Barcelona1. Definir un model: del País Basc a Escòcia
La integració dels serveis socials i sanitaris és un debat que s’ha posat sobre la taula a tot Europa. El que cal és definir un model. “Tenim des del model espanyol de la llei de dependència, que diu que se n’han d’ocupar els serveis socials, fins al model del País Basc, que més aviat opta per fer-ho des dels serveis sanitaris, passant pel model escocès, que ho soluciona a nivell territorial des d’una autoritat en què hi ha els dos serveis junts”, explica Toni Vilà, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautor de l’informe Cap a una aten ció integrada social i sanitària. El model que ha triat Catalunya -territorial i centrat en les persones- s’emmiralla en el sistema escocès. Albert Ledesma, director del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), que ja treballa en aquesta línia, destaca que Catalunya és, amb Escòcia, “el lloc on més s’ha evolucionat en una proposta sanitària i social integrada”.
2. Finançament: optimitzar recursos
“El País Basc i Escòcia inverteixen quantitats econòmiques molt importants en programes com aquest. No surt gratis. Però s’ha de gastar millor i optimitzar recursos”, diu Toni Vilà.
ESCÒCIA
Es preveu que la reforma permeti estalvis a mitjà i llarg termini. En el cas escocès, el Parlament pot decidir la distribució interna dels recursos entre els àmbits de la seva competència. La llei de corporacions públiques proposa forçar la integració orgànica, funcional i pressupostària de la major part dels serveis de salut amb els serveis socials. Però l’objectiu de fons és passar de l’atenció centrada en els malalts aguts cap a un enfocament de tipus més comunitari.
PAÍS BASC
La nova estratègia de la cronicitat del País Basc ha donat com a resultat un estalvi de 28 milions d’euros anuals a través de l’atenció no presencial, la història clínica unificada, l’hospitalització a domicili i els hospitals de subaguts.
3. Descentralitzar: actuar des del territori
ESCÒCIA
El sistema escocès disposarà d’un pressupost integrat per prestar serveis de salut comunitària i d’atenció social i també alguns àmbits d’atenció d’aguts. Es donarà el lideratge a metges i treballadors socials, se simplificaran estructures i la rendició de comptes es valorarà per resultats. Es pretén que sigui més eficient gràcies a economies d’escala en partides d’alt volum de cost. La reforma escocesa va començar el 2011 i ha durat tres anys, però la seva aplicació no es completarà fins al 2016.
PAÍS BASC
El sistema del País Basc és, a parer de Toni Vilà, “molt sanitari”, i el que fa és coordinar-se amb els serveis socials, mentre que el sistema escocès crea una autoritat única que integra els dos serveis sense necessitat de crear nous organismes. “És molt important descentralitzar des del territori”, diu Vilà, que aposta per treballar des dels ajuntaments.
4. Governança: única autoritat o serveis compartits
ESCÒCIA
S’exigeix als serveis de salut i als ens locals que integrin funcions i pressupostos de salut i assistència social en una estructura de parternariat. I es pot escollir entre dos models per integrar els serveis: o bé un organisme rector al qual es delegaran funcions d’un servei a l’altre o de tots dos o bé una corporació amb personalitat jurídica pròpia. Un cop consumada la integració, es demana reforçar el paper dels metges i dels professionals de la cura, juntament amb el tercer sector.
PAÍS BASC
El nou model d’atenció de la sanitat basca passa d’un model centrat en la medicina d’aguts a un d’adaptat a les necessitats dels malalts crònics. D’un de caràcter reactiu, que cura, a un de proactiu, que també fa prevenció. D’un model de pacient passiu a un d’actiu. I d’un pagament per activitat duta a terme a un per la consecució de resultats en salut. No es considera imprescindible crear una entitat per governar un sistema integral de salut, sinó que es concep com un grup d’organitzacions que proveeixen serveis de manera coordinada. Per fer-ho es creen òrgans de governança formats per gerents o directius de les organitzacions de serveis, tècnics i personal clínic, i les decisions es prenen de manera compartida.
5. Atenció: potenciar el rol de les famílies
¿És responsabilitat de l’estat o de les famílies la persona dependent? Potenciar el paper de les famílies és un altre dels temes que hi ha sobre la taula. “La tendència europea és implicar molt més les famílies i ajudar-les perquè puguin fer-ho”, diu Vilà.
ESCÒCIA
El nou ens escocès d’integració de serveis sanitaris i socials es farà càrrec, entre d’altres, dels serveis de salut mental, del de discapacitats, del de drogues i alcohol, del de violència domèstica, del d’hospitalització no programada, del de visites domiciliàries, del de salut de la dona i del de les persones grans, entre d’altres.
PAÍS BASC
En el cas del País Basc, un dels motors que impulsen els canvis en sanitat és l’atenció a la cronicitat, ja que han calculat que la demanda assistencial creixerà un 20% en els pròxims cinc anys, a causa de l’augment de les malalties cròniques, mentre que es creu que els recursos només creixeran un 1%.
6. El model català: territorial i per a tota la població
La Generalitat va crear l’any passat el PIAISS per millorar la interacció entre els serveis sanitaris i els socials. S’insisteix en el seu caràcter territorial, però a la pràctica la coordinació interdepartamental és encara una assignatura pendent. El projecte, segons el seu director, Albert Ledesma, compta amb un “ampli consens” i va en la línia de les propostes del tercer sector. Aquest és un model a mitjà i llarg termini que ha començat amb els pacients crònics complexos, però l’objectiu és atendre també la població jove. “Si no fomentem que es cuidin les persones sanes no aconseguirem bons resultats”, diu. Aquest model ja s’està implementant al territori -d’Osona a l’Alt Penedès-: arriba a unes 150.000 persones. Segons Ledesma, és una proposta de model de país. Es vol que la persona o la família decideixi, d’acord amb els professionals, com vol que l’atenguin en els moments més complicats de la seva malaltia. S’estan formant metges de família, treballadors socials i infermeres. “Volem oferir a tothom un pla específic d’atenció que respongui a les seves necessitats. Si cal primer una resposta social i no mèdica, ho farem. Tothom tindrà un professional de referència per gestionar el seu cas”, afirma.
