Acusen d’apropiació els bisbats de Vic i Solsona

Una llei franquista va facilitar el registre de més de 400 propietats a nom de l’Església fins al 2015

Més de 400 propietats públiques i privades de les comarques del Bages, l’Anoia i el Berguedà estan registrades a nom dels bisbats de Vic i de Solsona. El problema: que van ser immatriculades, és a dir, inscrites per primer cop en el registre de propietat entre el 1998 i el 2015 mitjançant una llei hipotecària de l’època franquista avalada per Aznar. El sindicat Unió de Pagesos (UP), que ha fet el recompte de les propietats a partir de registres comarcals, va denunciar ahir “l’apropiació indeguda” de propietats com l’església del Carme de Manresa o l’església de Santa Maria de Camps de Fonollosa (Bages). Les immatriculacions de l’Església en gairebé un centenar de municipis de les tres comarques estudiades afecten 203 esglésies, ermites i capelles; 52 cases rectorals; 50 cementiris, horts i habitatges, i 95 terrenys. “Ho han immatriculat gairebé tot”, denuncia Joan Casajoan, de la comissió permanent del Bages d’UP.

Casajoan explica que la cerca va iniciar-se quan ell, personalment, va veure’s afectat per les immatriculacions: “Una casa parroquial i una ermita que formaven part de la meva propietat familiar sortien a nom del Bisbat de Vic en el registre”. Com que altres pagesos també es van adonar que l’Església era la propietària de moltes ermites pageses, van estirar del fil. “En un primer moment crèiem que passava sobretot amb les parròquies, però ara sabem que les parròquies només suposaven el 5% de les propietats afectades”, afegeix Casajoan.

I és que els bisbes tenien la facultat de registrar béns en nom de l’Església sense que els calgués aportar proves de la titularitat de la propietat. Això s’explica perquè la llei hipotecària del 1946 donava llum verda a les immatriculacions sempre que les fessin funcionaris. El reglament que desenvolupava la llei, però, va donar corda als religiosos perquè actuessin com a notaris, emparats per la figura dels diocesans. “Van disfressar els bisbes de funcionaris i els van permetre fer tants registres per a l’Església com van voler”, assegura Casajoan.

“A partir del 1978, aquest privilegi en teoria passava a ser inconstitucional, però han sigut 38 anys més immatriculant”, diu el pagès. Els registres més flagrants, però, van produir-se a partir de l’any 1998, durant el govern de José María Aznar i coincidint amb l’inici de la bombolla immobiliària: l’expresident popular va permetre a l’Església la immatriculació dels béns de culte. Fins al 2014, la llei hipotecària franquista no es va derogar i, fins al 2015, la derogació no va aparèixer en el BOE.

En aquest espai de temps, segons assegura UP, l’Església, aprofitant-se del buit legal, va apropiar-se de la meitat de les més de 400 finques immatriculades detectades actualment al Bages, l’Anoia i el Berguedà. “Va ser un procés molt tèrbol. Anaven a correcuita a registrar i, fins i tot quan va entrar en vigor la llei, van seguir intentant-ho”, subratllen. I afegeixen: “Parlem que, de mitjana, es van fer 4,5 immatriculacions per poble”.

El sindicat acusa els bisbats de Vic i Solsona d’actuar “d’amagat, amb nocturnitat i traïdoria” i de “robar i espoliar” béns col·lectius. “Els que aixequen, conserven i mantenen les esglésies durant segles són els pobles. Els bisbats no construeixen esglésies ni les paguen, però les volen al seu nom”, puntualitza Casajoan.

L’Església es defensa
El bisbat de Vic va respondre a la denúncia amb un comunicat en què assegurava que la immatriculació de les propietats es va fer seguint un procés “no arbitrari” i “completament legal”. L’Església manté que cada cop que registrava una propietat presentava la documentació que en provava la titularitat eclesial i que coincidia amb el cadastre.“L’Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi i que no tenia cap propietari anterior al seu nom i d’acord amb la legalitat vigent”, aclareix la nota. Amb tot, el bisbat obre la porta a “revisar errors puntuals en casos concrets”.

UP compareixerà en les pròximes setmanes a la comissió de justícia del Parlament per “denunciar les irregularitats que ha comès l’Església” i per demanar que s’aprovi una resolució en contra d’aquests registres. A més, assegura que traslladaran a tots els grups parlamentaris la necessitat d’instar al ministeri de Justícia per sol·licitar-los tots els registres fets per l’Església a Catalunya a través de la llei hipotecària del 1946. “Ens comprometem a seguir treballant per localitzar les immatriculacions que els bisbats han fet en els últims 25 anys”, diu Joan Casajoan.