Guerra judicial entre Apple i l'FBI per les funcions de privacitat de l'iPhone

BarcelonaEl juny del 2013 els documents aconseguits per Edward Snowden van revelar que els EUA utilitzaven els servidors de les grans empreses d'internet per espiar els seus ciutadans. Com la resta d'empreses afectades, Apple va negar les acusacions més greus però va acabar reconeixent que havia entregat dades privades.

El setembre del 2014 l'empresa va introduir noves funcions de privacitat a l'iPhone i l'iPad perquè encriptin les dades de manera que després sigui impossible accedir-hi sense autorització de l'usuari. El seu conseller delegat, Tim Cook, va treure pit per aquesta aposta en una carta oberta titulada "El compromís d'Apple amb la teva privacitat".

Aquestes funcions de privacitat, però, han obert una guerra judicial entre Apple i les autoritats dels Estats Units, com l'FBI. Davant de cada petició, l'empresa defensa que no pot accedir a les dades dels seus telèfons mòbils i les seves tauletes, de manera que no pot entregar-les. Les autoritats, però, no es conformen amb aquesta resposta, i han acudit a la justícia, que els ha donat la raó.

Un tribunal federal ha ordenat aquest dimarts a Apple que ajudi els agents de l'FBI a piratejar el dispositiu de l'autor del tiroteig de Califòrnia en què van morir 14 persones, sospitós de terrorisme. L'ordre judicial reconeix que desencriptar les dades és tècnicament impossible, però exigeix a Apple que trobi una alternativa per aconseguir el mateix resultat, i planteja una possible solució.

Les autoritats volen que Apple programi una versió especial del seu sistema operatiu sense la funció que impedeix provar moltes combinacions del codi de desbloqueig. Normalment, quan s'introdueixen deu combinacions incorrectes, les dades queden bloquejades definitivament. Instal·lant aquesta modificació, en canvi, l'FBI podria provar milions de combinacions i acabar endevinant el codi.

La resposta de Tim Cook, una altra carta oberta publicada de matinada, alerta que això és "un pas sense precedents que amenaça la seguretat dels clients", i s'hi oposa argumentant que tindria "conseqüències més enllà d'aquest cas". Cook defensa la necessitat de l'encriptació de dades, recorda que ja ha ajudat l'FBI en el cas del tiroteig de Califòrnia, i detalla l'amenaça per a la seguretat que suposa la petició judicial.

"Les autoritats suggereixen que aquesta eina es podria utilitzar només una vegada en un telèfon, però és senzillament fals. Un cop creada, la tècnica es podria utilitzar una vegada i una altra, en qualsevol dispositiu. En el món físic, seria l'equivalent a una clau mestra, capaç d'obrir centenars de milions de panys. Cap persona raonable ho trobaria acceptable", explica Cook.

"El govern demana que Apple pirategi els seus propis usuaris i debiliti dècades d'avenços en seguretat que protegeixen els clients de sofisticats pirates i cibercriminals", denuncia el conseller delegat d'Apple. "No trobem cap precedent en què s'hagi obligat una empresa nord-americana a exposar els seus clients a un risc d'atac més gran", afegeix. "Aquesta petició debilitaria les mateixes llibertats que el nostre govern ha de protegir".