EL SECRET DE ...

Ada Parellada

Ada Parellada és, possiblement, la cuinera més mediàtica de Catalunya, juntament amb Carme Ruscalleda. Parellada també és organitzadora d'esdeveniments culinari-culturals i escriptora. Escriu molt bé, en dono fe: durant un any vaig editar les seves columnes per a l'ARA. Precisament van ser les columnes que escriu per a l'ARA les que li van donar "prou seguretat" per aventurar-se a l'hora d'escriure una novel·la, Sal de vainilla (Columna / Planeta).

"Escriure a l'ARA va ser un gran entrenament per fer altres coses a part de cuinar", diu Parellada. Va guanyar agilitat narrativa i no s'ho va pensar dos cops abans de començar a treballar una història d'amor entre fogons i personatges complexos -crítics gastronòmics, perdoneu l'autora-. Contra el que molts lectors i gent de l'entorn d'Ada Parellada creuen, els personatges de Sal de vainilla són totalment invenció de l'autora, amb l'excepció de l'Òscar, un blogaire al llibre i a la realitat. Òscar és l'autor del blog DeCuina.net, un referent al sector. És tan conegut que fins i tot ha protagonitzat intervencions televisives en programes de cuina.

S al de vainilla va néixer "per una qüestió de sort", assegura Parellada. El diari Público la va entrevistar. Van preguntar-li si tenia algun projecte nou al cap i ella, com qui no vol la cosa, sense haver-ho pensat gaire, va respondre: "Escriure una novel·la". L'endemà de publicar-se l'entrevista, li van trucar de l'editorial Planeta interessats pel llibre en què treballava. Però, quin llibre? Sal de vainilla era encara una idea embrionària. Aquell estiu, amb el marit i els fills, mentre feien la sobretaula, van anar configurant l'estructura de la novel·la i els personatges que hi sortirien. La va escriure en dos mesos, i va dedicar quatre mesos més a corregir-la.

"Al principi havia de ser una història molt tenebrosa -confessa Parellada-, però a mesura que l'anava escrivint, m'hi anava trobant més i més còmoda, i acaba sent un relat amè, dolç". Parellada està escrivint una segona novel·la, però aquesta ho fa amb un ritme més pausat, a estones: "Potser l'acabo d'aquí cinc anys, o potser no l'arribo ni a acabar".

Més continguts de