Llei del 'només sí és sí'

Guerra oberta entre el PSOE i Podem per modificar la llei del ‘només sí és sí’

Els socialistes pressionen per endurir les penes i Igualtat només accepta, i a contracor, augmentar les mínimes

Barcelona / MadridEl nou xoc al govern de coalició espanyol per la possible modificació de la llei del només sí és sí ja és una guerra oberta. Des del mes de desembre que el PSOE i Unides Podem negocien discretament la manera com canviar la norma per frenar el degoteig de rebaixes de condemnes, i fins ara les divergències havien quedat més o menys soterrades. Els dos socis defensen el sentit de la llei, però discrepen en la manera de solucionar aquestes revisions a la baixa de sentències. El ministeri d'Igualtat manté que la normativa no té cap fissura i que el problema és la interpretació que en fan els jutges, però està obert a modificar la norma per arribar a un consens amb els socialistes. Ara bé, no volen fer-ho en el sentit que planteja el PSOE: reformar la forquilla de penes i tornar a les que hi havia abans d'aquesta llei.

Els socialistes, de fet, han desafiat el seu propi soci de govern anunciant aquest dilluns que presentaran una proposició de llei al Congrés en aquest sentit, tant si hi ha acord amb Unides Podem com si no. "Treballarem per fer-ho conjuntament, però la posició del PSOE, si no s'arriba a cap acord, és clara", ha avisat la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, en roda de premsa. Cap dels dos socis, però, no dona per tancades les converses i confien en arribar a un pacte. L'opció que plantegen els socialistes passa per "augmentar" les penes als agressors sexuals, tal com ha explicat Alegría. La proposta aniria en la línia del que treballa el ministeri de Justícia i que passa, segons ha publicat la Cadena SER, per tornar a les penes de l'anterior Codi Penal quan hi hagi violència o intimidació.

Cargando
No hay anuncios

Els socialistes asseguren que la seva proposta no tocaria el concepte del consentiment, però per al ministeri d'Igualtat el que plantegen els seus socis és tornar a introduir els dos conceptes de violència i intimidació, i això suposa tornar al model anterior de "calvari" judicial per a les víctimes. A part, consideren que això tampoc frenaria la rebaixa de penes. "No acceptarem cap proposta que posi en joc el model de consentiment", ha afirmat la secretària d'estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, en declaracions als mitjans de comunicació. De fet, els experts consultats apunten que una reforma del Codi Penal que suposi augmentar les penes no es podria aplicar als casos en què ja s'han fet rebaixes perquè no són escenaris favorables al condemnat i una norma només pot ser retroactiva quan és favorable al reu.

Les propostes d'Igualtat

El ministeri d'Igualtat defensa que la manera d'aturar les rebaixes de penes és adaptar el sistema judicial al nou model que planteja la llei, però per arribar a una posició conjunta amb el PSOE ha plantejat les seves contrapropostes per reformar el Codi Penal –tot i fer-ho a contracor–. Dues de les opcions que han posat sobre la taula passen per especificar el dret transitori en la normativa, i també per augmentar les penes mínimes, perquè és allà on s'ha detectat l'escletxa que permet revisions a la baixa de condemnes i excarceracions en alguns casos. "No resoldran la situació que tenim avui dia amb la rebaixa de penes, però sí que donaran menys marge interpretatiu als operadors jurídics en el futur i poden ajudar a alleugerir la situació de preocupació social", ha defensat Rodríguez.

Cargando
No hay anuncios

El ministeri d'Irene Montero ha admès per primera vegada aquest dilluns que "no hi ha cap reforma penal de la llei que pugui frenar les revisions" de penes a la baixa perquè, segons manté Igualtat, són conseqüència "d'una aplicació incorrecta del dret transitori i de la mateixa llei". Per això, manté que la solució al problema és una nova bateria de mesures urgents: un decàleg d'iniciatives, que es limiten a més formació per als jutges, més jutjats especialitzats en violència masclista, garantir l'assistència jurídica gratuïta a les víctimes i crear un servei d'atenció psicològica. D'aquesta manera, diuen, la norma es podrà aplicar "correctament".

Els socialistes no veuen suficients aquestes mesures. Aquest mateix dilluns, la portaveu i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha deixat clar que "qualsevol recurs addicional és benvingut", en referència al decàleg de mesures d'Igualtat, però ha insistit que caldrà anar més enllà amb "retocs" al text centrats en la interpretació jurídica de la norma. "El fet problemàtic no són tant els recursos com la interpretació que s'ha fet del règim transitori" en els pronunciaments judicials, ha dit Rodríguez en una entrevista a RNE. "El que proposa el decàleg pot ser complementari, però no soluciona el problema dels efectes indesitjats", afegeixen fonts de la Moncloa.