Les bengales que surten del Sol

BarcelonaSe sap de fa temps que el vent solar emergeix de la corona de la nostra estrella, la seva capa més externa, i que ve precedit de violentes explosions que llancen milers de milions de partícules carregades elèctricament a l'espai (electrons i protons). Sempre s'havia considerat que l'emissió d'aquestes partícules, tot i la virulència de les explosions, mantenia una trajectòria i una velocitat constants. Fins ara. La nau espacial Parker Solar Probe (PSP), la que més s'ha acostat fins ara al Sol, ha verificat que el vent solar s'accelera sobtadament com si es tractés d'una bengala. Quatre treballs publicats simultàniament a Nature aquesta setmana descriuen el procés i miren d'interpretar-ne les causes.

Des de la Terra no percebem gairebé res del vent i les anomenades tempestes solars. Ni els humans ni els animals, que s'hagi provat, no en notem els efectes. Però si aixequem el cap, especialment a la zona dels pols magnètics, els veurem en forma d'efectes lumínics, les populars aurores boreals. I si mirem més lluny encara, a l'altura dels milers de satèl·lits de comunicacions que orbiten el nostre planeta, la interacció és més que notable. Sovint passa que les partícules elèctriques que componen el vent solar causen interferències en les seves emissions. De retruc reben les comunicacions terrestres que circulen via satèl·lit. I eventualment també reben les comunicacions elèctriques.

El motiu més plausible de les acceleracions sobtades, escriu Daniel Verscharen, investigador del Mullard Space Science Laboratory, podria tenir a veure amb el camp magnètic del Sol, cosa que faria que el vent solar pròxim a la nostra estrella fos més estructurat i dinàmic que no pas quan s'acosta a la Terra. De fet, els autors dels diferents treballs han identificat ziga-zagues molt ràpides –duren només uns minuts– d'una amplitud i una recurrència especialment grans que no s'havien observat fins ara. Les "causes són desconegudes", puntualitza.

Tim Horbury, membre de l'Imperial College de Londres i un dels investigadors d'aquests fenòmens des de la PSP, considera que els pics de vent solar tenen l'origen en els forats de l'atmosfera exterior del Sol, prop del seu equador, i que s'acceleren per fenòmens magnètics a mesura que surten a l'espai profund i passen per la Terra. Aquests esdeveniments alliberen molta energia i acceleren el vent solar en forma de "llargs tubs, com si fossin bengales". Són ràfegues de vent solar carregades de plasma, que són aproximadament del diàmetre de la Terra.

La PSP és la nau que fins ara més s'ha aproximat al Sol, a tan sols 24 milions de quilòmetres. Operada per la NASA, els primers treballs de recerca han sigut liderats per la Universitat de Califòrnia i l'Imperial College de Londres.