HOTEL EUROPA

Tots els mars eren un mar

Cada generació té l'absurda creença de viure fenòmens completament diferents

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Cada generació té l'absurda creença de viure fenòmens completament diferents. I, encara que no sigui cert que mai hi ha res nou sota el sol, el teatre humà repeteix moltes representacions. A la nostra època s’al·ludeix sovint al fet que vivim en un escenari tan radicalment nou que tot canvi és imprevisible. A favor d’aquesta argumentació es recorden les enormes transformacions que viu el món mitjançant la globalització i les noves tecnologies. Fins i tot es diu que cap home anterior havia estat sotmès a variacions de mentalitat tan profundes. Però això pot ser únicament un narcisisme epocal.

Crec que hi ha hagut escenaris tant o més convulsos que el nostre. Imaginem un home que visqués en els mateixos anys que va viure Leonardo da Vinci, entre el 1452 i el 1519. Amb el pas de tan sols setanta anys aquest home va veure i viure coses inimaginables al llarg de segles: la Terra va deixar de ser el centre de l’Univers; el món conegut es va estendre per tot el planeta; tots els mars es van comunicar en un únic mar; el cos humà va ser penetrat fins a fer-se un exhaustiu mapa de la seva anatomia. I totes aquestes ruptures revolucionàries les va recollir i comunicar la impremta, amb una força similar al nostre internet.

L’art renaixentista va viure fascinat pels canvis que es produïen al món. El diàleg global, malgrat les recances que sempre origina l’alterabilitat, era una font de coneixement. Hans Holbein, amb el seu homenatge als ambaixadors, va captar a la perfecció el clima d’aquesta primera, i extraordinària, globalització. El nostre narcisisme epocal requereix un bany d’humilitat.

Més continguts de

El + vist

El + comentat