Màsters i postgraus, encarats a les exigències del mercat laboral

La singularització aporta valor afegit. Després de graduar-se, molts estudiants continuen la seva formació amb programes de tercer cicle que es volen adaptar a les demandes d’universitaris que busquen la primera feina o als professionals que esperen progressar o especialitzar-se en un món laboral que cada vegada és més global. Al Saló de Màsters i Postgraus Futura els estudiants inquiets per guanyar més coneixement o actualitzar la seva formació acadèmica trobaran una oferta multidisciplinària i internacional de camins per recórrer.

Uns 60 expositors d’universitats públiques i privades, escoles de negocis, centres de formació continuada i col·legis professionals oferiran cursos tant a Catalunya com a l’estranger.

Singularitats

Les novetats són un dels reclams més llaminers de cada edició. Una de les que sorprèn més d’aquest any és el màster en Medicina tradicional xinesa, que impartiran conjuntament la UB i la UPF amb la col·laboració de la Universitat de Medicina Tradicional Xinesa de Pequín. Està adreçat a graduats en medicina occidental, es cursarà al llarg de dos anys, només en anglès, amb professorat que -en la immensa majoria- procedirà de la facultat d’origen, i les pràctiques finals es duran a terme a hospitals de Pequín. Segons el doctor Francesc Cardellach, catedràtic de medicina de la UB i consultor sènior de l’Hospital Clínic, aquests estudis “permeten obrir mires” i “reglar” pràctiques que fan servir “una de cada quatre persones”, perquè hi hagi metges acreditats que puguin fer-les.

Encara en l’àmbit de la salut, la Université Claude Bernard de Lió, l’Autònoma, la UB, la University of Antwerp i la Université Jean Monnet de Saint-Étienne organitzen el màster en Educació internacional de vacunes, amb l’objectiu de formar experts en vacunologia. Un altre dels estudis més innovadors és el màster en Zoonosis i una sola salut, de la UAB, que respon a la necessitat de “formar professionals amb un coneixement integrador i multidisciplinari de la salut que englobi tots els seus components, des de la salut humana, a l’animal o l’ambiental, per treballar de manera eficaç i coordinada la prevenció, el control, la gestió i la comunicació de riscos i les amenaces biològiques”, explica la doctora Glòria González Anadón. Està inspirat en el concepte de “one health, que s’està implantant arreu del món” i es val de la “transversalitat” d’un campus com el de l’Autònoma, on és possible “combinar professionals tant de veterinària, d’investigació agroalimentària, de medicina, de biociència i de recerca en ciències ambientals” .

Quan fer-los?

Per al sociòleg Salvador Cardús, professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és important que els alumnes “considerin l’oportunitat de cursar un màster o un postgrau per encarrilar la seva professionalització” i, en aquest sentit, cal distingir entre la “inquietud de prosseguir amb al carrera acadèmica que incentivi la recerca” en l’àmbit de la investigació i la docència universitària, de la “professionalització”. La recomanació de Cardús és “vincular-se al mercat laboral com abans millor” i, passat un temps que permeti adquirir experiència i construir un perfil propi de professional, “plantejar-se quin tipus d’estudis poden anar bé per a l’especialització pròpia”. Aquesta reflexió s’encamina en la línia d’evitar un fenomen de “sobreformació acadèmica” que acabi construint currículums amb moltes titulacions però, en canvi, persones poc bregades en l’àmbit del treball.