Khaled al-Assad: així era l'arqueòleg de Palmira executat

Un gestor del patrimoni històric que durant més de 50 anys ha estat al capdavant de la recerca, la conservació i la museïtzació de la ciutat

Ahir em vaig llevar amb la notícia de l’assassinat de Khaled al-Assad, arqueòleg sirià de 82 anys que havia desenvolupat tota la seva activitat professional a la ciutat romana de Palmira. Un investigador, un gestor del patrimoni històric que durant més de 50 anys ha estat al capdavant de la recerca, la conservació i la museïtzació de la ciutat de Palmira, una de les restes d’època romana més ben conservades del Pròxim Orient i declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1980.

Vaig tenir la sort de coneixe’l l’any 1978, al setembre, en el meu primer viatge a Palmira. Llavors ja era el director general d’antiguitats de la regió de Palmira i era la persona que acollia els pocs equips internacionals que hi anàvem a col·laborar.

Així ens va rebre com a membres d’un equip internacional d’arqueòlegs que investigàvem les primeres societats agrícoles en aquesta regió d’estepa desèrtica. Ens va ensenyar la ciutat i ens va allotjar a l’exquisida casa de les excavacions arqueològiques a l’interior del temple de Bel. Al cap d’uns dies vàrem marxar cap a la zona on treballàvem en les excavacions prehistòriques, a l’oasi d’El Kwom, més de 200 km a l’est de la ciutat. Aquestes trobades amb Khaled al-Assad es varen repetir durant més de deu anys, fins a principis dels 90, quan per raons professionals vam abandonar l’activitat de recerca en aquesta regió i vam començar a treballar a la vall de l’Eufrates, a la mateixa Síria.

Un diamant per polir

La seva entranyable hospitalitat em va portar a compartir algunes estones amb la seva extensa i noble família d’origen beduí. Però sobretot amb ell vàrem tenir l’oportunitat de percebre la progressiva evolució de la investigació i, especialment, de la protecció, adequació i museïtzació de la ciutat antiga de Palmira. Vàrem poder copsar l’evolució d’un jaciment arqueològic que era un “diamant per polir” fins a ser un lloc patrimonial visitable que constituiria una parada obligatòria per a tots els viatgers i turistes en les dècades posteriors. En aquells anys les principals missions que hi treballaven eren l’equip del professor Michael Gawlikowski (Institut d’Arqueologia de Varsòvia) i, en temes més epigràfics, l’abat Jean Sarcke. Tots col·laboràvem estretament amb Khaled al-Assad, i amb els conservadors i el mateix equip del museu de Palmira, que també efectuava la seva pròpia excavació, alhora que exercia de coordinador general tant dels temes de recerca com de la museïtzació. Probablement una de les línies de treball en què Al-Assad va marcar més tendència va ser la progressiva restauració i museïtzació de les restes romanes. A més, també va modernitzar el museu i els nombrosos llocs visitables que progressivament es varen anar obrint als visitants: el temple de Bel, les tombes, el castell...

Aquesta aposta clara per la difusió i la divulgació històrica, que va potenciar Al-Assad, va fer que a les activitats tradicionals de la ciutat moderna (el cultiu de dàtils, l’horta de l’oasi...) s’hi incorporés el turisme: d’uns 10.000 visitants als anys 70 fins a diversos centenars de milers l’any 2010.

La guerra ha sigut en els últims anys una desgràcia radical per a la població de Palmira i de tot Síria. La situació relativament allunyada de les regions més occidentals va fer que la ciutat de Tadmor [Palmira] quedés relativament al marge dels primers anys de conflicte, i que només patís alguns pillatges i desperfectes per tirs. Ha sigut el maig del 2015, amb l’arribada de l’Estat Islàmic, quan Palmira s’ha situat directament al centre del conflicte. Vàrem poder establir contacte amb la família de Khaled al-Assad i d’arqueòlegs de la zona, en aquells moments, i patien per la integritat del patrimoni. Segurament poc es podien esperar un desenllaç tan cruel i una utilització tan tergiversada del patrimoni històric pel qual havien lluitat bons homes com el senyor Khaled al-Assad. Descansi en pau.

–––––––––––

Miquel Molist és el director de la missió arqueològica de Tell Halula