Publicitat
Publicitat

El científic del plegat

Joan Sallas

Les claus

Joan Sallas

ha recuperat una disciplina amb 500 anys d’història per aplicar-la al món d’avui en dia

Algunes de les seves creacions

s’han exposat

al Metropolitan Museum

de Nova York

Per primera vegada porta a Catalunya unes jornades sobre l’ús didàctic de la papiroflèxia, batejades amb

el nom d’Aplec

Reivindica la importància del passat per innovar en el present, i de redescobrir les

mans com a eina

de treball

Joan Sallas va aprendre a plegar tovallons i a fer figures d’origami amb el seu avi. I des de fa quinze anys és la seva professió. Un ofici curiós: “Si dius que ets drapaire tothom sap de què va; si dius que plegues sembla que no facis res”, bromeja. La realitat, però, és que conèixer els secrets de la papiroflèxia té múltiples aplicacions. I de la majoria ni tan sols en som conscients. “El plegat es pot aplicar a les matemàtiques. Per entendre la geometria és més senzill plegar un paper i veure que d’un quadrat en surten dos triangles que no pas explicar-ho amb fórmules; a Europa, en el passat era estrany que una facultat de matemàtiques no tingués un grup de papiroflèxia”, explica Sallas. El mateix s’aplica a altres disciplines. “Hi ha qui es dedica a la bioquímica i fa plegats de paper intentant reproduir cadenes d’aminoàcids: després ho transformen químicament per crear medicaments que pugin curar la gent”, il·lustra. Ni l’astronomia ni la indústria automobilística s’escapen de la papiroflèxia: “Quan s’envien satèl·lits a l’espai, el desplegament dels panells solars es fa amb tècniques de papiroflèxia. I si tens un accident en cotxe salvaràs la vida gràcies a la papiroflèxia, que permet que l’airbag es desplegui com cal”. El plegat és a tot arreu, també a la naturalesa: “Les flors neixen plegades, les muntanyes es pleguen. I un dia serem avis i els plecs explicaran la nostra vida”, assenyala Sallas.

Artista i historiador de la papiroflèxia i el plegat de tovallons, Joan Sallas ha investigat el recorregut d’aquestes tècniques en diversos països europeus. Ha publicat llibres i ha impartit conferències i cursos. De fet, les seves creacions han viatjat per tot el món, i el 2009 alguns dels seus plegats van ser exposats al Metropolitan Museum de Nova York; han arribat també a Viena, a Florència, a Corea i a nombroses ciutats alemanyes. Perquè més enllà de les aplicacions científiques i tecnològiques de l’origami, les possibilitats de la papiroflèxia i el plegat de tovallons interessen al món de l’art, del disseny, de la moda i de l’hostaleria, on es busquen idees noves i originals. Aquest català establert a Alemanya reprodueix estructures que ja es feien al Barroc i al Renaixement, que sovint han caigut en l’oblit i que ara nombroses disciplines aprofiten per aplicar-les en els seus respectius camps. El seu interès per la difusió de l’origami i el seu ús didàctic l’han portat a organitzar també des de fa 10 anys unes jornades anuals de pràctica del plegat a Alemanya, i aquesta tardor les replicarà per primer cop a Badalona, on les han batejat amb el nom d’Aplec.

Aquest amant de la papiroflèxia reivindica la importància del passat per innovar en el present, així com el valor de redescobrir les mans com a instrument de treball: “La papiroflèxia és antiga, però com que ha estat oblidada i és desconeguda per a la majoria, de sobte es veu com una cosa nova”, reflexiona.e

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT