Del Me Too a la reacció neomasclista
El Me too va denunciar la violència sexual i va posar el feminisme en la primera línia però després de la quarta onada feminista la reacció neomasclista s'ha fet forta a les xarxes
BarcelonaEl feminisme va saltar el 2018 dels moviments socials a la primera línia de l’agenda mediàtica i social –aquell any es feia la primera vaga feminista mundial de la història– gràcies al moviment Me Too de denúncia de l’assetjament sexual que es va gestar a Hollywood i es va estendre com una taca d’oli. A l’Estat, el detonant van ser les protestes al carrer contra la sentència de La Manada. El feminisme avança per onades i ara ens trobem en la quarta onada, que té la denúncia contra la violència sexual com a element clau. El Me Too ens va connectar com a dones i va fer caure el miratge de la igualtat: "Va ser una presa de consciència. Malgrat moltes dècades de polítiques d’igualtat i d’igualtat en termes formals, per sota es continuen reproduint actituds de violència sexual", argumenta Maria Freixenet, investigadora de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), i coordinadora de l'estudi La reacció neomasclista després de la quarta onada feminista, signat per diversos acadèmics.
El Me Too va suposar una demanda de canvi en el comportament sexual dels homes. "Va començar amb el Me Too, a mi també m'ha passat, i el «Jo sí que et crec», arran de la sentència de La Manada i vam passar a «El violador eres tú» que cridaven a l’Argentina i Xile, sobre quina responsabilitat tens tu, com a home, fins a arribar al cas Pélicot: «La vergonya ha de canviar de bàndol». La vergonya i l’estigma ja no són nostres. Hi ha un canvi profund en com la societat entén la violència sexual", constata Freixenet. Fins ara, s’havia tendit a veure els casos d’assetjament sexual com a fets aïllats, però és una plaga que afecta totes les dones i que té a veure en com es conceben les relacions home-dona. S'alçava la veu davant d'actituds que fins ara s’havien normalitzat o silenciat.
Contraonada reaccionària
Però tota onada feminista va acompanyada de la seva contraonada reaccionària i és la que estem surfejant ara. "Hi ha una reacció perquè genera incomoditat en una part dels homes que no saben com situar-se davant d’aquest demanda de canvi en el seu comportament més íntim", afegeix Freixenet. Són homes que se senten atacats pel feminisme.
El Me Too també va comportar un rejoveniment del moviment, ja que moltes dones joves s’incorporen al feminisme, però, en canvi, el feminisme retrocedeix entre els nois més joves, com constaten totes les enquestes. "Els nois senten que no és el seu moment, que és el de les noies, i senten que a ells no se’ls escolta", explica Freixenet. Hi ha sensació de greuge, que mentre elles estan prosperant perquè el feminisme les acompanya, ells albiren un futur de precarietat.
En aquest context troben el seu lloc els discursos neomasclistes. "Ells compren el discurs de la manosfera que ve a dir que el feminisme s’ha passat i que ara els homes són les víctimes i els discriminats perquè les lleis les beneficien a elles i ells tenen les de perdre". L'extrema dreta ha sabut capitalitzar aquest malestar i el neomaclisme s'ha fet fort a través de les xarxes socials, on ha captat les generacions de nois més joves amb discursos que pensàvem que estaven superats, com ara les denúncies falses, la síndrome d’alienació parental o el qüestionament de les víctimes de violència masclista. "Els ha dotat d'una identitat en un moment de crisi: és en aquest desconcert on l'extrema dreta els pesca", argumenta aquesta politòloga.
El llegat del Me Too
Set anys després, aquest és el llegat que ens deixa el Me Too: que el desig i el consentiment de les dones compta. "Que som lliures i iguals, no només en els terrenys formals sinó també en el terreny íntim". La intimitat era l'assignatura pendent. "Perquè la societat continuava justificant i excusant comportaments: és que anava beguda, és que anava sola...", admet Freixenet. Hi ha un canvi de paradigma en el terreny sexual. Hi ha hagut un canvi en com s'entén el consentiment, el desig i l’acostament en el terreny de la intimitat. Un canvi que, segons Freixenet, "ha vingut per quedar-se i resistir el malestar del neomasclisme".
Freixenet, però, és optimista. Tot i que el neomasclisme té una agenda política de derogació de les lleis d’igualtat i el risc és real, opina que encara som a temps de combatre-ho amb educació. "La nostra percepció és que la coeducació genera més capacitat de resistència del que ens pensem. En la quarta onada era guai ser feminista i ara és guai ser neomasclista. Els joves consumeixen el neomasclisme a les xarxes i a YouTube i poden enviar una companya a fregar plats, però després, a casa, són ells els qui els freguen perquè són generacions més igualitàries", explica Freixenet. Hi ha, doncs, marge per treballar amb els joves perquè l’argumentari neomasclista és encara molt discursiu, es mou en el terreny de les idees. "Si deixem que això penetri i que generi una identitat, un vot i es consolidi en els valors, llavors tenim un problema", conclou.