Què pot amagar l’arxivament del cas de la menor forçada a casar-se a Mollerussa?

BarcelonaLa decisió d'un jutge de Navarra d'arxivar el cas per la suposada venda d'una nena de 14 anys per forçar-la a casar-se amb un home de Mollerussa de 21 anys ha causat sorpresa entre les entitats que treballen per a la protecció de la infància. Adverteixen que els matrimonis de menors d'edat són una pràctica més habitual del que podria semblar a primer cop d'ull, però que sovint es queda entre les quatre parets d'una casa, deixant la criatura totalment desprotegida. Les víctimes es veuen molts cops entre la disjuntiva de denunciar els pares i fer la seva o acceptar l'ordre per evitar més problemes.

En els 11 anys que fa que l'entitat Valentes i Acompanyades va obrir han atès unes 500 joves que han estat víctimes del matrimoni forçat o es volen separar del marit assignat i no les deixen. Per a la directora de l'entitat, Carme Vinyoles, aquesta xifra és només la punta de l'iceberg, ja que afirma que hi ha molts més casos "ocults" que deixen les menors i les joves afectades desprotegides, aïllades i sense capacitat de poder decidir la seva pròpia vida. També Ona Lorda, la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, assenyala les dificultats que hi ha per "identificar i detectar" aquestes pràctiques perquè no hi ha circuits específics ni tampoc personal format. "Els matrimonis forçats són un tabú, un tipus de violència masclista difícil de detectar", indica.

En el cas de la menor de Navarra, el jutge de guàrdia va justificar l'arxivament de la causa al donar plena validesa a la declaració de la nena, que va assegurar que es trobava a les Borges Blanques amb una família que no era la seva per voluntat pròpia i no perquè els seus pares l'haguessin venut per 5.000 euros i cinc ampolles de whisky, com recollia l'atestat de la Policia Foral de Navarra. La decisió judicial també ha suposat l'exculpació penal dels dos progenitors de la menor, del suposat marit i dels seus pares, que han quedat en llibertat, mentre que la menor ha abandonat el centre d'acollida d'Almacelles on va ingressar i ha tornat al domicili familiar navarrès.

Sense entrar en detalls d'aquest cas, Vinyoles assenyala el "dilema" amb què les víctimes dels matrimonis forçats han de conviure: "Enfrontar-se, dir no a la família o acatar", indica l'activista. En les unions a la força no es té en compte el consentiment de la dona (la majoria de víctimes són dones), que passa d'estar sotmesa a la tutela familiar a la d'un marit. Tot i això, en la majoria dels casos quan es tracta de menors d'edat les famílies solen acordar ajornar el moment de la convivència "fins als 16 o 18 anys" per no aixecar sospites i ser perseguits, indica la directora de Valentes i Acompanyades. Des del 2015, a Espanya l'edat mínima per casar-se són els 16 anys, amb dispensa dels progenitors, i en la mateixa reforma legislativa també va pujar dels 14 als 16 anys l'edat per mantenir relacions sexuals consentides.

Coaccionades per la por

En l'operació, més que el consentiment intervé la "coacció" cap a la dona, que sent "la por, l'angoixa, la inseguretat per què li passarà a la família o a la seva pròpia seguretat" si s'hi oposa, continua Vinyoles, que subratlla la solitud d'aquestes dones, ja que negar-se suposa anar en contra dels pares, tiets o avis, "les figures d'autoritat i que les estimen".

Per a les que es resisteixen a seguir les ordres paternes i prenen la decisió de fugir, els espera la incomprensió de la comunitat o la família, tot i que, segons Vinyoles, amb les mares sovint s'aconsegueix reprendre la relació i, fins i tot, aquestes prenen consciència de la imposició que va ser el seu propi casament. "Hi ha mares que han admirat les filles i se'n surten de la pressió de grup", afirma l'activista. Per a Lorda, "la pràctica cultural" dels matrimonis forçats "no es pot tolerar" i reitera la necessitat de tenir clar que és una forma més de la violència masclista, com ho és la sexual, la física o la psicològica, i que s'han de posar sobre la taula més eines per combatre-la amb una "perspectiva de gènere".

El cas arrenca a Navarra, però van ser els Mossos d'Esquadra els que van detectar la menor pidolant davant d'un supermercat de les Borges Blanques i van ser els que van conduir-la al centre d'acollida. Fonts del cos recorden que les seves investigacions estan sempre tutelades per un jutge i, quan l'autoritat judicial arxiva una causa, encara que sigui provisionalment, s'acaben les seves indagacions si no n'hi ha cap de pendent. En la mateixa línia, apunten que des del Grup d'Atenció a la Víctima (GAV) fan seguiment de persones en risc encara que no hagin denunciat o hagin fet un pas enrere després de presentar una denúncia. En el cas de menors, també poden derivar les seves situacions als serveis socials perquè en facin un seguiment.

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

Mossos d’Esquadra

900 900 120 / 016

112

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)

Gratuïts i confidencials

Generalitat de Catalunya

Emergències

900 900 120 / 016

112

Mossos d’Esquadra

601 00 11 22

(WhatsApp)