Violència masclista

Marlaska es queda sol amb la idea d'informar les víctimes de violència masclista dels antecedents de la parella

Interior revisa amb les policies de tot l'Estat on ha fallat el sistema de protecció en un any en què el 40% de les assassinades havien denunciat

4 min
Una pancarta denunciant els assassinats de dones, en un minut de silenci.

BarcelonaLes onze dones assassinades al desembre i les quatre més d'aquest mes de gener han encès les alarmes. El repunt, i sobretot el fet que en el balanç de l'any quatre de cada 10 víctimes havien denunciat el seu agressor, ha fet que el ministeri de l’Interior s’avingui a revisar el sistema de protecció integral, conegut com a VioGén, que es va posar en marxa l’any 2007 per donar als policies dades i informació amb què poguessin valorar el risc de cada dona que denuncia. Era el punt de partida perquè se'ls concedís una mesura de protecció (ordres d’allunyament o polseres electròniques, entre d'altres). 

Des del govern espanyol, la seva portaveu, Isabel Rodríguez, ha defensat aquest dimarts l’eficàcia del VioGén, però ha assumit que “alguna cosa està fallant”. Per saber què falla, el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha convocat els representants dels cossos policials de tot l’Estat –també els Mossos– per analitzar un per un els casos dels 49 crims masclistes de l’any passat (12 a Catalunya, segons el recompte d'Igualtat). Previ a aquesta cimera de dos dies, el ministre va llançar una proposta que, a l’espera que expliqui els detalls aquest dimecres, ha estat rebuda amb reticències. Marlaska planteja que els agents de la policia informin les dones que denuncien quan la seva parella o marit tingui antecedents per maltractament amb anteriors relacions. És a dir, es busca estrènyer el cercle sobre els reincidents, perquè sovint segueixen els mateixos patrons.

A l’espera dels detalls de la proposta, des de diferents àmbits s’ha qüestionat ja no la idoneïtat de la mesura, sinó fins i tot la seva legalitat. Tirar endavant aquest nou protocol no serà senzill, perquè cal veure fins a quin punt la protecció de les dones preval sobre la de les dades personals dels maltractadors. Davant aquesta esmena, Interior ha matisat les paraules del ministre i ha apuntat que no es planteja avisar totes les dones sobre els antecedents masclistes. 

De fet, la Fiscalia, a la qual el ministeri de l’Interior es va adreçar preguntant per aquesta qüestió, ha respost amb un escrit en què rebutja que es pugui informar dels antecedents d’un maltractador a totes les víctimes i defensa analitzar cas per cas: “Únicament s’hauria de fer una vegada es conclogui, després de l’examen i valoració de les circumstàncies particulars de cada cas, no només que els antecedents suposen un factor de risc rellevant, sinó que comunicar aquesta concreta informació a la víctima resulta necessari per prevenir la comissió d’una infracció penal mitjançant l’adopció de mesures adequades de protecció o autoprotecció”.

En el mateix àmbit judicial, la portaveu de l’associació progressista Jutgesses i Jutges per la Democràcia, Maria del Prado Escoda, indica que caldrà esperar l’articulat de la proposta, però ha advertit que “compartir la informació relativa als antecedents policials, que determina les vegades que una persona ha estat detinguda, podria vulnerar la presumpció d’innocència o el dret a la intimitat”.

En aquesta mateixa línia, Marisa Fernández, advocada especialista en violència masclista del despatx Elna, qüestiona que les revisions dels protocols i programes se centrin “només en Interior”, i apunta que, si bé la protecció de les dones és millorable i vital, cal apostar per reforçar la prevenció, “perquè ara està molt deixada de banda”, afirma. En aquest sentit, diu que s’ha de fer pedagogia per facilitar la identificació del maltractament, perquè moltes de les víctimes no en són conscients, i disposar de més serveis per empoderar-les, des de facilitar-los la formació per a la inserció laboral fins a, sobretot, polítiques d’habitatge.

“Quan es denuncia als jutjats o a la policia, el mal ja està fet, ja és tard”, indica. Per a l’advocada, cal que els jutjats de Catalunya concedeixin més ordres de protecció i dispositius de polseres electròniques per controlar que el maltractador no s’acosti a la dona. “Les dones volem llibertat”, sentencia.

Per a la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la conselleria d’Igualtat, Laia Rosich, la proposta no té en compte alguns casos en què el maltractador s’hagi recuperat, però incideix en el fet que els sistemes telemàtics de totes les policies comparteixin les dades. Això hauria de servir per fer una valoració “més acurada” del risc que pateix la dona i, en conseqüència, les mesures de protecció serien més adaptades a la realitat. A més, subratlla que el relat de la dona tindria “més credibilitat” en una denúncia. Amb tot, Rosich admet que cal "millorar l'acompanyament" de les dones, tant perquè s'avinguin a denunciar com perquè, un cop ho han fet, comptin amb més suport "material". El departament posarà en marxa un servei permanent amb psicòlogues, que atendran les violències actuals i les passades.

A l'espera de veure com procedeix el ministeri a partir d'aquest criteri, la xifra de feminicidis no dona treva i la situació és, segons el ministeri d'Igualtat, "d'extrema gravetat". Segons les últimes dades del ministeri, VioGén té 74.656 expedients actius a tot l'Estat, 12 dels quals s'han qualificat de risc extrem i 722 de risc alt. Això fa que aquestes dones tinguin mesures de protecció reforçades, tot i que sovint no són suficients. Per als casos que encara no estan registrats, el govern espanyol recorda que hi ha diversos telèfons gratuïts i confidencials disponibles les 24 hores [vegeu quadre al final de l'article]. També es pot demanar ajuda a través de l'aplicació AlertCops, que envia un senyal d'alerta a la policia amb el punt exacte on es troba la víctima o la situació de risc.

4 preguntes a Maria del Prado Escoda, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia
  • ¿És viable legalment el protocol d'alerta que ultima el ministeri d'Interior?

    Dependrà de la manera com s'articuli, tant pel que fa al tipus d'informació que es dona com a qui es dona. Compartir la informació relativa als antecedents policials, que determina les vegades que una persona ha estat detinguda, podria vulnerar la presumpció d'innocència o el dret a la intimitat. Els antecedents penals, en canvi, són les condemnes fermes després d'un judici. I aquí cal posar una balança: el dret a la intimitat o l'honor tenen limitacions quan hi ha altres drets fonamentals a protegir. En aquest cas parlem de violència de gènere, amb xifres que han estat augmentant els últims mesos.

  • ¿També depèn de qui pot tenir la informació sobre els antecedents?

    Si tothom tingués accés a aquesta informació es podria vulnerar un cop més el dret a la intimitat. Si només es donés a les persones que poden ser víctimes d'un altre delicte del mateix agressor, en el moment en què estan formulant una denúncia en una comissaria o jutjat, això no passaria. És una mesura positiva, perquè a vegades moltes víctimes denuncien però una setmana després s'ho repensen o decideixen no acabar declarant. Saber que la persona amb qui estàs convivint ha estat condemnada prèviament pot ajudar a valorar en quina situació de risc et trobes.

  • ¿Si la dona no denunciés, doncs, no tindria aquesta informació?

    Sempre hi haurà una esfera de desprotecció, perquè tampoc podem interferir en la vida privada de les persones. Només quan hi ha una denúncia, encara que sigui d'un veí o d'un metge que creu que hi pot haver un cas de violència de gènere.

  • Interior parla d'altres mesures de seguiment d'homes amb antecedents. ¿Hi ha marge legal per fer-ho?

    Encara no sabem quin tipus de seguiment suposarien, però en casos de delictes sexuals s'imposa una llibertat vigilada a les persones condemnades, que queden sotmeses a determinades prohibicions o programes. En casos de violència masclista es podria aplicar un sistema com aquest, tot i que potser caldria reformar la normativa. Una altra via de seguiment sense necessitat de reformes seria el que ja duen a terme els cossos de seguretat amb les víctimes amb ordres de protecció vigents, però això requereix mitjans personals i no sempre hi són.


  • Generalitat de Catalunya: 900 900 120
  • Ministeri d'Igualtat: 016
  • WhatsApp: 600 000 016
  • Emergències: 112
stats