L'Audiència Nacional deixa lliure l'ultra detingut per col·laborar amb jihadistes

Diego José Frías ha pagat una "fiança simbòlica" de 3.000 euros. El van arrestar en l'operació dels Mossos contra una cèl·lula jihadista al Vallès Occidental, Barcelona i l'Alt Camp

L'ultradretà Diego José Frías Álvarez, detingut l'abril a Sant Quirze per col·laborar amb una  cèl·lula jihadista al Vallès Occidental, Barcelona i l'Alt Camp, ja és al carrer. Tot i que el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz va ordenar-ne l'empresonament provisional sense fiança el 10 d'abril, el seu advocat, Francisco Javier Berzosa, en va demanar l'alliberament i ha aconseguit que surti pagant uns 3.000 euros de fiança, segons ha confirmat a l'ARA. Continua imputat en el cas per col·laboració amb el grup terrorista i tinença d'armes.

Els Mossos d'Esquadra van arrestar Frías el 8 d'abril en una operació en què van detenir 10 persones més d'una presumpta cèl·lula jihadista que havia planejat accions com   degollar un ostatge i col·locar una   bomba en una llibreria jueva de Barcelona, segons la investigació policial. Els agents van trobar a casa de Frías una granada de mà de l'exèrcit espanyol, dues escopetes, armes d'aire comprimit, quatre porres, més de 20 ganivets, matxets i navalles, una arma d'electroxoc, centenars de bales i cartutxos –incloent-hi dos carregadors i munició per a una metralladora Cetme– i peces i accessoris d'armes.

Segons l'advocat de Frías, el seu client té llicència d'armes per a les escopetes, i els ganivets i la granada són de col·leccionista i es poden comprar per internet. També assegura que la granada estava descarregada, té més de 15 anys i no era "operativa", encara que la interlocutòria del jutge la qualifica directament "d' arma de guerra" i no diu enlloc que no pogués funcionar; explica que té un retard de cinc segons i que les 3.500 boles d'acer de metralla que inclou tenen un abast d'entre vuit i deu metres.

Altres objectes com l'arma d'electroxoc del tipus Taser estan prohibits a l'Estat. "Aquí no hi ha res, el van detenir per donar veracitat d'operativitat a un nyap de grup jihadista", assegura l'advocat. Berzosa va fer servir aquests arguments per demanar la llibertat de Frías i la va aconseguir, tal com  avançava avui l'especialista en extrema dreta Xavier Rius Sant. L'advocat assegura que la Fiscalia s'hi va mostrar d'acord.

La xivatada

Frías havia d’aconseguir armes i explosius per al grup jihadista, segons un informe de la Unitat d’Informació dels Mossos. El dirigent del grup, Antonio Sáez –àlies Aali–, els va dir que Frías " odia els jueus" i tenia "capacitat per aconseguir bombes i armes", explica a l’informe un infiltrat de la policia catalana. El líder els va dir que Frías, l’estiu del 2014, ja li havia proposat “posar una bomba en una llibreria jueva” i que “els ho proporcionava tot”. Però els Mossos van haver de fer l’operació a corre-cuita, abans que no havien previst, a causa d’una intervenció poc oportuna de la Policia Nacional espanyola. Van dur a terme l’operació abans que hi hagués cap lliurament d’armes o explosius. 

Berzosa admet que els Mossos van actuar amb " precipitació" pel "frec a frec entre el ministeri i la conselleria". Es refereix a la xivatada de dos agents de la Policia Nacional, que  van avisar els jihadistes que els Mossos els investigaven, fet que hauria pogut posar en perill un infiltrat de la policia catalana i, per tant, hauria dut a fer l'operació i les detencions a corre-cuita abans del que s'havia previst. Això pot haver afectat les proves que haurien pogut aconseguir els Mossos però segons la Fiscalia i el jutge Pedraz  la xivatada no va afectar la investigació ni va posar en perill ningú.

Trajectòria ultra

Frías va participar a la manifestació unionista del 12 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, segons va publicar Crític. Els Mossos el defineixen a l’informe com "una persona molt vinculada a l’entorn d’extrema dreta català que ha militat en formacions antisemites, feixistes, neonazis i ultracatòliques". Va ser cap de llista del  Movimiento Social Republicano (MSR) en les eleccions del Parlament del 2006. La formació ultradretana nascuda a finals de la dècada dels 90 tenia la gènesi en Alternativa Europea (AE), una altra organització neofeixista activa principalment a Catalunya. Però les eleccions catalanes del 2006 no són les úniques cites electorals en què va concórrer aquest treballador autònom, vinculat al món de la construcció, concretament a la reforma de cuines.

En la dècada passada Frías també va formar part d'altres candidatures de l’MSR, que van obtenir resultats minsos: en les eleccions al Parlament del 2003 havia ocupat el segon lloc de la llista, en els comicis generals del 2004 va ser el número dos de la candidatura neofeixista per la circumscripció de Barcelona i en les municipals del 2007 es va presentar en el tercer lloc de la candidatura articulada per la mateixa formació a Barberà del Vallès.

Abans d’engreixar les llistes de l’MSR, Diego José Frías es va presentar en el lloc 17 de la candidatura d’una altra formació d’extrema dreta, la plataforma España 2000, en les eleccions generals de l’any 2000. L’organització no ha aconseguit mai representació parlamentària a l’Estat, ni al Congrés, ni en els Parlaments autonòmics, tot i que havia obtingut una presència residual en ajuntaments del País Valencià.

Els Mossos també vinculen Frías amb el Movimiento Patriótico Catalán, "organització de la qual en va sorgir el grup Batzegada, acusada de col·locar un artefacte bomba a les Cotxeres de Sants el 2001, durant un concert en favor dels presos d'ETA". Expliquen que era una entitat hereva de la Milícia Catalana, "dissolta per perpetrar una desena d'atemptats amb incendis, trets intimidadors i artefactes bomba".