Joan Antoni Samaranch Salisachs: “Cancel·lar els Jocs hauria tingut unes implicacions brutals”

Entrevista al vicepresident del Comitè Olímpic Internacional

Joan Antoni Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) viu el seu quart any com a vicepresident del COI. Tal com li va passar al seu pare, li ha tocat viure dies històrics dins del moviment olímpic.

Com ha anat el dia?

Hem tingut un dia molt mogut. De l’última reunió de la comissió executiva només havien passat dos dies. La crisi del coronavirus canvia minut a minut i el COI havia d’avaluar a cada moment què era convenient, però, sobretot, què era possible. Quan ahir vam sentir la roda de premsa de l’OMS dient que hi havia 375.000 infectats a tot el món i que la pandèmia creixia exponencialment, vam entendre que calia prendre una decisió.

Vist des de fora, ja es veia a venir. ¿Hi havia alguna resistència a l’ajornament?

Hem d’entendre que els Jocs són universals. A l’Àsia la crisi del coronavirus ja la veuen enrere. Per exemple, diumenge ja correran una mitja marató a la Xina. En canvi, a Amèrica ara comencen a veure la crisi. La percepció de cada societat és diferent. A Europa estem enclotats en un pou negre, però al Japó l’1d’abril reprendran les classes les escoles. Quan em diuen: “Per què no els han cancel·lat abans?” Doncs és que encara no estàvem a la pantalla a què hem arribat avui, quan les circumstàncies i les recomanacions de l’OMS han estat prou clares per decidir que ho farem a la primera part del 2021.

Primera part què vol dir?

Les dates no les sabem, s’estan estudiant. No puc dir més que el que ha dit el govern japonès.

¿Els esportistes han empès per a l’ajornament?

No, hi ha hagut de tot. Hi havia molts esportistes que volien celebrar-los aquest any, ja que ja s’havien classificat. O atletes africans que ens deien que ells mai poden entrenar amb normalitat perquè han patit l’Ebola o una guerra. Dins el mateix equip espanyol hi havia atletes que si s’haguessin pogut celebrar els Jocs haurien estat molt contents.

¿Hi ha algun interès que quedi molt perjudicat per l’ajornament?

Això afectarà moltíssima gent, atletes, federacions, televisions, espònsors, hotels... a tothom. Tothom patirà i haurà de fer un gran esforç. Però és que és normal, ¿o és que tota la societat no està patint?

Cal pagar alguna indemnització?

No ho sé, són milers de contractes, però crec que ho arreglarem entre tots, entre els socis comercials, mediàtics, el govern japonès... tothom té un gran objectiu i és que els Jocs de l’any que ve siguin una gran cita olímpica. I el COI s’hi esforçarà.

Què passarà amb els contractes de televisió?

El 92% dels ingressos del COI venen de televisions i espònsors, imagina’t. Els Jocs són la gran font de finançament de l’esport mundial, però tothom haurà de fer sacrificis. Al cap i a la fi no els hem cancel·lat.

La cancel·lació era una opció?

Mai, la cancel·lació hauria tingut implicacions brutals per a tota una generació d’atletes. L’única cosa que està per sobre d’això és la salut.

¿Els Jocs el 2021 seran igual de bons que haurien sigut aquest estiu?

Si tot va com diu l’OMS i aquest malson de tota la humanitat s’ha acabat, què millor que uns Jocs Olímpics de retrobament i de germanor per compensar-nos una mica del patiment d’aquest 2020.

Per què es diran Jocs de Tòquio 2020, igualment?

És gairebé poètic: fem els Jocs i la flama es queda a Tòquio, no s’apaga, i tirem tots endavant, amb els japonesos que volen donar al món l’oportunitat de tornar a respirar amb una gran festa que compensi el món, gairebé espiritualment, del mal que ens ha causat a tots el virus.

Ara s’altera el calendari de nominacions previstes, i penso en Barcelona-Pirineus 2030...

No, pensa que tots els Jocs, tant d’Estiu com d’Hivern, estan concedits fins al 2028. I per als del 30 teníem temps per decidir-ho fins al 2023. Queda molt de temps.

Què creu que hauria dit o fet el seu pare en un moment com aquest?

Hauria fet el que ha fet el president Bach: amb criteri i lideratge, escoltar molta gent i acabar prenent decisions pel bé de tothom.