Tenim material de protecció, però no prou per fer les coses com sabem que s'han de fer, i per això la gent s'està infectant". Diversos professionals, a través de sindicats i col·legis, ja han denunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que s'estan quedant sense escuts justament quan es preveu el pitjor escenari.

La infermera, que ara està cuidant malalts crítics al Parc Taulí, recorda que el personal surt esgotat cada dia. "L'endemà tornen a treballar i ningú posa mala cara, perquè la prioritat és el pacient. Estem actuant com un cos sanitari", destaca. També el personal de neteja, que té un paper clau en la desinfecció de les zones comunes, els passadissos i els boxs i que també s'exposa al virus. 

Les altes triguen setmanes

"No podem permetre les visites de familiars i intentem suplir-les com podem perquè no volem que ningú mori sol"

Bet Gallart  Infermera clínica d'UCI de la Vall d'Hebron

Una de les coses que més ha canviat el covid-19 és la relació entre el personal sanitari i les famílies. "No podem permetre les visites de familiars i intentem suplir-les com podem perquè no volem que ningú mori sol", explica Bet Gallart, infermera clínica d'UCI de la Vall d'Hebron. "Si veiem que un malalt no se'n sortirà deixem que vingui un familiar darrere el vidre un moment, i quan mor el deixem entrar perquè pugui acomiadar-se. I és que tampoc els podran vetllar", lamenta. Els professionals no amaguen un cert sentiment d'impotència: "És difícil caminar per les plantes i veure pacients que no van bé i pels quals no podrem fer res: veure un pacient que ha perdut la seva dona al matí i que a la tarda té exactament el mateix quadre". 

En el poc temps de descans que tenen, els professionals tampoc poden abaixar la guàrdia: portar el virus a casa és una de les grans preocupacions pel risc de contagiar els seus familiars. El cost emocional és elevat. Això a banda de les dificultats per conciliar: Gómez i la seva dona són tots dos infermers d'UCI i per cuidar les seves dues filles de 3 i 8 anys es combinen els torns. "Ningú estava preparat per a una situació com aquesta. Quan ets a la feina tens l'adrenalina al màxim i només penses en tirar endavant els pacients, però quan surts de l'hospital et cau l'ànima als peus", confessa l'infermer de la Vall d'Hebron. 

12 testimonis de la lluita contra el coronavirus

Infermeres, auxiliars, zeladors, metges, personal de neteja... Treballem tots a l'una", conclou Gallart. "Ningú s'ha quedat a casa. Els suplents, que en circumstàncies normals no són gaire ben tractats, tampoc no han fallat ara", explica Gómez. 

Els professionals són conscients que les pròximes setmanes seran encara pitjors. "Cal preservar els descansos i hem de comptar que en els pròxims dies hi haurà companys que s'hauran contagiat o tindran símptomes i hauran de quedar-se a casa. Però de moment, amb molta feina, donem l'abast", diu Esteve. Un dels problemes és que fins ara han pogut donar poques altes perquè la majoria de pacients de covid-19 necessiten entre 14 i 28 dies a l'UCI per tirar endavant. "Cada dia que passa esperem poder començar a donar altes i confiem que això pugui passar la setmana que ve", confia la cap d'urgències del Sant Pau. Però, a poc a poc, el sistema s'encamina cap a la saturació. "Estem fent una cursa de fons i aquesta només és la primera etapa", conclou Esteve.