ÍNDIC NOVA CATÀSTROFE AÈRIA

Desapareix un avió d’AirAsia a Indonèsia amb 162 ocupants

El mal temps, causa més probable del tercer accident d’una aerolínia malàisia el 2014

Equips de salvament es van mobilitzar ahir per tot el Sud-est Asiàtic després que un avió comercial amb 162 persones a bord perdés el contacte amb els controladors aeris a la costa de Borneo. El desplegament de recerca va evocar una barreja de dol i misteri pertorbadorament familiar, nou mesos després que una altra aeronau, de Malaysia Airlines, desaparegués sobre l’oceà Índic.

L’avió desaparegut ahir també tenia connexions malàisies: l’Airbus A320-200 estava operat per la filial indonèsia d’AirAsia, una aerolínia de baix cost regional amb seu a Malàisia. I, tot i que sembla prematur fer aquestes comparacions, les autoritats indonèsies no van poder explicar per què l’avió va desaparèixer de les pantalles dels radars uns 40 minuts després d’enlairar-se des de la ciutat indonèsia de Surabaya, a dos quarts de sis del matí.

A la nit, més de 12 hores després, els equips de recerca, que treballaven amb males condicions meteorològiques, no havien trobat cap senyal de l’incident, i la recerca va ser suspesa, van explicar fonts oficials del país. Les condicions meteorològiques al llarg del trajecte del vol QZ8501 a Singapur eren de núvols, i un servei meteorològic va reportar diversos llamps. Però aquestes condicions semblaven superables per a una aeronau moderna. A més, la ruta cobria una concorreguda part de l’arxipèlag indonesi, i sis avions més eren a prop del vol QZ8501 quan va desaparèixer, segons les dades de Flightradar24.

Vaixells i avions de com a mínim tres països van sumar-se a les tasques de recerca en una àrea de 100 milles (160,9 km) al mar de Java, prop de l’illa de Belitung, entre Borneo i Sumatra, l’última localització coneguda de l’aeronau. La recerca continua avui des del matí.

Poc abans de perdre el contacte, el personal de cabina va informar els controladors aeris de Jakarta que volien guanyar altura, fins als 38.000 peus, dels 32.000 peus a què es trobaven, per evitar un núvol, segons va explicar en una roda de premsa Djoko Murjatmodjo, director general de Transport Aeri del ministeri de Transport d’Indonèsia. “En aquest moment no sabem quina és la localització exacta, només que aquest matí a les 6.17 hem perdut el contacte”, va dir. Les autoritats de Singapur van dir que havien perdut el contacte a les 6.24, una discrepància no explicada ahir.

Djoko Murjatmodjo va dir que les autoritats no van detectar cap de les alarmes que normalment s’activen quan hi ha un accident i que, per tant, no podien “assumir res encara”. El diari Kompas d’Indonèsia va citar Djoko Murjatmodjo dient que el requeriment de l’avió de desviar-se de la seva ruta va ser aprovat, però que els controladors van rebutjar la petició d’enlairar-se fins als 38.000 peus “pel trànsit”.

Earth Networks, una empresa dedicada a monitoritzar la meteorologia a tot el món, va detectar diversos llamps “prop de la ruta” del vol QZ8501 entre les 6.09 i les 6.20 de diumenge. És estrany que un llamp causi un dany estructural que posi en risc la seguretat de l’avió, però pot influir en els sistemes de navegació, com per exemple en les brúixoles magnètiques. Un llamp, particularment a la nit, també pot desorientar momentàniament els pilots.

Males condicions meteorològiques

Les turbulències associades amb una gran tempesta de vegades poden ser severes i els canvis sobtats en la direcció del vent poden alterar la circulació de l’aire a través del motor i potencialment aturar-lo. Tot i això, una apagada de tots els motors en un escenari com aquest és molt poc probable, i un Airbus A320 pot volar tres hores amb un sol motor. El fundador de l’aerolínia, el malaisi Tony Fernandes, va dir en un missatge a Twitter que estava viatjant a Surabaya, la ciutat d’origen de la majoria dels passatgers. Indonèsia va enviar com a mínim tres vaixells de guerra i cinc aeronaus a encarregar-se de la recerca de l’avió; Malàisia va desplegar tres avions i tres vaixells, i Singapur un avió. Austràlia també va oferir naus per a les tasques de recerca.

AirAsia va dir en un comunicat que entre els passatgers hi havia 16 nens i un nadó, mentre que la tripulació era de dos pilots i cinc assistents de vol. Per nacionalitats, de les persones que anaven a bord, 155 eren indonèsies, tres sud-coreanes, una singapuresa, una malàisia, una francesa i una britànica. El capità va ser identificat com a Irianto -molts indonesis només fan servir un nom- i el ministre d’Exteriors francès va assegurar que el ciutadà francès era el copilot. Airbus, per la seva banda, va afirmar que l’avió es va enviar a l’aerolínia el 2008, i que havia fet uns 13.600 vols. Havia sigut revisat el 16 de novembre, segons AirAsia.

El nou incident tanca un any desastrós per a les aerolínies malàisies. A més de l’avió desaparegut al març, un altre, també de Malaysia Airlines, va ser abatut a l’est d’Ucraïna al juny. Tots dos eren Boeing 777. Però la desaparició de l’avió d’AirAsia és potser un sotrac encara més gran per a Indonèsia, que ha experimentat un creixement explosiu de l’aviació, tot i un historial de seguretat problemàtic i rècords d’avions accidentats en els últims anys. De fet, des del 2007, la Unió Europea ha barrat el pas al seu espai aeri a desenes d’aerolínies indonèsies, en un moviment per pressionar el s reguladors locals perquè millorin la seguretat. AirAsia, però, una de les aerolínies que més creixen del món, té un historial de seguretat excel·lent. La seva filial indonèsia no està inclosa en la llista negra europea, però sí que ho està la filial de vols de llarg radi, AirAsia X.