Icària o la utopia quotidiana
Pensar Barcelona a 10 anys vista és tan necessari com difícil. Perquè, com van apuntar Jaume Fabre i Josep Maria Huertas el 1988, “la ciutat canvia, es transforma, es destrueix i es reconstrueix; es fa i es desfà constantment”. I no sempre cap a una utopia icariana, sinó més aviat “cap a la dura realitat quotidiana que genera el model de societat en què ens ha tocat viure”. El 2025 per a molta gent n’hi hauria prou que Barcelona fes menys dura la seva vida quotidiana. La crisi ho ha complicat tot, encara que de vegades no ho sembli en una ciutat fantàstica per viure-hi.
Fer més amable i habitable Barcelona passa per reduir les creixents desigualtats socials entre barris, redistribuint la riquesa i potenciant els serveis públics, amb especial sensibilitat en educació i cultura. Implica plantar cara a la contaminació atmosfèrica amb l’estalvi energètic i una implacable restricció dels cotxes. I requereix repensar radicalment la democràcia des de la base. No delegant-la només a les urnes, sinó impregnant-la de participació ciutadana i cooperativisme, assumint el contrapoder dels moviments socials i la societat civil a l’hora de cogestionar el conflicte urbà.
Tot això serà impossible si no deixem de monocultivar el turisme i adorar la marca Barcelona com a fase superior de l’especulació de sempre i d’un model de ciutat pervertit i esgotat. Rosa de Foc i Manchester catalana o fàbrica d’Espanya, Barcelona ha de tornar a ser motor econòmic i ciutat revolucionària alhora que esdevé capital d’una Catalunya metropolitana, europea i mediterrània, conscient que el sud també existeix. Deia Anna Alabart que la ciutat “no es compra ni es ven; no la fan els diners ni els poders”. La fa la gent. Aquella que, mirant a Icària o a Ítaca, sap que la seva utopia és la realitat quotidiana.
Periodista i historiador barceloní nascut el 1973, s’ha especialitzat en els moviments socials i veïnals a la Barcelona del segle XX. Codirigeix la revista ‘Carrer’, de la FAVB. Ha escrit el llibre ‘Barris, veïns i democràcia’.
