Un festival d’ornitologia per a tothom

Arrenca al delta de l’Ebre la cinquena edició del Delta Birding Festival, la cita anual dels aficionats als ocells

Abanda de gaudir de fama mundial, no és fàcil descobrir què tenen en comú Jimmy Carter, Paul McCartney, Jonathan Franzen o Albert Einstein. Si es regiren les biografies d’aquests personatges il·lustres, però, no és difícil descobrir que tots ells eren o són aficionats a observar ocells.

I és que l’ornitologia és una activitat amb molta tradició en països com Anglaterra, on els membres d’associacions i clubs d’observadors d’aus i els voluntaris que participen en projectes diversos es compten, com a mínim, per desenes de milers. A casa nostra es tracta d’una afició que aglutina una comunitat cada vegada més activa i consolidada. N’és un indicador el Delta Birding Festival, la fira dedicada a l’ornitologia més important del Mediterrani, que l’any passat ja va congregar més de 2.000 aficionats a la natura i els ocells. Aquest cap de setmana se’n celebra la cinquena edició al centre MónNatura Delta, ubicat al bell mig d’una de les zones més privilegiades per a l’observació d’aus, el delta de l’Ebre. La barreja entre la salabror de l’aigua marina, els sediments que arrossega el riu i l’aigua dolça de les llacunes crea un ecosistema en què es poden observar més de 200 de les 443 espècies d’ocells que s’han vist en tot el territori català.

Un festival per conservar

“A més de ser una trobada lúdica, ens interessa molt que el festival serveixi per promoure projectes de conservació relacionats amb l’ornitologia”, explica Francesc Kirchner, propietari de la botiga de natura Oryx, una de les entitats organitzadores del festival, juntament amb l’Institut Català d’Ornitologia i la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquesta voluntat de ser útil a la conservació ja es va materialitzar l’any passat en una xifra de 4.000 euros destinats al projecte d’estudi i conservació de la tórtora eurasiàtica que lidera l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics del CSIC i la Universitat de Castella-la Manxa, i en què col·labora el Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

La tórtora és una espècie comuna a Catalunya. Els últims 20 anys ha mantingut una població força estable que les estimacions més optimistes xifren en un màxim de 140.000 individus. A escala europea, en canvi, la població s’ha reduït gairebé un 80% al llarg dels últims 30 anys, amb situacions extremes com la d’Anglaterra, on ha experimentat una disminució del 97% des dels anys 70. Com que es tracta d’una espècie cinegètica, és a dir, que es pot caçar de manera legal, el debat que plantegen molts experts davant d’aquesta davallada és si aquesta activitat caçadora es pot sostenir en el temps.

Ciència per conservar

Els científics coincideixen a dir que per avaluar amb rigor la situació es necessiten més dades i estudis. “Tot i que es tracta d’una espècie comuna al nostre país -explica Gerard Bota, cap del Laboratori de Biodiversitat i Conservació Animal del CTFC-, se sap molt poca cosa de com es reprodueix i de les seves rutes migratòries”. Per això la primavera passada es va posar en marxa un projecte que consisteix a capturar tórtores i instal·lar-los una motxilleta amb un emissor de GPS, de manera que se’n pugui fer un seguiment. Aquest emissor pesa menys de cinc grams, és a dir, menys del 3% del pes de l’ocell, amb la qual cosa representa una nosa tolerable. “Gràcies a aquests emissors, ja estem obtenint resultats interessants: les tórtores del centre de la Península travessen l’estret de Gibraltar, el Marroc i el Sàhara per arribar fins al Senegal, mentre que les de Catalunya travessen el Mediterrani i entren a l’Àfrica per Algèria”, diu Bota.

Aquest coneixement pot donar molta informació sobre la pressió que exerceix la caça sobre les tórtores en funció del recorregut que efectuen cada any, i per tant pot suggerir mesures d’abast europeu per fomentar-ne la conservació. La dificultat principal amb què topen aquestes mesures, però, és que les tórtores no saben res de fronteres. “A Europa tenim mecanismes per crear polítiques de protecció, però és molt difícil influir en països com Algèria o el Senegal, on les tórtores passen l’hivern”, conclou Bota.

Una cinquena edició especial

Les entitats que organitzen el Delta Birding Festival esperen superar enguany el nombre d’assistents de l’any passat. I és que aquesta edició del festival compta amb una oferta d’activitats que resulta atractiva tant per als amants dels ocells com per als aficionats a la natura en general. Conferències, cursos, tallers per a totes les edats, projeccions de documentals, concursos, sortides per perfeccionar tècniques fotogràfiques, venda de telescopis i material fotogràfic... Fins i tot hi haurà una loteria. No es tracta d’una quiniela ni d’una panera de Nadal, sinó d’una iniciativa que té l’objectiu de recaptar diners que s’afegiran als 4.000 euros de l’any passat per seguir contribuint al projecte d’estudi i conservació de la tórtora eurasiàtica. La loteria consistirà en un sorteig de cinc dibuixos originals de tórtores elaborats per il·lustradors de renom (Killian Mullarney, Ian Lewington, Blanca Martí, Toni Llobet i Martí Franch), al qual pot optar tothom que compri els números corresponents. Amb aquesta iniciativa els organitzadors esperen recaptar prop de 5.000 euros.

Un exemple simbòlic

D’entre les projeccions que es podran veure durant el festival destaca l’estrena a escala europea del documental Bird of prey, un treball sobre l’àliga de les Filipines, l’àliga més gran de tot el planeta, de la qual queden menys de 800 exemplars. El 1977 el cineasta de natura Neil Rettig va filmar per primera vegada individus d’aquesta espècie en llibertat. Des de llavors, l’augment de la desforestació i la caça furtiva han acorralat la població d’aquesta àliga fins al llindar de la desaparició. És per això que aquest rapinyaire, que té la mirada severa de totes les aus de presa però lleugerament endolcida per uns ulls blavosos, una cresta que li confereix un cert aire aristocràtic i uns serrells evanescents de plomes que li voleien sobre unes urpes temibles, s’ha convertit en un símbol nacional a les Filipines.

En el documental que s’estrena ara, Rettig ha tornat a les Filipines i explica la feina que estan fent des del Laboratori d’Ornitologia de Cornell i la Fundació Àliga de les Filipines per evitar l’extinció d’aquest ocell magnífic, un cas particular que podria ser perfectament elevat a categoria per entendre la situació de totes les espècies animals amenaçades. A més de veure el documental, els assistents al festival podran escoltar de viva veu les vicissituds de Rettig i la seva dona, Laura Johnson, veterinària i participant a l’expedició, al llarg d’aquest últim viatge a les Filipines.

Ornitologia amb sentits

A més de participar en un concurs de fotografia, tothom que assisteixi al festival aquest cap de setmana podrà posar a prova la seva perícia a l’hora d’identificar ocells a partir d’imatges i sons. Tots els sentits compten, per als ornitòlegs més competitius. I per si algú en dubta, només cal que assisteixi a la conferència del belga Mark van Beirs, que al llarg de nombroses expedicions pels racons més ignots del planeta ha utilitzat la vista, l’oïda i pràcticament tots els altres sentits per observar espècies d’ocells tan rares com el paó del Congo, descrit per primer cop el 1936 a partir de les plomes amb què una tribu de la zona s’engalanava els cabells. En els seus viatges, aquest ornitòleg explorador ha vist fins a 8.400 espècies d’ocells de les 10.700 que es coneixen.

La natura no s’acaba amb els ocells

Tot i que els ocells són la raó de ser del festival, també hi haurà espais reservats a altres animals. La il·lustradora Blanca Martí presentarà l’exposició Amb ulls de natura, una sèrie de dibuixos de primats, i el fotògraf Oriol Alamany explicarà la seva experiència a les muntanyes de l’Himàlaia, a les quals ha dedicat bona part dels últims dos anys. Hi ha viatjat amb l’objectiu de revelar el caràcter indòmit i esquiu del felí més esmunyedís del planeta, el misteriós i llegendari lleopard de les neus.

A més d’aquestes experiències exòtiques, també s’organitzarà una sortida nocturna amb l’objectiu d’observar ratpenats, uns dels habitants més singulars del delta de l’Ebre, que troba en l’abundància de mosquits de la zona una font vital d’aliment.

Més continguts de

Blogs de ciència