Al cor de la Rambla i en un antic narcopís del Raval: els desnonaments aturats a Ciutat Vella

La solidaritat dels veïns aconsegueix frenar diferents desallotjaments en un sol matí

Els quatre desnonaments previstos per aquest dijous 1 d'octubre al barri del Raval s'han acabat sospenent, gràcies a la solidaritat veïnal i al compromís de l'Ajuntament de Barcelona. El més tens s'ha viscut a la Rambla número 75 i ha començat passades les set del matí. Els agents dels Mossos d'Esquadra hi han arribat cap a les 7.15 per executar l'ordre de desnonament prevista. L'objectiu era arribar abans que els veïns per "garantir l'entrada de la comitiva judicial", segons fonts del cos. Però ja hi havia unes 25 persones plantades a la porta per intentar ajudar la Maite, la dona de 59 anys sobre qui pesava l'ordre.

A mesura que avançava el matí anaven arribant més veïns, sobretot gent jove, i augmentava la pressió contra els agents, que comptaven amb tots els antidisturbis que caben en una desena de furgonetes. Segons els Mossos, "davant l'actitud hostil" dels concentrats, que tiraven pintura i farina des del terrat, han decidit "fer l'ús mínim de la força per recuperar la porta", que havia estat apuntalada.

Més tard, segons expliquen els veïns, els agents han aconseguit accedir al terrat de la finca des del pati de l'edifici contigu. El desallotjament semblava inevitable, però davant de la situació d'estrès que patia la Maite membres del Sindicat de l'Habitatge del Raval han trucat als Bombers per advertir que hi havia risc de suïcidi. La Maite era dalt del terrat, on hi ha la caseta on viu, amb alguns membres del sindicat.

L'arribada dels bombers i d'una ambulància ha permès guanyar temps fins que ha arribat la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, juntament amb el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. "Hem aconseguit establir una mediació i aturar el desnonament. Ens farem càrrec dels 6.000 euros de deute acumulat [de la veïna] i ens comprometem a reallotjar-la en un altre pis en un termini de quatre mesos", ha explicat Martín. La regidora ha recordat que és la Generalitat qui té competències en habitatge i ha demanat que les "exerceixin". "És inadmissible que estiguem negociant per intentar solucionar el problema i ens trobem que la conselleria d'Interior envia nou furgonetes dels Mossos d'Esquadra, quan el que hauria de fer el govern de la Generalitat és exercir les competències que té", ha afegit.

La moratòria antidesnonaments no atura les execucions ajornades per la pandèmia

A pocs carrers de la Rambla, al carrer Riereta del Raval, també hi havia una vuitantena de veïns esperant una altre comitiva judicial. Seguien a través de missatges i de les xarxes socials com evolucionava el desnonament de la Rambla. En aquest cas, el pis que havia de ser desallotjat no era per impagament sinó que directament havia estat ocupat per dos joves. Hi van entrar fa tres anys, després que els veïns fessin fora els traficants que hi vivien.

De fet, la cantonada entre el carrer Riereta i Vistalegre, on es troba aquest pis, era un dels punts més calents dels narcopisos l'any 2017, quan el fenomen era "molt més bèstia", segons recordava aquest matí David Marimón, veí d'aquest tram. Les notícies publicades als mitjans de comunicació denunciant la inseguretat de la zona van forçar a actuar a l'Ajuntament de Barcelona i als Mossos d'Esquadra, i a poc a poc el barri ha anat recuperant la normalitat. Però els veïns també han fet molt organitzant-se i fent fora els camells dels narcopisos per entrar-hi ells, com és el cas del del carrer Riereta número 3, el pis que tenia ordre de desnonament per a aquest matí. A més d'aquest, també s'han suspès dos altres desnonaments previstos al carrer Sant Oleguer i a Riera Alta. 

També a l'Espai de l'Immigrant

A més de tots aquests desnonaments, cal afegir-ne encara un altre a la llista: l'Espai de l'Immigrant. Es tracta d'una nau ocupada des de fa uns tres anys que comparteixen tres associacions: El Sindicat de Manters, l'associació Mujeres del Hogar i el Sindicat d'Habitatge del Raval. El portaveu, Lamine Sarr, ha demanat suport "a les entitats del barri" per ajudar-los a frenar el desnonament, que es pot produir en qualsevol moment fins al dia 15 d'octubre. Els diferents col·lectius han organitzat tallers per garantir que sempre hi hagi gent i així aturar el desnonament. És el tercer cop que intenten fer-los fora.