Blackstone cedeix i regularitza la situació de set famílies ocupes

Es tracta d’un acord històric en la lluita contra l’especulació habitacional a Barcelona

El passatge Bernardí Martorell, al barri barceloní del Raval, es va llevar ahir amb ressaca. La nit anterior havia estat la culminació de dues setmanes frenètiques d’activitats i concerts populars per evitar el desnonament sencer d’un dels blocs ocupats d’aquest carreró -el que correspon a l’adreça d’Hospital 99-, que l’any passat va comprar el fons d’inversió Blackstone per rehabilitar-lo i llogar els pisos a gairebé 1.000 euros al mes.

Però hi ha dies que la ressaca ve de gust, i ahir era un d’aquests dies: després de mesos de negociacions, els veïns del Raval van anunciar al matí que el fons d’inversió més gran del món havia accedit a signar un acord històric amb l’Ajuntament d’Ada Colau. Un acord que atura el desnonament de set de les deu famílies que viuen a l’edifici i que, per primera vegada, regularitza ocupacions a la ciutat de Barcelona. “Una victòria immensa” en la trajectòria de la lluita per l’habitatge, en paraules del Sindicat de l’Habitatge del Raval, que ha coordinat la mobilització veïnal. Un pacte que permetrà que les set famílies més vulnerables que ocupen el bloc aconsegueixin un contracte de lloguer “assequible” per als pròxims set anys. Aquesta és la durada que, per llei, han de respectar els fons d’inversió que posen immobles en lloguer. Però la tranquil·litat, de fet, ja es començava a notar ahir mateix en aquest passatge estret que ha sigut el punt neuràlgic de l’última mobilització del barri. Als primers portals encara hi quedaven cadires buides de la nit anterior, tires de plàstic rosa que van decorar els concerts reivindicatius de diumenge passat i també les pancartes amb el leitmotiv del conflicte veïnal: “Raval vs. Blackstone”.

El fons es queda tres pisos

El lloguer “assequible” que han acordat les parts, amb el vistiplau del sindicat, és de 700 euros mensuals. Això sí, les famílies que s’hi quedaran no pagaran tota la mensualitat. Aportaran l’equivalent al 30% dels seus ingressos i la resta l’afegirà el consistori a través de programes municipals d’ajuts al pagament del lloguer i de plans de suport i acompanyament social.

Els veïns, però, també han hagut de cedir. Si bé han aconseguit un contracte de set anys en sis dels immobles -dos integrants d’una mateixa família que fins ara vivien en dos habitatges separats s’ajuntaran-, també estableix que els altres tres habitatges de la finca passin a mans del gegant immobiliari. Els inquilins dels pisos que es quedarà el fons d’inversió són els menys vulnerables i es traslladaran a altres pisos del barri amb l’ajuda del sindicat. Amb tot, les cares dels portaveus del sindicat eren ahir de satisfacció. “Per primera vegada -van afegir- es comença a pensar en l’ús de l’habitatge i no en la propietat”.

El fons d’inversió també s’ha compromès a rehabilitar l’edifici, tal com ja tenia previst fer i sense que les famílies hagin d’abandonar el bloc mentre duren les obres. El que es farà és que, mentre s’estigui adequant el seu habitatge, els inquilins aniran a viure temporalment en un dels tres que Blackstone s’ha quedat. I així fins que tot l’edifici estigui rehabilitat. Ahir al matí, i com és habitual en aquest carrer de vianants, les portes de la finca estaven mig obertes i deixaven entreveure l’estat de deteriorament de l’escala. Les afectacions, però, han confirmat totes les parts, no són estructurals.

Un precedent “perillós”

Des d’Anticipa, l’empresa que gestiona la majoria de pisos que Blackstone té a Espanya, estan satisfets d’aquest acord amb l’administració, però adverteixen que el detonant no han sigut en cap cas ni les mobilitzacions dels últims dies ni l’ escrache que se li va fer a un dels seus directius. Diuen que l’acord “estava a tocar des de feia mesos” i només es va veure interromput per la campanya electoral. De fet, que l’Ajuntament s’impliqués en tot aquest procés era una de les seves línies vermelles. L’altra, que només s’ajudés les famílies “realment vulnerables” que estaven ocupant el bloc.

El contrapunt el posen alguns experts consultats per l’ARA, que consideren que aquest acord pot ser “perillós”. L’advocat Pablo Feu creu que l’emergència habitacional s’ha de solucionar “de manera solvent i clara, i no gestionant situacions aïllades que només alguna vegada tenen èxit, perquè això genera inseguretat jurídica”. “Què passarà amb el següent cas?”, es pregunta Feu, que considera que s’haurien de posar límits al mercat.

Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, cada dia es produeixen uns 60 desnonaments a Catalunya. Ahir, de fet, el grup d’habitatge de Sants, que va anar al Raval a donar suport als veïns, n’explicava un més. El de l’Abdelah, que divendres està previst que l’expulsin de casa seva. Les entitats recorden que, només a Barcelona, hi ha gairebé una desena de desnonaments al dia.

ERC força un ple extraordinari sobre lloguer

Encara no s’ha celebrat el ple per donar forma al nou govern municipal, que tindrà lloc aquest matí, i els grups de l’oposició ja han demanat dos plens extraordinaris per abans de les vacances. El primer sobre seguretat i el segon sobre la necessitat de regular el preu del lloguers. Aquest últim el va anunciar ahir la regidora Eva Baró, d’ERC, i compta amb el suport de Junts per Catalunya. Plantegen que l’Ajuntament insti el Govern a engegar el tràmit d’un projecte de llei que reguli els preus del lloguer en la línia del decret que el Parlament va tombar. “Els emplacem a no tirar la tovallola, que s’hi tornin a posar”, va defensar Baró. La sessió posarà a prova les diferències de criteri entre els comuns i els socialistes en matèria de lloguer.

La PAH critica el full de ruta d’Habitatge

Els primers anuncis en matèria d’habitatge fets pel govern municipal de comuns i socialistes a Barcelona són insuficients a ulls de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que ha fiscalitzat l’acord que van presentar la setmana passada l’alcaldessa Ada Colau i el seu nou soci, Jaume Collboni. La plataforma considera “positius” compromisos com analitzar l’ampliació de la reserva del 30% de les noves promocions en pisos assequibles en aquells barris més tensionats, crear un centre contra l’assetjament immobiliari o treballar amb el govern espanyol per regular els lloguers. Però apunta que calen mesures “valentes” i que els primers acords obvien “temes clau” com la concreció sobre com modificar el protocol d’accés a la mesa d’emergència. També demanen precisions en el pressupost i els terminis necessaris per atendre les més de 550 famílies que esperen un habitatge d’emergència.

Més continguts de