PANDÈMIA

El jove xinès que recol·lectava mascaretes per als hospitals catalans

La comunitat xinesa de Catalunya va avançar-se a la crisi del virus i ara dona el material amb què es va proveir

Covid-19: l'última hora del coronavirus, en directe

El Zhou [nom fals] carrega caixes de material sanitari al cotxe tan de pressa com pot: la majoria són paquets de mascaretes, però també hi ha pots de gel, bates, guants. “El temps mata”, repeteix el jove xinès, i continua la ruta que té planificada per una àrea metropolitana gairebé deserta. Va tan equipat que només se li veuen els ulls: una mascareta blanca li tapa la resta de la cara, una gorra fosca li protegeix el cap, a les mans porta guants d’un sol ús. És conscient que el que està fent l’exposa al contagi del coronavirus: ell és un dels voluntaris d’origen xinès que aquests dies recol·lecten material sanitari amb els seus vehicles particulars i l’entreguen als professionals catalans que treballen “desprotegits” a primera línia del Covid-19: metges, infermeres, policies. ¿Però d’on surten aquests centenars de caixes?

Aquest és el document que es recomana portar a partir d'avui per sortir de casa

Per respondre a aquesta pregunta cal remuntar-se a principis del mes de febrer, quan encara no s’havia decidit què es faria amb el Mobile World Congress. L’alarma per un contagi d’abast mundial ja s’estava colant pels mòbils de la comunitat xinesa a Espanya, que va començar a proveir-se de material. Les primeres comandes, fetes molts cops a través d’internet, les enviaven als seus familiars de la Xina, que vivien el pic de l’epidèmia. Així ho va fer, a títol individual, la Bing, que viu sola i volia ajudar la família de Chengdu; i també diverses entitats. A mesura que el virus s’escampava pel planeta, molts ciutadans van començar a reunir material per protegir-se quan arribés a l’Estat. “Si ho has viscut, tens por; si no, fas broma fins que t’arriba”, afirma el Zhou. La informació que llegien des de Wuhan, així com el precedent del virus del SARS de l’any 2003, són claus per entendre la reacció de la comunitat. “Quan vam veure que els professionals catalans denunciaven la falta de material ens vam començar a organitzar per fer donacions”, explica la Bing.

L’eina amb què es va coordinar espontàniament la comunitat xinesa va ser Wechat, el Telegram del gegant asiàtic. De cop, i d’això ja fa més d’un mes, persones com el Wenhao -que viu a Catalunya des de petit i està fent pràctiques a l’Hospital General per ser odontòleg- van crear grups per intercanviar informació. D’aquí van sortir els voluntaris que recorren Catalunya en cotxe recollint material de ciutadans que saben -perquè tenen familiars que ho han viscut- que “si falla la primera línia, falla la vida”. Aquestes xarxes, que es nodreixen de vincles familiars, laborals i d’amistats, estan provocant un degoteig de donacions arreu d’Espanya: “Les fotos que compartim quan fem una entrega animen cada cop més gent, que saben que han d’estar confinats però se senten impotents perquè veuen que falta material”, apunta el Zhou.

Guia per actuar davant del coronavirus

El destí d’aquests paquets són els serveis sanitaris, però també la policia, que alhora facilita autoritzacions als voluntaris per circular. Aquesta setmana la Vall d’Hebron ha rebut centenars de mascaretes, però també s’estan tramitant donacions a hospitals com el del Mar, el Clínic o Can Ruti. El Wenhao assegura que l’onada “solidària” d’aquests dies no té precedents a l’Estat entre la comunitat xinesa. I insisteix que vol que se’n parli per contrarestar el racisme que pateixen els asiàtics, que ha crescut amb l’arribada de la pandèmia.

Però no només a Barcelona els ciutadans d’origen xinès s’han organitzat per col·laborar en la lluita contra el coronavirus. També a Tordera, Sabadell, Reus, Vic, Mataró o Vilafranca del Penedès han fet donacions. De fet, el seu esperit solidari és tan reconegut que ja hi ha centres que els truquen quan necessiten ajuda. “Des de l’Hospital d’Olot ens han demanat si els podem ajudar amb material de protecció”, indica Yanping Huo, presidenta de l’entitat Siwei per l’intercanvi cultural Xina-Catalunya, amb seu a Girona. Aquesta associació ha optat per reunir diners: està intentant arribar als mil euros per ajudar els olotins, que s’hi van posar en contacte quan van veure la donació que van fer a l’Hospital Josep Trueta. “Un veí que treballa al Trueta ens va dir que necessitaven mascaretes -recorda Huo- i en 24 hores havíem recaptat més de 3.000 euros”.

Contra la gestió de Sánchez

Diverses fonts critiquen la gestió que està fent Sánchez de la crisi del Covid-19. Es queixen que no s’estan prenent “decisions” i tampoc “s’escolta” la seva veu. Des de l’Asociación del Pueblo Chino de España asseguren que no se’ls està ajudant a vehicular les donacions. “És més, ho estan dificultant amb traves burocràtiques”, afirma el seu vicepresident, Alonso Zhan, que demana una “via ràpida” perquè particulars i empreses de la Xina puguin fer enviaments. També el Zhou lamenta l’apatia de l’executiu: “No estan tenint en compte que aquí hi ha metges i experts que saben xinès i que podrien estar transmetent consells o ajudant-los a posar-se en contacte amb hospitals d’allà”, afirma.

Daniel Innerarity: "Això no és la fi del món, sinó la fi d’un món"

Mentre la reacció que consideren adequada no arriba, la comunitat xinesa assegura que continuarà incentivant la donació de material sanitari. Un gest particular que en alguns casos ha anat més enllà: aquests últims dies el Zhou s’està coordinant amb professionals sanitaris catalans per escoltar les prioritats que tenen, i fins i tot els assessora si volen comprar material a la Xina. “El que cal per protegir els professionals són grans compres de material sanitari”, assegura.