Poesia

Cendra d'aquest somni

Galàxia Gutenberg reuneix en un volum la poesia completa de Tomàs Garcés

La publicació de l'obra completa de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) és una de les sorpreses editorials més agradables de la tardor. Gàlaxia Gutenberg s'ha decidit a posar a l'abast en un sol volum -gràcies a la feina de Valentí Soler Noguera- la poesia, els dietaris i retalls de memòria, l'assaig i el periodisme (inèdit, fins ara, en format llibre) d'un dels escriptors més actius durant la dècada dels 20 i dels 30.

Garcés va donar a conèixer el seu primer recull de poemes, Vint cançons , l'any 1922. El llibre va ser un dels precursors del neopopularisme gràcies a versos com "He corregut tot el món / i el record del bes no em deixa" ( Balada del mariner ) o "Les noies criden l'amor / mentre la tarda s'escapa" ( Cançó de l'amor que passa ): rellegits gairebé un segle després encara conserven el nervi i la frescor amb què van ser concebuts, d'una manera similar al que passa amb els poemes de Joaquim Folguera, Marià Villangómez i Joan Salvat-Papasseit, tres dels autors amb qui va compartir afinitats estètiques i fins i tot amistat. L'enyorança per Salvat-Papasseit, mort el 1924 -als 30 anys-, seria motiu d'un llarg record, expressat en articles, poemes, passatges de les memòries i fins i tot un assaig. Abans de la Guerra Civil, Tomàs Garcés, que havia estudiat dret i filosofia i lletres, havia tingut temps de publicar quatre llibres de poesia més: tal com recorda Soler al pròleg parafrasejant Villangómez, El senyal (1935) fa créixer la "profunditat lírica" de Garcés fins al punt que el seu univers poètic es concentra "en un paratge somiat" que aconsegueix crear una dimensió lírica on "l'angúnia, el dolor, resten lluny, com una tempesta remota". L'àmplia selecció d'articles publicats entre el 1925 i el 1936 a La Publicitat , Revista de poesia i La Veu de Catalunya , entre d'altres, s'afegeix als assaigs de Paisatges i lectures .

"Que el món glaçat no t'encomani / la seva pobra tremolor"

"Amb l'esclat de la guerra, l'estiu del 1936, i essent Garcés catòlic practicant i militant aleshores d'Unió Democràtica, el trasbals que arribava l'obligà a deixar Barcelona", escriu Valentí Soler. Més endavant recorda que si bé entre els anys 1921 i 1936 l'escriptor publicaria més de 1.000 articles, des de la guerra i fins al 1976 la xifra seria esfereïdorament reduïda: 27. En el camp de la poesia, no seria fins al 1947 que Garcés donaria a conèixer El caçador , i caldria esperar sis anys fins a la primera edició de Grèvol i molsa , que aniria creixent durant tres dècades a partir del poema de temàtica nadalenca que l'autor escrivia cada any. Garcés hi recupera l'element popular dels inicis: "Que el món glaçat no t'encomani / la seva pobra tremolor. / Dorm, mon infant: dormiu, Senyor". A Plec de poemes (1971) s'hi troba El pont de Brooklyn , que acaba amb una síntesi de la desesperança que Garcés -i tants altres autors catalans- van anar acumulant: "Tot es movia, tot s'acoloria. / I, cendra d'aquest somni, / hi havia el dibuix negre sobre un xarol fosc". Del rebombori oníric inicial només en van quedar les restes d'un incendi, ennegrides, gairebé insalvables.

Més continguts de