Una màquina de fax per portar vida de Mart

The New York TimesJohn Craig Venter, el científic inconformista que passarà a la història com un dels pares del genoma humà, busca un nou món per conquerir: Mart. Vol detectar vida al Planeta Vermell i portar-la a la Terra mitjançant un dispositiu anomenat convertidor biològic digital o teletransportador biològic. Si bé la idea fa pensar en Star Trek, l'analogia no és del tot exacta. El transportador de la sèrie desplaça el capità Kirk d'una ubicació a una altra, mentre que la màquina de Venter tan sols generaria una còpia d'un organisme situat en un indret llunyà, més aviat com si es tractés d'una màquina de fax.

La idea que s'amaga rere el dispositiu és que el codi genètic que regeix la vida pot ser emmagatzemat en un ordinador i transmès com qualsevol altra informació. Així doncs, el sistema del científic nord-americà determinaria la seqüència de les unitats d'ADN del genoma d'un organisme i transmetria electrònicament aquesta informació de manera que se'n pogués sintetitzar el genoma i reproduir-lo químicament en un indret allunyat. A continuació, s'inseriria aquesta reproducció del genoma en el nucli d'una cèl·lula "en blanc" i se'l posaria "en funcionament", en paraules de Venter. Dit d'una altra manera, l'ADN inserit prendria el control de la cèl·lula i generaria una còpia de l'organisme original.

Proves al desert

Per posar algunes idees a prova, Venter i un petit grup de científics de la seva empresa i de la NASA van passar un cap de setmana al desert de Mojave, a Califòrnia, un dels entorns més semblants a la superfície àrida de Mart.

Al capdavall, el fax biològic no és pas una idea tan irrealitzable com sembla. Tant el procés de seqüenciació de l'ADN com la seva síntesi s'estan abaratint molt ràpidament i cada vegada poden fer-se en menys temps. No obstant, sintetitzar el genoma complet d'un organisme segueix sent, per ara i en línies generals, massa difícil. En un primer moment, el sistema s'utilitzarà per clonar a distància gens individuals o potser virus senzills. És possible que després vinguin els organismes unicel·lulars, com ara els bacteris, però probablement no s'arribarà mai a clonar éssers més complexos, siguin terrestres o marcians.

L'empresa de Venter, Synthetic Genomics, i l'institut de recerca homònim, una entitat sense ànim de lucre, ja han utilitzat aquesta tecnologia per ajudar la farmacèutica Novartis a desenvolupar una vacuna experimental per a la grip aviària del tipus H7N9. Normalment, quan apareix una nova soca de virus de la grip, els científics l'han de transportar als seus laboratoris. Poden passar-se setmanes retocant una soca perquè se la pugui cultivar en ous o en cèl·lules animals i produir-ne la vacuna. Però quan el virus H7N9 va aparèixer a la Xina el mes de febrer passat, científics de Venter Genomics en van seqüenciar el genoma i el van fer públic molt ràpidament. En pocs dies, l'equip havia sintetitzat els dos gens principals i els havia utilitzat per produir una soca per a la vacuna sense necessitat d'esperar que el virus arribés de la Xina.

Crear vida artificial

Venter també assegura que l'any vinent Synthetic Genomics posarà a la venda una màquina que suposadament automatitzarà la síntesi de gens enfilant bocins d'ADN de manera que quedin units per formar-ne fragments més grossos. Arribarà un dia, afirma, en què "tindrem una capseta semblant a una impressora acoblada a l'ordinador". Si una persona pateix una infecció bacteriana, se li enviarà un codi que servirà per produir una còpia d'un virus dissenyat per eliminar el bacteri que l'hi provoca. "Podrem enviar un antibiòtic com un correu electrònic", assenyala Verner, que exposa les seves idees en un nou llibre titulat Life at the speed of light: from the double helix to the dawn of digital life [La vida a la velocitat de la llum: de la doble hèlix al sorgiment de la vida digital]. Una altra aplicació consistiria a produir proteïnes perquè els diabètics, posem per cas, poguessin descarregar-se insulina d'internet.

Èxits i fracassos

Venter, que té 67 anys, ha protagonitzat moltes fites científiques, tot i que els seus crítics es burlen d'algunes perquè les consideren enganys. Tanmateix, a l'hora de convertir les seves idees en negocis que funcionessin, no ha tingut tant d'èxit. Una anterior empresa seva, Celera Genomics, va rivalitzar amb el Projecte Genoma Humà, finançat pel govern dels Estats Units, per ser els primers a desxifrar la seqüència completa de l'ADN dels cromosomes humans. El 2000 es va concloure que la cursa havia acabat en empat. Tot i això, Celera no va ser capaç de generar ingressos mitjançant la venda d'informació genòmica. D'altra banda, un acord que va tancar Synthetic Genomics amb Exxon Mobil el 2009 per valor de 440 milions d'euros, per produir biocombustibles a partir d'algues, ha quedat reduït a un projecte de recerca.

El 2010 Venter va aparèixer als titulars de la premsa per haver engendrat el que alguns van considerar la primera forma de vida creada per l'home. El seu equip va sintetitzar el genoma d'una espècie de bacteri i el va trasplantar a una espècie lleugerament diferent. L'ADN trasplantat va passar a controlar la nova cèl·lula hoste, que es va multiplicar i va transmetre el genoma sintètic. Els crítics van argumentar que, en realitat, Venter no havia creat vida, sinó que només l'havia copiada. Ell va argumentar que, si bé no havia creat vida des de zero, sí que havia creat un nou tipus de vida. "L'ADN és el programa de la vida i per obtenir un nou tipus de vida, només cal canviar-ne el programa", comenta.

El teletransportador també pot resultar útil en altres àmbits de l'exploració de l'espai. Permetria enviar físicament un medicament a un colon d'un altre planeta que hagi emmalaltit i, d'altra banda, enviar una mostra del malalt a la Terra.

A finals del 2013, l'equip de Venter va acampar uns 25 quilòmetres al sud-oest de Baker, a Califòrnia. La seva missió consistia a trobar vida microbiana al desert, seqüenciar-ne el genoma i transmetre'n la informació a la seu de Synthetic Genomics, situada a San Diego. El procés d'extracció d'una mostra té poc a veure amb el que es podria fer a Mart. Dos científics van passar hores en un autobús ple d'equipament de laboratori rascant amb molta cura pedres que tenien microbis verds incrustats i preparant-ne l'ADN per seleccionar-ne mostres. La seqüenciació va durar 26 hores més i la van fer en una màquina de taula des de l'interior mateix de l'autobús. Chris McKay, un científic del Centre de Recerca Ames de la NASA, que treballa en el projecte, calcula que l'autobús que anés a Mart hauria de tenir la mida d'una capsa de sabates per poder participar en una missió al Planeta Vermell. Aconseguir-ho costarà molts anys i una suma astronòmica de diners. El Massachusetts Institute of Technology, que també col·labora en el projecte, podria tenir a punt el dispositiu per a una missió a Mart el 2020.

El màrqueting de la vida artificial

Venter assegura que el seu equip està dissenyant un nou genoma sense copiar-ne un d'existent i que mira d'inserir-lo en una cèl·lula hoste. "Encara no és viva -precisa-, falta poc". George Church, professor de genètica de l'Escola Mèdica de Harvard, diu que els treballs de Venter no tenen res d'únic, atès que hi ha altres científics que han sintetitzat virus a partir d'informació disponible a internet sobre seqüències d'ADN. "Abans, la majoria no en deien teletransport -comenta-, però si vols dir-ne així, endavant". També qüestiona la utilitat de l'enginyeria genètica a l'hora de fer una còpia d'alguna cosa, en lloc de servir "per fer alguna cosa nova, exòtica i que sigui potencialment útil".