“No volem que es parli de persones migrades de primera i segona categoria”

La plataforma Stop Mare Mortum neix l’abril del 2015 després de la mort de més de 800 persones en un naufragi a les costes de Sicília. Creada amb l’objectiu de mobilitzar i sensibilitzar la població i fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria, Stop Mare Mortum lluita a Barcelona i arreu de Catalunya pels drets de les persones refugiades. Tant de les que fugen del seu país per conflictes bèl·lics com de les que ho fan per motius econòmics. Elogien el compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb les persones refugiades però demanen que es treballi des de la coordinació amb la Generalitat.

Com s’ha treballat des de la plataforma per canviar les polítiques europees d’estrangeria durant el 2015?

Hem volgut sensibilitzar la ciutadania, intentar despertar l’interès de la gent i fer arribar la informació del que està passant. També ens hem mobilitzat i organitzat actes i manifestacions perquè volem fer visible la població que rebutja la gestió de la situació de les persones refugiades. I també hem treballat per canviar les polítiques d’estrangeria i migratòries perquè creiem que són ineficients.

En quin sentit?

No estem demanant res extraordinari, només que es compleixi la llei i que els governs i els ajuntaments reconeguin les persones migrades i refugiades. El dret d’asil és un dret humà i no només s’hauria d’aplicar amb les persones refugiades, sinó també a les persones migrades, que moltes vegades se senten sense acolliment als municipis.

Distingeixen entre persones refugiades i migrades. Per què?

Cal una interpretació més àmplia del sistema internacional de protecció, perquè les persones migrades per motius econòmics no estan incloses en la categoria de persones refugiades. Celebrem la bona voluntat l’Ajuntament de Barcelona amb les persones refugiades, però ens agradaria que també hi hagués un canvi de polítiques cap a les persones migrades per motius econòmics, que a vegades no reben un tracte igualitari. No volem que es parli de persones migrades de primera i de segona categoria.

La seva tasca de sensibilització i mobilització s’estén per Catalunya, però són molt actius a Barcelona. ¿És una ciutat preparada per rebre els refugiats que s’esperen?

A Catalunya s’espera l’arribada d’entre 3.000 i 5.000 refugiats, molts repartits a l’àrea metropolitana de Barcelona. Bàsicament perquè és on són la majoria de serveis territorialitzats amb tècnics i professionals dedicats a aquest camp. Volem que hi hagi serveis en més punts de Catalunya i que les persones refugiades no estiguin totes concentrades en unes zones concretes. Les xifres de refugiats que s’estan donant són molt baixes i l’impacte a Barcelona seria gairebé zero.

Tot i l’escàs impacte que diu, l’Ajuntament de Barcelona s’ha mostrat predisposat des de l’inici a col·laborar amb la rebuda de refugiats.

Sí, i pensem que ha de ser una tasca coordinada a la vegada amb la Generalitat i altres administracions. Creiem encertat el pas enrere que va fer l’Ajuntament després de sol·licitar un registre de persones acollidores.

Per què?

Considerem que han de ser les organitzacions especialitzades i que fa anys que treballen en aquest àmbit les que els acullin en primera instància. L’acollida requereix un circuit molt ampli d’actuació: mediació cultural, intèrprets, servei psicològic, etc. Els particulars no ho poden oferir.

També van anunciar que els refugiats que arribessin a Barcelona s’ubicarien al Fòrum o a Sant Andreu.

Sí, i no ens va agradar. Creiem que no s’han d’assenyalar on s’estaran aquestes persones per evitar conflictes i que es creï a Barcelona l’ espai de les persones refugiades. Ara esperem que hi hagi coordinació amb la Generalitat per tirar endavant noves mesures.

¿La solidaritat de la població es pot desinflar passats uns mesos?

Hem captat que hi ha un interès molt gran i una gran sensibilització de la ciutadania i els mitjans de comunicació. És feina de tots que aquesta sensibilització no decaigui.