Pròrroga de l’Eurogrup després d’un nou fracàs per respondre al virus

Xoc total entre Itàlia i els Països Baixos, enfrontats per les condicions del rescat i els ‘coronabons’

Ni a curt ni a mitjà termini. 16 hores de reunió no van ser suficients ahir perquè els ministres de finances de la zona euro acordessin una resposta econòmica conjunta a la crisi del coronavirus. Un quart fracàs que intentaran esmenar aquesta tarda a partir de les 17 hores amb una pròrroga que fa preveure un acord de mínims. La divisió nord-sud és tan profunda que ahir no es va aconseguir pactar ni tan sols el primer escut (la resposta a curt termini) de 500.000 milions en crèdits, dels quals gairebé la meitat provindrien del fons de rescat europeu que el nord insisteix en lligar a reformes estructurals. Sobrevola en aquesta discussió el fantasma de la troica, de la qual Itàlia no vol sentir a parlar. I tot sense enfangar-se en discutir sobre els coronabons, un debat tan espinós que quedarà per als líders, però que Roma, París i Madrid reivindiquen amb diferent intensitat.

“Estem a prop però encara no hi ha acord”, deia ahir el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, per anunciar la suspensió de la reunió. La videoconferència va començar amb posicions ben allunyades, sempre sobre l’eix nord-sud, que es van anar acostant en els detalls. Del club dels austers anticoronabons, Alemanya mantenia la negativa a mutualitzar deute, però estava disposada a relaxar les condicions per activar el fons de rescat i vincular-lo únicament al finançament de la lluita contra el virus. I fins i tot va sortir de la reunió reivindicant el tradicional front mediador París-Berlín, amb una piulada conjunta del ministre francès Bruno Le Maire i el germànic Olaf Scholz, en què advertien que cal cedir: “En aquestes hores difícils, Europa s’ha de mantenir unida. Cridem els països de l’euro perquè no rebutgin resoldre els complicats problemes financers que tenim al davant i facilitin un bon acord, per a tots els ciutadans”.

Europa se la juga

També Espanya havia moderat posicions després que Pedro Sánchez es mostrés tan dur com Giuseppe Conte en l’última cimera. La vicepresidenta Nadia Calviño arribava a la reunió rebaixant el to, disposada a acceptar activar el fons de rescat amb certes condicions laxes i conformant-se amb alguna menció al compromís de finançar la recuperació, però deixant clar que és cosa dels líders. Itàlia i els Països Baixos (amb Finlàndia i Àustria a l’òrbita), doncs, es quedaven als extrems. Els uns en l’exigència que hi hagi condicions lligades als crèdits del fons de rescat per garantir que després hi hagi una estabilització econòmica, i els altres en el rotund no per l’estigma que això suposa. Fonts europees apuntaven que si aquest escull no se supera avui, els ministres podrien optar per deixar-lo obert perquè els líders acabin de barallar-s’hi (com previsiblement passarà amb el deute compartit). Fonts diplomàtiques nòrdiques s’hi mostraven disposades, però amb escepticisme davant el bloqueig italià.

El tabú dels ‘coronabons’

Tot plegat és una guerra pel llenguatge, com filtrava l’Elisi: “Mentre comptem milers de morts, els ministres juguen amb paraules i adjectius. És una vergonya per als ministres de finances i per a Europa”. Sobre el debat del deute comú, els ministres discutien justament per com deixar-lo per escrit. Hi ha consens en admetre que cal un mecanisme per afrontar la recuperació econòmica, el problema és com pagar-lo.

La Comissió creu que a través del minúscul pressupost de la UE (un 1% del PIB); els Països Baixos, que cada país amb el que té i, com a molt amb regals dels rics. França aposta per un fons finançat amb deute europeu, i ja insinua que pot tirar pel dret i posar-lo en marxa només amb alguns països si no hi ha acord. Tot plegat un tabú que els ministres salvaran amb una frase que, com a molt, convidarà els líders a buscar una manera “innovadora” de finançar la recuperació.

Els avisos i recomanacions de les principals institucions i organitzacions de l’economia mundial

L’FMI demana una despesa com la de la crisi del 2008

El Fons Monetari Internacional veu necessari actuar amb contundència. “La resposta fiscal dels països del G-20 ha estat oportuna però inferior al que es va gastar el 2008”. El fons demana completar salaris i evitar acomiadaments i fallides d’empreses.

El BCE vol una resposta fiscal europea

A més d’un paquet de mesures sense precedents per fer front a la crisi, el BCE ha enviat reiterats missatges a Brussel·les. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha demanat als governs una política fiscal “ambiciosa i coordinada”, justament el que no existeix.

El G-20 promet “el que sigui necessari” contra la crisi

Els líders del G-20 es van comprometre a fer “el que calgui” contra la pandèmia. Entre les seves prioritats hi ha “protegir vides i salvaguardar llocs de feina i ingressos”. Els membres es van comprometre a mobilitzar cinc bilions de dòlars a l’economia.

L’OCDE reivindica un Pla Marshall antipandèmia

L’OCDE va preveure un escenari dolent i un de pitjor i creu que la situació ha degenerat més que en la previsió més dura. Per fer-hi front, l’organització de països més desenvolupats demana “un esforç internacional coordinat” i un Pla Marshall planetari.

El + vist

El + comentat