SALUT

Tornar a tenir 25 anys? Com l’exercici combat l’envelliment

Els músculs d’una persona de més de 70 anys que fa exercici regularment s’assemblen a nivell cel·lular als d’una de 25

Practicar exercici regularment al llarg de la vida adulta podria protegir els músculs contra la pèrdua de massa i força, segons un estudi recent en persones que han fet esport tota la vida. El treball ha conclòs que els músculs d’homes d’edat avançada que mantenen una vida activa s’assemblen a nivell cel·lular als dels homes de 25 anys i que, a més, suporten la inflamació molt millor que els músculs de les persones grans sedentàries.

Els músculs són una de les parts del cos més vulnerables al pas del temps. Gairebé tothom comença a perdre massa i força musculars a principis de l’edat adulta, un procés que s’accelera a mesura que passa el temps. Si bé es desconeixen totes les causes d’aquest declivi, la majoria d’investigadors de l’envelliment coincideixen a afirmar que hi té a veure l’augment subtil de la inflamació que experimenta el cos amb l’edat. “Molts estudis indiquen que un nivell més alt dels factors inflamatoris està associat amb una pèrdua més important de massa muscular”, afirma Todd Trappe, professor de ciències de l’activitat física de la Universitat Estatal de Ball, als Estats Units, que ha supervisat l’estudi.

Ell i els seus col·laboradors, que estudien la fisiologia dels esportistes, sabien que les persones que estan en forma tendeixen a presentar nivells més baixos d’inflamació al cos. Per tant, es preguntaven si les persones grans actives també tindrien una massa muscular més voluminosa i sana. Per esbrinar-ho van recórrer a un col·lectiu singular: habitants de la regió de més de 70 anys que s’havien entrenat de manera constant des dels anys 70. Amb aquest objectiu van reunir 21 homes atlètics d’edat avançada, 10 corredors i ciclistes d’entre 20 i 30 anys, i 10 homes d’edat avançada sans però sedentaris.

A la recerca de la inflamació

Els científics van mesurar les cuixes de tots els participants i els van extreure mostres de sang i de teixit. De seguida es van adonar que el perímetre de la cuixa reflectia tant l’edat com l’estil de vida: els esportistes joves presentaven les cuixes més potents, els esportistes d’edat avançada unes de lleugerament menys voluminoses i els homes grans inactius les més esprimatxades.

A continuació, els investigadors van sotmetre els participants a una sessió d’entrenament breu però vigorosa. S’esperava que l’exercici estressés els músculs d’una manera que els resultés poc familiar. Unes hores després, van tornar a extreure sang i a practicar una biòpsia de teixit muscular als participants. Tot seguit, van examinar-ne els teixits a la recerca de marcadors inflamatoris. La inflamació és un procés extraordinàriament complex en què estan implicats nombrosos gens i cèl·lules que es comuniquen i intensifiquen o aplaquen de manera dinàmica el procés. Tot just després que es produeixi un desgast -com ara la pràctica d’exercici vigorós-, la inflamació ajuda els teixits a guarir-se. Però si la inflamació es perllonga pot esdevenir nociva i, en el cas dels músculs, impedir que guanyin volum i força després d’exercitar-se.

Els investigadors van observar que les respostes inflamatòries dels homes diferien. Els esportistes joves presentaven un grau més baix d’inflamació en sang i als músculs al principi de l’estudi, la qual cosa no va canviar després de la sessió d’exercici. A l’interior dels músculs dels esportistes d’edat avançada es va produir una resposta semblant, malgrat que els seus marcadors inflamatoris eren una mica més elevats i les seves reaccions antiinflamatòries un pèl més modestes. Per contra, en el cas dels homes grans sedentaris es va desencadenar una inflamació descontrolada.

Si se’ls valora en conjunt, aquests resultats suggereixen que la pràctica d’exercici físic a llarg termini podria ajudar a mantenir sans els músculs durant l’envelliment, gràcies, en part, al fet que els prepara per dissipar la inflamació, segons explica Trappe. I encara un apunt més important: les seves conclusions no han de desanimar els adults o la gent gran que, després de dur una vida sedentària, es plantegen començar a anar al gimnàs o sortir a córrer, adverteix el doctor Trappe. “Encara que al principi la inflamació els pugui frenar una mica, els músculs respondran i creixeran”, assegura.

Copyright The New York Times

Blogs de ciència

this_image_alt

Despedida