Crema la Rosa de Foc: “Tanqueu, pels nostres germans de Melilla!”

BarcelonaEns hi hem atrevit, tot i que, avui, un mal pas pot fàcilment convertir-se en una relliscada de conseqüències deplorables: no es pot escriure sense passar per la censura militar, ni organitzar cap mena de manifestació, ni convocar reunions, ni canviar-se de domicili. El conflicte es va embolicar de valent la nit del 27 de juliol. Tota la nit es van sentir trets i hi va haver incendis a les barriades populoses. La ciutat es va despertar envoltada de calitja, com si el fum de les fogueres augmentés la xafogor de l’estiu. De set a nou del matí minyones i senyores sortien a comprar el que calia; passada aquesta hora, tothom es tancava i es reprenia la revolució. Ningú sabia exactament què succeïa i la majoria, esporuguits, es tancaven a casa. Els ànims s’havien començat a encendre dos dies abans, quan la gent va veure desfilar pels carrers les tropes amb els reservistes, molts d’ells casats i amb fills, portant al costat les dones i les criatures que anaven a acomiadar-los. En ser conscients que tots aquests homes, la majoria obrers que no havien pogut pagar la quota de 6.000 rals per alliberar-se’n, anaven al Marroc, a fer una Guerra de Melilla que només beneficiava els militars, els polítics i els banquers, es van encendre els ànims. Es va començar a estendre el “Tanqueu, pels nostres germans de Melilla” com si fos un sant i senya, i els comerços van abaixar les persianes. Tot es va anar intensificant i el moviment insurreccional, espontani, va superar tant els dirigents obrers com els partits. Es van atacar béns de l’Església, però ni fàbriques, ni bancs, ni centres oficials ni de comunicacions van ser tocats. El músic i escriptor Amadeu Vives està exaltat. “La immensa majoria dels habitants de Barcelona aplaudeixen la crema”, afirma. Tot i que hi ha qui no ho veu amb tan bons ulls, com el periodista Claudi Ametlla: “Són piròmans, galifardeus de setze o divuit anys i gent del baix fons barceloní, que ningú sabia d’on sortien, púrria pujada al marge de la ciutat”.