Societat 23/01/2016

SOS dels barris de segona velocitat

Colau treballa en un pla de barris a 10 anys per a una quinzena de zones desafavorides però els veïns reclamen mesures “urgents” per reduir les desigualtats d’oportunitats amb els més rics

Núria Martínez
4 min
Barris

La renda familiar d’un veí de Pedralbes multiplica per set la d’un de Trinitat Nova. I un veí de Pedralbes viu 11 anys més que un de Torre Baró. Aquests dos indicadors proporcionats per l’Ajuntament escollits a l’atzar -n’hi ha desenes que corroboren el mateix- evidencien que Barcelona és una ciutat que va a dues velocitats. En blanc i en negre. Barri ric, barri pobre. Lluny de corregir-se amb el pas del temps, les dades evidencien que aquesta escletxa s’eixampla any rere any: el 2014, 20 barris estaven per sobre de la renda mitjana de la ciutat, 53 per sota i 6 no arribaven a la meitat.

I, per exemple, tornant a seleccionar indicadors a l’atzar, en aquestes zones amb una renda familiar més baixa l’índex de vacunació dels nens és més baix, el percentatge de dones que se sotmeten a una mamografia és més reduït o els nens pesen menys en néixer. Davant d’aquestes xifres demolidores, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar la setmana passada un pla de barris a 10 anys amb una inversió de 150 milions d’euros per a les 15 zones més pobres de la ciutat. Tot i que no va voler detallar en què consistirà, sí que va apuntar que es faria principalment a l’eix Besòs, a Ciutat Vella, a Sants-Montjuïc i als barris de muntanya. També que atacarà els dèficits urbanístics, la falta d’equipaments o la necessitat d’activitat econòmica, entre altres aspectes.

Gestió directa de l’alcaldessa

Aquest pla serà transversal a les diferents àrees de l’Ajuntament, però el gestionarà directament alcaldia. És a dir, passarà directament per les mans de Colau. Aquesta setmana l’alcaldessa s’ha anat reunint amb els diferents grups per buscar-hi complicitats i, a partir d’ara, iniciarà la ronda de reunions amb els alcaldes de l’eix Besòs, que fa anys que reclamen la complicitat de la capital catalana per poder fer front als estralls de la pobresa. No obstant això, el pla encara és a les beceroles i no hi ha cap calendari d’execució. Al seu torn, els barris de segona velocitat valoren el pla anunciat per Colau, però reclamen concrecions i mesures d’urgència davant d’una situació que consideren “insostenible”. Des de Ciutat Meridiana -que també és coneguda com a Villa Desahucio- denuncien que el seu dia a dia és “desesperant” i que no poden esperar més temps.

“La situació del barri empitjora dia a dia, la gent que no viu aquí no és conscient del que realment estem passant”, denuncia el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, que afegeix que costa observar una mínima millora. Ciutat Meridiana és el segon barri més pobre de Barcelona, només superat per Trinitat Nova, segons l’informe de renda familiar disponible del 2014, que va presentar l’Ajuntament la setmana passada. També va arribar a tenir el trist rècord de ser el lloc amb més desnonaments de tot Espanya.

Pel que fa al pla de barris, Bravo assegura que qualsevol millora, per petita que sigui, serà benvinguda. “Només amb un escombriaire més ja estarem contents”, apunta el president de l’associació de veïns.

L’eix Besòs, prioritari per a Colau

Una de les prioritats que va anunciar Colau durant la conferència de l’Alcaldessa respon va ser la potenciació de l’eix Besòs. Es tracta d’una aposta estratègica, però també ideològica: és una de les zones de la ciutat que més ha patit els efectes de la crisi. El barri del Besòs i el Maresme és la segona zona més pobra del districte de Sant Martí -només la supera la Verneda i la Pau- i se sent “abandonat” pel govern des de fa molts anys. Si s’observa el nivell de salut d’aquest barri es veu que és una de les zones amb pitjors percentatges a nivell global. Si s’amplia la lupa es veu que és un dels barris amb una taxa de tuberculosi més elevada o amb una taxa més alta de fecunditat adolescent, entre d’altres. El president de l’Associació de Veïns del Besòs i el Maresme, Santos Pérez, denuncia que pateixen “una situació d’abandonament històric” de l’administració.

Escepticisme dels veïns

“Nosaltres hem vist com es feien inversions faraòniques a les Glòries o al passeig de Gràcia, mentre seguíem reivindicant que ens arreglessin la línia elèctrica”, denuncia Pérez. En aquest sentit, alerta d’una desigualtat d’oportunitats respecte dels barris més rics i reivindica actuacions en matèria d’urbanisme, d’habitatge i d’equipaments, entre d’altres. Pérez celebra l’anunci del pla de Colau, però considera que “arriba molt tard” i dubta de l’efecte real que tindrà. “Es van acabant els mandats i sempre tornem a començar al mateix punt”, apunta.

A l’altra banda del mapa però amb una situació similar hi ha la Marina del Prat Vermell. És el tercer barri amb menys renda familiar disponible i una de les zones amb pitjor salut de la capital catalana, segons els informes de l’Ajuntament. Marcada per la reivindicació de l’arribada del metro, la Marina també reclama mesures per combatre l’elevat atur que registra el barri.

“Sempre hem sigut un barri obrer, però abans no es veia la pobresa que hi ha ara”, denuncia Maria Ortega, de l’Associació de Veïns de la Marina del Prat Vermell, que afegeix que la majoria de gent que treballa a les indústries de la zona no viu al barri. A més, Ortega considera que estan abandonats tant pel que fa a les infraestructures com en relació amb els equipaments.

L’esperança de vida al Raval, baixa

Amb una diferència considerable respecte de les altres zones, el Raval és el barri més pobre de Ciutat Vella. A més, és un dels barris amb menys esperança de vida de tot Barcelona. El director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants del Raval, Enric Canet, explica que es tracta d’un barri heterogeni en què les diferències entre la zona nord i la zona sud són molt evidents pel que fa a la renda disponible.

Canet relata que hi ha moltes famílies que conviuen sota el mateix sostre i una taxa d’atur que fa estralls, entre d’altres. Com a solucions, Canet demana que l’escola sigui gratuïta dels 0 als 3 anys per a les famílies amb menys ingressos o que s’impulsin beques menjador, entre d’altres.

stats