El violador fugit va marxar amb una voluntària que va conèixer a la presó de Santander

BarcelonaNo és la història (real) que Alberto San Juan i Emma Suárez van portar al cine amb 'Horas de luz', però s’hi assembla. Com l’atracador i assassí Juan José Garfia -interpretat per San Juan-, Guillermo Fernández Bueno, el violador i assassí fugitiu des d’aquesta setmana, va conèixer la seva parella a la presó. En el cas de Garfia, va ser una infermera del centre penitenciari d’El Dueso, a Santoña. Anys després, a només 40 quilòmetres, Fernández Bueno coneixeria una educadora social voluntària a l’antiga presó provincial de Santander.

Després, el vell centre penitenciari del centre de Santander va tancar i Fernández Bueno va ser traslladat a El Dueso, on va coincidir durant un any amb Garfia. Allà, segons asseguren fonts penitenciàries a l’agència Efe, la parella del violador ja no hi ha treballat de voluntària, sinó que només hi ha entrat com a xicota del reclús per visitar-lo.

Dos finals diferents

El que diferencia el destí de Garfia del de Fernández Bueno és la fugida. El primer -que havia protagonitzat diverses fugides abans de conèixer Marimar- es va casar a la presó amb la infermera. La parella es va separar al cap de dotze anys. Però ell va aguantar al centre penitenciari fins que al 2010 va obtenir la llibertat condicional.

Fernández Bueno, en canvi, ha aprofitat un permís penitenciari de set dies per desaparèixer. No va tornar a la presó i la policia pensa que és en algun lloc, possiblement fora de l’estat espanyol, amb l’exvoluntària del centre penitenciari, amb la qual hauria planificat la fugida perquè li havien denegat el tercer grau, que li hauria permès viure en un règim de semillibertat o de llibertat vigilada.

Complia una condemna de 26 anys de presó per assassinat i violació d’una treballadora de la neteja en una cafeteria de Vitòria l’any 2000 i en tenia una altra de nou anys per una altra agressió sexual comesa un mes abans d’aquell assassinat. I ara té en vigor una ordre internacional de detenció per trencar la condemna: la Interpol ha marcat les seves dades amb una notificació vermella, el distintiu per sol·licitar la localització i detenció d’una persona buscada per les autoritats judicials d’un país determinat o d’un tribunal internacional.

El pres havia seguit voluntàriament diversos programes de reinserció. Des del 2012 havia gaudit de permisos penitenciaris sense cap incidència. Ha estat aquest últim el que li ha servit per escapar-se: havia de tornar el diumenge 22 i no es va presentar.

Tanmateix, segons Europa Press, el procés que va portar-lo fins a aconseguir aquests permisos ja va ser polèmic. La junta de tractament de la presó s’hi va oposar el 2012. Però el reclús va recórrer la decisió i el jutge de vigilància va donar la raó a Fernández i aprovar el permís. La situació es va repetir amb altres permisos i la junta de tractament va decidir no emetre més informes desfavorables.