Un petit canvi pot trencar el fràgil equilibri que hi ha en un ecosistema i provocar efectes insospitats en espècies que viuen a molts quilòmetres de distància. Una bona mostra d’això l’ha publicat recentment la revista Science Advances, en un estudi que alerta que l’escassetat d’excrements d’hipopòtam al riu Mara fa perillar l’alimentació de milions de persones oest enllà, al voltant del llac Victòria, a Tanzània.
Per què minven els excrements d’hipopòtam? No, no és que vagin restrets. La caça furtiva i la desaparició dels seus hàbitats comporta una reducció dràstica de la població d’hipopòtams. Menys hipopòtams, menys excrements. ¿I com influeix això en la generació d’aliments? Els hipopòtams ingereixen desenes de quilos d’herba molt rica en silici. També es passen la major part del dia dins l’aigua on, “cosa pudenta fora del ventre”, excreten la femta i, en conseqüència, fertilitzen el medi aquàtic. Segons l’estudi publicat a Science Advances, més de tres quartes parts del silici que recorre el riu Mara provenen dels excrements dels hipopòtams.
El silici és aprofitat per les diatomees, unes algues unicel·lulars que viuen al llac Victòria, on desemboca el riu Mara, i que generen una mena de closca feta d’aquest mineral. Què afirmen els autors de l’estudi? Que si falta silici, les diatomees seran incapaces de proliferar i passaran a ser substituïdes per una plaga d’algues que esgotarà l’oxigen del llac i conduirà a la mort dels peixos qui hi viuen. Cal tenir en compte que aquest llac produeix un milió de tones de peix cada any, font d’aliment i de riquesa per a milions de persones.
Ara, doncs, tenim un motiu més -i de pes- per protegir i admirar els hipopòtams: deuen ser els únics animals del planeta que valen el seu pes en femta, o en silici, o en peix, segons com es miri.
