EUROPA, LES DESPESES DELS EURODIPUTATS
Efímers 07/04/2015

Càrrecs polítics dels partits cobren com a tècnics a l’Eurocambra

Una investigació sobre el Front Nacional francès mostra poc control sobre els contractes d’assistents

Laia Forès
5 min
L’escàndol dels assessors del Front Nacional (FN) francès  ha posat en evidència la dificultat de l’Eurocambra per controlar  la feina dels assistents locals.

Brussel·lesL’ultradretà Front Nacional (FN) francès liderat per Marine Le Pen està sota la lupa de l’Oficina Antifrau Europea (OLAF) per presumptes irregularitats en la contractació d’assistents, els tècnics que assessoren els eurodiputats i que no cobren un sou del seu partit sinó que és el Parlament Europeu qui els paga la nòmina. El cas del FN ha posat en evidència les dificultats de l’Eurocambra per controlar el compliment de les estrictes normes que regulen aquestes contractacions.

Cada eurodiputat disposa d’una partida de 21.200 euros mensuals del pressupost de la UE per contractar els seus assistents, ja siguin acreditats -els que treballen des de l’Eurocambra- o locals -els que treballen des del país d’origen del diputat-. La normativa deixa clar que la feina dels assistents ha d’estar “necessàriament i directament lligada a l’exercici del mandat parlamentari dels diputats”. En altres paraules, la seva jornada laboral ha d’estar centrada exclusivament a treballar per a l’eurodiputat i no per al partit. La norma, recollida en el codi de conducta dels eurodiputats, vol evitar que els diners públics serveixin per finançar directament o indirectament els partits polítics.

¿Fins a quin punt és compatible tenir un càrrec al partit o un càrrec públic i ser alhora assistent de l’Eurocambra? La normativa no prohibeix explícitament tenir un càrrec al partit, però fonts del Parlament subratllen que “depèn de quin càrrec sigui i del temps que s’hi hagi de dedicar”. L’important és que l’assistent treballi a temps complet per a l’eurodiputat. “És un assistent que se’l contracta per la feina lligada al diputat. No està per fer altres coses durant la seva jornada laboral”, apunten les mateixes fonts.

Poc control dels assistents

L’Eurocambra, però, no pot controlar els 2.168 assistents locals que tenen els 751 eurodiputats repartits per tots els països europeus, tot i que hi ha avaluacions aleatòries. Segons el portaveu de l’Eurocambra, Jaume Duch, “el sistema funciona” i la prova més evident és el cas de la investigació del Front Nacional.

Aquest cas en mans de l’OLAF se centra en 20 assessors parlamentaris que formen part de la cúpula directiva del partit ultradretà i, presumptament, no treballaven per als eurodiputats. Donant un cop d’ull als noms dels assistents locals dels eurodiputats d’altres formacions és fàcil veure que entre ells hi ha persones que formen part de les cúpules directives dels partits, que són regidors o que tenen altres ocupacions laborals que semblen poc compatibles amb la feina d’assistent.

Casos dubtosos

L’ARA ha fet un repàs als assistents locals dels eurodiputats dels partits catalans i espanyols per comprovar que els assistents locals -el seu nom és públic a la pàgina web del Parlament Europeu- són realment assessors que dediquen la seva jornada laboral a la feina de l’eurodiputat. No s’ha detectat casos de frau tan evidents com els del Front Nacional però sí de dubtosos. Entre els assistents locals hi ha regidors locals i persones amb càrrecs rellevant als partits. En molts casos, en els seus perfils de la web oficial de la formació no figura enlloc que siguin assistents d’un eurodiputat.

Esquerra Unida és un dels partits espanyols que destaquen pel seu elevat nombre d’assistents locals, 17 per a només quatre eurodiputats, i també crida l’atenció el perfil d’alguns. Assistents d’eurodiputats d’aquesta formació acumulen càrrecs regionals del partit i fins i tot hi figuren càrrecs públics municipals. Alguns tenen altres ocupacions laborals al marge del seu contracte d’assistents.

Només per posar-ne alguns exemples, Diego Mendiola, assistent de l’eurodiputada Paloma López, és regidor, treballa de mestre i ara també és candidat a la presidència de la Rioja. Un altre assistent de la formació, Jesús Besay Rodríguez, tècnic industrial de mecànica, treballa a l’explotació ramadera familiar i és coordinador d’EU a les Canàries. Jacobo Medianero, assistent de l’eurodiputat Javier Couso, és coordinador provincial de Lleó i ara candidat a alcalde. La responsable de comunicació interna d’EU i membre de l’executiva federal del partit, Clara Alonso, també està contractada com a assistent local.

Tot i l’evidència que alguns assessors acumulen feines i càrrecs difícilment compatibles amb la feina a l’Eurocambra, l’eurodiputada Marina Albiol assegura a l’ARA que tots els assistents treballen com a tal, tot i que admet que “molts” tenen càrrecs, són regidors o són candidats a les pròximes eleccions. “Però no és incompatible”, es defensa.

¿Compleix la norma un assistent que és mestre, regidor i participa en una campanya electoral? Fonts del Parlament Europeu reconeixen que hi ha “zones grises” i és difícil saber del cert què fa un assessor al seu despatx durant la jornada laboral.

Grans partits com el PP i el PSOE -líders en contractacions irregulars d’assessors a les diputacions provincials- són els que registren el nombre més baix d’assistents locals a l’Eurocambra en relació al nombre de diputats i els que, en general, generen menys dubtes.

Un cas a part és el de Podem, partit polític constituït com a tal després de les eleccions al Parlament Europeu. La formació liderada per Pablo Iglesias, també eurodiputat, tenia fins al 31 de març contractats com a assistents locals de l’Eurocambra una vintena de persones per a només cinc eurodiputats.

La majoria dels exassessors, que ara han deixat la feina per dedicar-se a la campanya electoral, ocupaven un càrrec a l’àmplia cúpula directiva del partit, l’anomenat consell ciutadà, i una ocupació concreta al partit. En alguns casos, els seus perfils no s’ajusten als dels assistents parlamentaris. És el cas d’Eduardo Fernández Rubiño, teòricament encarregat de les xarxes socials dels eurodiputats i, a la pràctica, gestor de les xarxes socials de tot el partit. També alguns dels assistents de Pablo Iglesias eren, en realitat, persones que gestionaven el perfil del líder de la formació com a secretari general de Podem més que no pas com a eurodiputat. “La frontera entre Iglesias com a líder del partit i com a eurodiputat és difícil d’establir”, admeten a l’ARA fonts de Podem. Les mateixes fonts asseguren que la formació ha seguit “escrupolosament” les normes a l’hora de contractar assistents.

Entre els partits catalans, criden l’atenció alguns dels assessors dels eurodiputats d’ERC-NECat. Entre les persones contractades com a assistents locals, una feina de caràcter tècnic, hi figuren els presidents d’ERC al País Valencià, Agustí Cerdà, i a Mallorca, Joan Lladó. Fonts de la formació asseguren que els dos alts càrrecs del partit s’encarreguen de traslladar als eurodiputats els “problemes concrets del territori”, com qüestions lingüístiques o mediambientals.

Importants millores

Els eurodiputats i funcionaris consultats coincideixen a dir que les dificultats per controlar els assistents persisteixen, però les mesures per prevenir abusos ha millorat molt en els últims anys, sobretot amb la posada en marxa l’any 2009 del codi de conducta dels eurodiputats i dels assistents, unes normes “molt més restrictives que en la majoria de Parlaments” que impedeixen al diputat, per exemple, contractar membres de la seva família. “Gràcies a totes aquestes regles els possibles abusos són molt més difícils. En tot cas sempre han sigut l’excepció i mai la regla”, assegura Duch.

stats