BIOMEDICINA

Mor un pacient al rebre un trasplantament de femta

El tractament experimental que havia funcionat en altres casos ha provocat infeccions per bacteris resistents a dos pacients dels Estats Units

Últimament es parla molt de la microbiota humana, el conjunt de microbis que viuen habitualment en diverses parts del nostre organisme. Fa temps que se sap que convivim amb milions de virus, bacteris i fongs (al cos hi ha entre un i deu microbis per cada cèl·lula humana) i que hi hem desenvolupat una relació simbiòtica. A mesura que s’ha anat estudiant, hem descobert que variacions en la microbiota intestinal estan relacionades amb algunes malalties. Per exemple, ens poden fer més propensos a l’obesitat o la diabetis, i juguen un paper important en la síndrome de l’intestí irritable. També participarien en processos que no tenen res a veure amb el metabolisme o el tub digestiu. Fa unes setmanes, en aquesta mateixa secció, parlàvem de la relació que podria haver-hi entre la microbiota i els trastorns de l’espectre autista.

Modificar la microbiota

Un cop descobert aquest lligam entre els microbis “bons” i certes patologies, el següent pas sembla lògic: si la nostra microbiota ens empeny cap a una malaltia, només cal canviar-ne la composició. Sobre el paper, això hauria de ser fàcil, perquè els bacteris es poden eliminar de manera més o menys selectiva amb antibiòtics. Encara sembla més senzill afegir més bacteris del tipus que interessi. Això és precisament el que s’aconsegueix amb el trasplantament fecal. Tal com el nom indica, es tracta d’utilitzar excrements d’una persona sana per modificar la microbiota d’un pacient. Això es pot fer de diverses maneres: “injectant-los” amb lavatives o concentrant la microbiota en pastilles que es prenen per via oral. L’avantatge és que en un gram d’excrements humans hi ha uns cent mil milions de bacteris, uns cent milions de virus i un milió d’espores de fongs. De material, per tant, no en falta.

A primer cop d’ull, aquesta tècnica pot semblar una mica fastigosa, però els resultats inicials demostren que funciona. Fins i tot hi ha experts que creuen que posant els microbis d’una persona prima a una de grassa podríem ajudar-la a perdre pes, i el mateix serviria en qualsevol situació en què la microbiota té un impacte. Però tot això, de moment, són especulacions. L’ús més immediat que té aquesta nova tècnica és tractar infeccions que causen diarrees que no responen a res i poden ser mortals. Els bacteris responsables, en aquests casos, són del tipus Clostridium difficile, uns bacteris resistents als antibiòtics i que se solen veure en entorns hospitalaris. En uns estudis publicats el 2016, 29 de 30 pacients infectats amb Clostridium difficile es van curar després de rebre mostres de la microbiota d’un pacient sa. Els trasplantaments ajudarien a restablir l’equilibri dels microbis intestinals i això evitaria les complicacions més greus d’aquesta infecció. Malgrat que és un tractament que encara està en fase d’estudi, ja s’han descrit uns quants casos en els quals es creu que el trasplantament ha evitat conseqüències majors. En paral·lel, s’anaven estudiant més possibles aplicacions.

Però a mitjan juny, dos pacients que havien rebut un trasplantament fecal (per raons que encara no han transcendit) van tenir complicacions severes. El problema va ser que, juntament amb els bacteris “bons”, els dos pacients en van rebre accidentalment uns de més agressius, els Escherichia coli resistents als antibiòtics. Com a conseqüència, tots dos van patir una infecció greu, que va acabar sent mortal en un dels casos. Els dos pacients havien rebut bacteris del mateix donant, que era portador del bacteri agressiu sense que ningú se n’hagués adonat. Tot i que encara no se’n coneixen els detalls, cal tenir en compte que el sistema immunitari dels dos receptors no funcionava al 100%. Això, molt probablement, els va fer especialment vulnerables a microbis que en persones sanes potser no haurien causat tants problemes.

Assajos aturats

La conseqüència immediata ha sigut que s’han aturat la majoria dels assajos clínics relacionats amb aquest tema per avaluar les regulacions que es fan servir, ja que no garanteixen prou la seguretat dels voluntaris. Per començar, caldrà desenvolupar un protocol que permeti filtrar millor els microorganismes que es trasplanten per assegurar que no en passen de “dolents”. La Food and Drug Administration (FDA), l’organisme que regula els medicaments als Estats Units, ja ha avisat que a partir d’ara en tots els estudis de trasplantament fecal s’hauran de fer anàlisis exhaustives per determinar exactament quins bacteris hi ha a la femta que es vol trasplantar.

Aquest cas demostra que cal ser prudent a l’hora d’introduir un tractament nou. A vegades hi ha complicacions que no s’han previst, i per això és important fer tests controlats i en grups petits abans d’aprovar-lo per a l’ús general, encara que no sembli que hi hagi cap perill. És comprensible que els malalts que llegeixen que s’està provant un fàrmac que els pot ajudar vulguin fer tot el possible per rebre’l com més aviat millor. Però, tal com ha subratllat l’FDA, tot tractament en fase experimental s’ha de deixar només per a casos extrems que no responen a res més.

Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester

Més continguts de

Blogs de ciència