“Recomano molt fer un Erasmus” “Aquí la gent és molt oberta”

Laia Aguilar, estudiant de la Facultat de Turisme, ha aconseguit grans fites esportives: ha sigut campiona de Catalunya i d’Espanya i ha arribat a ser campiona del món de curses de muntanya. Va poder accedir al programa d’esportistes d’alt nivell quan ja feia un temps que havia començat a estudiar a la UdG. Ara està fent el Treball Final de Carrera, que se centra en la creació d’un segell de qualitat en curses de muntanya que tinguin impacte turístic. Consisteix en fer una anàlisi del sector per poder crear indicadors que determinin quines activitats poden ajudar a la promoció del turisme de qualitat.

Diversitat d’assignatures

Es va decidir a fer el grau en Turisme perquè li agradaven els idiomes i li interessava la diversitat d’assignatures, s’hi toquen molts àmbits. Es volia encarar cap al turisme esportiu, per així poder combinar la seva afició amb la seva futura professió. Està interessada en la possibilitat de muntar esdeveniments que tinguin a veure amb la pràctica esportiva.

El Job Fòrum que va organitzar la seva Facultat, una trobada d’estudiants i graduats amb una colla d’empreses i entitats del sector turístic, li va possibilitar entrar en contacte amb Bifree, una empresa de Blanes que organitza curses de muntanya per etapes al Pirineu i a la Costa Brava. Aquest estiu ha pogut treballar-hi per ajudar a oferir logística d’allotjament durant les curses.

La Laia va voler estudiar a Girona perquè ve de Folgueroles. Ella diu que és de poble i que no li cridava l’atenció Barcelona, sinó que va valorar les dimensions de la ciutat de Girona, on tot és més pròxim i accessible. També va tenir en compte que el grau de Turisme a la UdG és públic. Va marxar d’Erasmus a Eslovènia i ho recomana moltíssim per l’experiència personal que suposa, perquè ajuda a valorar moltes coses, i perquè va bé en l’aprenentatge d’idiomes. Creu que això és especialment important per als estudiants de Turisme, perquè els cal tenir fluïdesa per expressar-se en altres llengües.

Estudiants internacionals

L’experiència de fer un Erasmus li va permetre conèixer una colla de gent d’Europa amb qui encara continua tenint relació. També ha tingut l’oportunitat de trobar-se estudiants internacionals al seu centre, que hi han arribat a partir de tercer curs, i hi ha pogut fer amics. La Laia valora moltíssim l’entorn de la Facultat i l’edifici, que promou el contacte directe entre professors i estudiants. “Quan vaig venir a la Jornada de Portes Obertes i vaig veure l’espai, em va encantar”, confessa.

Carla Sacristan, estudiant de l’ERAM, és de Sabadell i ara fa tercer d’Arts Escèniques. Sempre li ha agradat el món de l’escena, tot i que no tenia pensat estudiar un grau d’això perquè no sabia que existia aquesta possibilitat. No va conèixer l’ERAM fins que no va arribar al Saló de l’Ensenyament. Havia fet el batxillerat científic perquè volia ser biòloga marina, però, d’altra banda, també l’apassionaven les arts escèniques i somiava ser actriu. Al final es va adonar que el que realment li agradava era actuar, encara que tingués vergonya. Només coneixia l’Institut del Teatre, però es va informar sobre l’ERAM i va anar a la Jornada de Portes Obertes, on van fer unes mostres teatrals. Es va decidir quan va veure que s’oferien moltes branques d’ensenyament al llarg dels seus estudis: a primer curs, teatre de text; a segon, musical; a tercer, càmera, i a quart, producció, direcció i dramatúrgia. Valora molt el fet que els seus estudis permeten conèixer molta gent, amb les diferents disciplines de cadascú, i que tothom aporta el seu granet de sorra per aconseguir fer arribar a bon port els diferents projectes que porten a terme al llarg dels estudis. Li permeten fer molts amics universitaris: “Hi ha diferents personalitats. Aprens a treballar en equip, en parella, individualment, amb diferents rols: dramatúrgia, direcció, espais sonors, espai escenogràfic, maquillatge…

La Carla viu en un pis d’estudiants, i ho recomana per als estudiants que vinguin de fora de Girona: “A aquesta edat és un bon moment per viure amb companys, sense necessitar l’ajuda dels teus pares. És una manera de sortir de la rutina. Marxar de casa fa madurar molt, i fa que aprenguis a buscar-te la vida tu sol. Animo molt la gent que vingui de fora a estar en un pis, l’ajudarà a conèixer molta gent”.

El “bon rotllo”

Explica que a l’ERAM la gent és molt oberta i que hi ha molt bon rotllo entre tots els estudiants.

Ella creu que aporta espontaneïtat i tendresa. És una persona molt dolça, li agrada treballar en equip i fer-ho bé, i també li agrada poder escoltar cadascú i després decidir què fer. “Tinc moltes ganes de continuar. Estic a tercer i cada cop m’agrada més. He descobert que no només m’agrada molt interpretar, sinó que també m’agrada molt escriure i dirigir”. Li agradaria provar moltes coses. Considera que, tot i que s’hi esforça, no és un esforç obligat perquè està fent el que li agrada realment, busca el seu estil de vida: “Quan arribes a la universitat ja estàs fent el que a tu t’agrada, no t’estan obligant a fer el que no vols. De vegades trobo a faltar la família, però val la pena, perquè sé que la família està al meu costat”.

Endavant sense vergonya

Fa una recomanació: “Si vols alguna cosa, fes-la, sense que t’importi res, sense pensar què passarà després. Cal centrar-se en el present, en el que t’agradaria arribar a ser. Jo crec que estic a un pas més d’arribar al que vull ser. M’agradaria obrir-me pas en aquest món i crec que a poc a poc ho estic fent. M’estic coneixent molt a mi mateixa, i cada any que passa augmenta aquest coneixement. La vergonya que tenia al principi ha desaparegut”.