"El maltractador surt per la porta gran i jo quedo morta en vida"

BarcelonaLa meitat de les violències masclistes institucionals s’exerceixen en els jutjats on les dones acudeixen a denunciar o resoldre diferències amb els seus agressors. “La jutgessa em va deixar com un drap brut, diu que he actuat de mala fe i no agafa proves ni informes mèdics”, explica una dona jove sobre la seva experiència personal, i afegeix: "El maltractador surt per la porta gran i jo quedo morta en vida". Aquesta és una de les 117 dones (entre elles, tres adolescents i tres criatures) que han presentat una denúncia anònima a l’Observatori de Violències Masclistes Institucionals de l'Estat (OVIM), que fa un any van impulsar l’entitat Hèlia i la cooperativa feminista Almena. En aquest temps, s’han identificat 198 institucions o agents que han tingut un comportament revictimitzant amb les dones.

Entre aquestes institucions, jutgesses i jutges són qui en surt més mal parat. De fet, més de la meitat (52%) de les denúncies recollides a través d’un formulari online assenyalen l’àmbit judicial. A gran distància dels magistrats, també es retreu el comportament de fiscals i advocats del torn d’ofici. En una altra de les denúncies recollides, una adolescent que de petita havia estat obligada a conviure amb el pare condemnat per violència masclista, anys després el va denunciar per maltractament. La sorpresa va ser que la jutgessa la va “qüestionar contínuament”, fins al punt que va pressionar per a la reconciliació familiar.

L’OVIM constata que el sistema judicial reprodueix els estereotips de gènere que marquen el masclisme i el patriarcat, però també segueix discriminant, aplicant un biaix racista i classista, així com una lògica d'edatisme i capacitisme, és a dir, qüestiona les dones amb discapacitats, explica Marina Oliva Seguro, portaveu de l'Observatori i membre d'Hèlia, que constata que el gruix de les denúncies fan referència a la denegació de mesures de protecció, a les custòdies compartides i el règim de visites a homes condemnats. "És molt greu que encara s'apliqui el fals SAP (síndrome d'alienació parental)", rebutjat per l'ONU i reconegut per llei com a violència masclista institucional.

Un 11% de les denúncies fan referència a la desatenció i obstacles per posar denúncies que exerceixen els cossos policials. És el cas d'una dona que va acabar amb una denúncia per desacatament a l'autoritat quan intentava denunciar la parella i va recriminar els agents la falta d'empatia.

Maltractament a la consulta

En tercer lloc, es troben els professionals de la salut, que segueixen patrons definits que assenyalen, per exemple, restringir l’atenció a les dones que no tenen la documentació en regla o no tenen targeta sanitària, així com ignorar les demandes d’atenció psicològica de menors si el pare no hi està d’acord. En el seu tercer embaràs una dona relata com l’obstetra la va humiliar i la va fer plorar de ràbia quan li va fer comentaris ofensius, com que no entenia que es permetés la maternitat a les dones obeses com ella. “Menys plorar i més córrer”, li va respondre la professional. També a una dona hondurenya li van negar l’atenció d’urgència tot i que presentava una fractura nasal perquè no tenia targeta sanitària.

No s’escapen de les denúncies els professionals socials, principalment educadores i treballadores socials, el tercer grup més assenyalat. Les dones critiquen que emeten informes favorables al pare agressor per afavorir una trobada amb els fills, sense tenir en compte l’opinió d’aquestes criatures. En aquest àmbit, una dona marroquina porta a l’Observatori el seu cas: no va poder ser atesa pels serveis socials perquè no estava empadronada i, sense que ningú li donés resposta al patiment per la violència, va haver de passar d’un servei a un altre.

Per a Oliva Seguro, les 117 denúncies que l'OVIM ha pogut investigar són només "la punta de l'iceberg" i, tot i que admet que és una xifra petita, valora que doni veu als milers de dones que pateixen violència i no tenen la capacitat de trencar el silenci. El treball no identifica cap persona ni jutjats o comissaries perquè, segons l'activista, els casos no apunten "pomes podrides ni casos aïllats ni tampoc són males experiències" d'unes poques dones, sinó que responen a "patrons i lògiques del patriarcat".

Arran de les denúncies. l'OVIM ha fet 40 recomanacions per a tots els àmbits en què es demana que es compleixi la llei de violència masclista, es creïn mecanismes d'investigació, denúncia i sancions d'actuacions que vulneren els drets fonamentals de les dones, en especial les migrants que no tenen permisos legals de residència. En cas contrari, apunta Oliva Seguro, el maltractament institucional continuarà quedant impune.